Sakhà

Sakhà

Саха Өрөспүүбүлүкэтэ (sah)
Bandera Escut d'armes
Himne	himne nacional de la República de Sakhà
Localització
66° 24′ N, 129° 10′ E
Estat	Rússia
Capital	Iakutsk
Població humana
Població	981.971 (2021) (0,32 hab./km²)
Idioma oficial	rus iacut
Geografia
Part de	Districte Federal de l'Extrem Orient
Superfície	3.083.523 km²
Limita amb	krai de Krasnoiarsk krai de Khabàrovsk óblast de Magadan óblast de l'Amur óblast d'Irkutsk krai de Zabaikàlie Txukotka
Dades històriques
Anterior	República Socialista Soviètica Autònoma de Iacútia
Creació	27 setembre 1990
Organització política
• President	Aysen Nikolayev (en)
Identificador descriptiu
Fus horari	Hora de Iakutsk Zona horària de Vladivostok Hora de Magadan
ISO 3166-2	RU-SA
Identificador OKTMO	98000000
Identificador OKATO	98
Lloc web	sakha.gov.ru

Mapa de Sakhà

La República de Sakhà (en rus Респу́блика Саха́ (Яку́тия), en iacut Саха Өрөспүүбүлүкэтэ, Sakhà Öröspüübülükete) és una república (subjecte federal) integrada dins la Federació Russa, tradicionalment anomenada Iacútia, nom agafat del rus Яку́тия. Aquesta extensa república autònoma asiàtica –gairebé tan gran com l'Índia– està situada al nord de Sibèria, entre l'oceà Glacial Àrtic al nord, el districte autònom de Txukotka, la província de Magadan i el territori de Khabàrovsk a l'est, la província de l'Amur al sud, les províncies de Txità i d'Irkutsk al sud-oest i els districtes autònoms dels Evenkis i de Taimir a l'oest. Té una extensió de més de tres milions de quilòmetres quadrats i una població propera al milió d'habitants. La capital és Iakutsk.

Geografia

Banyat pel mar de la Sibèria Oriental i el mar de Làptev, un 40% del territori està situat per damunt del Cercle Polar Àrtic. Ocupa una extensíssima regió de tundra i taigà de l'altiplà de la Sibèria central, partida en dues meitats pel riu Lena; a la part oriental discorre el riu Kolima. La meitat nord-oriental del territori té un relleu molt accidentat (muntanyes de Verkhoiansk i Txerski, amb el pic Pobeda, de 5.147 m, la màxima altitud de la república), i al sud les muntanyes de Stanovoi el separen de la vall de l'Amur. Inclou l'arxipèlag de la Nova Sibèria.

Clima

A l'hivern com la resta de Sibèria està dominada per un potent anticicló que produeix molt baixes temperatures a nivell de terra, amb baixa humitat relativa i forta inversió tèrmica. A Verkhoiansk, a l'hivern, es considera el pol fred del món atès que s'hi enregistren les temperatures més baixes del món. A l'estiu, en canvi,dominen les baixes pressions atmosfèriques i les temperatures pugen relativament molt. Hi ha un cert grau d'aridesa en la part central del territori s'ha de tenir en compte, però, que la fusió parcial del permagel aporta humitat a la vegetació. En el període per sobre dels 10 °C s'acumula una integral tèrmica de 1.200 a 1.600 graus. A Iakutsk la temperatura mínima absoluta ha arribat a -64,4 °C i la màxima absoluta a 38,8 °C amb una gran amplitud de 103,2 °C.

Flora

La taigà cobreix 2.,4 milions de km². dels 3,1 milions de km² de superfície total. La flora és relativament pobra amb 1.600 espècies de plantes vasculars. Compta amb més del 60% dels boscos de làrix de Rússia (Larix gmelinnii). Altres arbres són: Pinus sylvestris, Picea obovata, Pinus sibirica, Pinus pumila i Betula platyphylla. A la ribera del riu Lena els prats són molt productius amb les espècies de Hordeum brevisubulatum, Elytrigna repens, Reckmurania syzigachne i Alopecurus arundinaceus. Hi ha prats salins amb la seva corresponent vegetació halòfita al centre del territori.

Demografia

• Població: 949,280 (2002)
  • Urbana: 609,999 (64,3%)
  • Rural: 339,281 (35,7%)
  • Masculina: 464,217 (48,9%)
  • Femenina: 485,063 (51,1%)
• Grups ètnics: Segons el Cens rus (2002) lacomposició nacional és • 432,290 iacuts (45,54%), • 390,617 russos(41,15%), • 34,633 ucraïnesos (3,65%), • 18,232 evenkis (1,92%), • 11,657 evens (1,23%), • 10,755 tàtars (1,13%), • 7,266 buriats (0,77%), • 4,236 bielorussos (0,45%), • 2,764 armenis (0,29%), • 2,355 baixkirs (0,25%), • 2,293 àzeris (0,24%), • 2,283 alemanys (0,24%), • 2,255 moldaus (0,24%), • 2,072 mordovians (0,22%), • 1,815 coreans (0,19%), • 1,700 txuvaixos (0,18%), • 1,454 kirguisos (0,15%), • 1,272 dolgans (0,13%), • 1,272 uzbeks (0,13%), • 1,105 tadjiks (0,12%), • 1,097 iukagirs (0,12%), • 1,000 ingúixos (0,11%), i altres grups amb menys d'un miler de persones cadascun. (0,28% dels habitants no es declararen de cap nacionalitat).

	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Iacuts	233,273 (56,5%)	226,053 (46,4%)	285,749 (43,0%)	313,917 (36,9%)	365,236 (33,4%)	432,290 (45,5%)
Dolgans			10 (0,0%)	64 (0,0%)	408 (0,0%)	1,272 (0,1%)
Evenkis	10,432 (2,5%)	9,505 (2,0%)	9,097 (1,4%)	11,584 (1,4%)	14,428 (1,3%)	18,232 (1,9%)
Evens	3,133 (0,8%)	3,537 (0,7%)	6,471 (1,0%)	5,763 (0,7%)	8,668 (0,8%)	11,657 (1,2%)
Iukaghirs	267 (0,1%)	285 (0,1%)	400 (0,1%)	526 (0,1%)	697 (0,1%)	1,097 (0,1%)
Txuktxis	400 (0,1%)	325 (0,1%)	387 (0,1%)	377 (0,0%)	473 (0,0%)	602 (0,1%)
Russos	146,741 (35,5%)	215,328 (44,2%)	314,308 (47,3%)	429,588 (50,4%)	550,263 (50,3%)	390,671 (41,2%)
Ucraïnesos	4,229 (1,0%)	12,182 (2,5%)	20,253 (3,0%)	46,326 (5,4%)	77,114 (7,0%)	34,633 (3,6%)
Altres	14,723 (3,6%)	20,128 (4,1%)	27,448 (4,1%)	43,695 (5,1%)	76,778 (7,0%)	58,826 (6,2%)

El iacut és llengua oficial a la república juntament amb el rus.

Economia

L'economia de Sakhà està basada sobretot en l'exportació de matèries primeres (sobretot diamants i or, i també estany, mica i carbó). Pel que fa als diamants, a la república s'hi produeix més del 90% de tot Rússia, i el 40% de tot l'or. El poble autòcton (els iacuts o sakhàs) són coneguts com a bons caçadors, pescadors i pastors de rens.

Història

El país ja fou habitat en el paleolític superior, a l'alt Lena (vers el 5000 aC) i la vall de l'Aldan. El neolític ocupà tota la conca del Lena, amb petroglifs que descrivien caçadors de cérvols, relacionats amb altres de la resta de la conca del Lena, l'Indigirka i el Kolyma. Potser eren avantpassats dels actuals iucaghirs.

A l'edat dels metalls hi ha mostres de la Cultura de Glazkovo (Baikal), com els enterraments als rius Bugatxan i Itxtxiliakh (II mil·lenni aC). En el primer mil·lenni hi arribà el ferro, però l'economia continuà sent depredadora. Cap al 1500 aC reberen influència de l'art de les estepes.

El territori fou habitat inicialment (segle I aC) per tribus tunguses (evenkis i evens o lamuts), caçadores de rens, i paleosiberianes (iucaghirs i txuktxis). Cap als segles X i XIII hi arribaren els iacuts, tribu de parla turquesa que fou empentada del seu territori original, als voltants del llac Baikal, pels mongols buriats, fins al Lena mitjà.

Per un temps, del 1921 al 1922, Sakhà, coneguda amb el nom de Iacútia, fou també un estat autònom.

Després de la revolució de febrer de 1917, les autoritats locals de Iacútia van reconèixer el govern provisional. Després de la Revolució d'Octubre, els elements menxevics de Iacútia van crear un Comitè de Defensa de la Revolució formalment proclamat el 22 de febrer de 1918, que va funcionar com un govern autònom i va existir fins al 7 de juliol de 1918, quan fou dissolt pels avatars de la guerra civil que va portar fins allí els bolxevics. L'agost de 1918, Iacútia va caure en mans dels blancs, però els bolxevics locals van prendre el poder el 14/15 de desembre de 1918.

El novembre de 1921, forces blanques van entrar a la regió. El març de 1922, a Txuraptxa (Iacútia), nacionalistes iacuts i russos blancs van crear l'Administració Popular Regional Provisional de Iacútia, dirigida per G. Iefimov i amb una força armada (l'Exèrcit Popular de Iacútia) dirigida per Korobeinikov. Derrotats per l'exèrcit de la República de l'Extrem Orient, l'administració i l'exèrcit foren evacuats cap als ports d'Okhotsk i Aian, a l'actual territori de Khabàrovsk. El 27 d'abril de 1922 fou creada la República Socialista Soviètica Iacut (coneguda per RSSA de Iacútia).

Bandera de Iacútia el 1918-1923

L'estiu de 1922, l'administració iacut derrocada va demanar ajuda als emigrats blancs a Harbin (Xina). Es va formar la Brigada (o Drujina) Siberiana Voluntària, dirigida pel general A. Pépeliaev. El 17 de juliol de 1923, els destacaments de Pépeliaev van ser fets presoners a Aian i la resistència es va acabar.

La bandera del govern autònom fou negra, blanca i vermella, i se suposa que derivava de l'escut concedit pels tsars a la regió, que té aquests colors.

El nom actual, República de Sakhà, fou adoptat al començament de 1992, just després de la desintegració de la Unió Soviètica, quan el territori va accedir a una més àmplia autonomia dins la Federació Russa. Sakhà és el nom que el poble iacut dóna al seu país.

Articles relacionats

• Al·lakh-Iun
• Àrtik
• Iugoriónok
• Esse-Khaia