Regió de Síria: diferència entre les revisions
Pella de Palestina| |
m Arca (Fenícia)| |
||
| Línia 102: | Línia 102: | ||
**''Jabruda'' |
**''Jabruda'' |
||
*[[Fenícia]] |
*[[Fenícia]] |
||
**[[Arca]] |
**[[Arca (Fenícia)|Arca]] |
||
**''Palaeobiblus'' |
**''Palaeobiblus'' |
||
**[[Gabala]] |
**[[Gabala]] |
||
Revisió del 23:56, 12 des 2007
Síria (Syria, Συρία) fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del Llevant incloent Fenícia, Síria pròpia i Palestina (anomenada generalment Celesíria que vol dir Síria buida). El nom nadiu era Aram i el modern Esh Sham. El nom de Síria derivava segurament d'abreujar Assíria, que va governar durant segles Aram.
Els seus límits eren marcats a l'oest per la Mar Mediterrània; a l'est l'Eufrates; les muntanyes del Taure i l'Amanos al nord; i el desert d'Aràbia al sud. A la costa la zona entre Marathos (Marathus) i el Mont Carmel era considera Fenícia però generalment inclosa dins la denominació regional de Síria. La Celesíria incloïa sovint tot Palestina als dos costats del Jordà i la vall de la Bekaa. Fenícia tant era atribuïda a Síria pròpia com a Celesíria.
Xenofont esmenta Issos com la darrera ciutat de Cilícia després de la qual s'entrava a Síria. Estrabó dividia Síria en els següents districtes (de nord a sud):
- Commagena, capital Samòsata
- Seleucis o Tetràpolis, capital Selèucia (era a la vora de l'Eufrates i Pompeu la va incorporar a Commagena)
- Celesíria (en el sentit aquí del territori de l'Orontes) amb Bambice, Beroea i Heraclea.
- Cirrhèstica, anomenada així per Cirrhestis on hi havia un temple d'Atenea, anava d'Antioquia cap al nord, fins l'Amanos i tenia a l'est la Commagena. La capital era Gindaros.
- Fenícia
- Judea
- Traconítida o Traconitis
- Plana de Celesíria
- Calcis o Iturea
Plini esmenta altres petits districtes de Celesíria: Gazates (Gazatae), Gindareni, Granucomates (Granucomatae), Emeseni, Hilates (Hylatae), Iturea, Mariammitani, Mammisea, Paradisos, Pagres (Pagrae), Pinarites, Seleucis de l'Eufrates, Seleucis del Belus, i Carditensis (Cardytenses)
Ptolemeu, que exclou Judea de Síria, esmenta els següents districtes o subdivisions:
- Costa de Síria
- Alexandria
- Miriandros (Myriandrus)
- Rhossos
- Roques de Rhossos (σκόπελος)
- Selèucia de Piera
- Desembocadura de l'Orontes
- Poseidion
- Heraclea
- Laodicea
- Gabala
- Paltos
- Balaneae
- Fenícia (amb les seves subdivisions, vegeu Fenícia)
- Commagena
- Cholmadara
- Samòsata.
- Piera
- Pinara
- Pagrae
- Portes Síries
- Cirrhèstica (Cyrrhestice)
- Ariseria
- Rhegias
- Buba
- Heraclea
- Niara
- Hierapolis
- Cyrrhus
- Berrhoea
- Baena
- Paphara.
- Eufrates
- Seleucis
- Gephyra
- Gindarus
- Imma
- Cassiotis
- Antioquia de l'Orontes
- Daphne
- Bactäialle
- Audeia
- Seleucia ad Belum
- Larissa
- Epiphanea
- Rhaphaneae
- Antaradus
- Marathus
- Mariame
- Mamuga
- Calibonitis (Chalybonitis)
- Thema
- Acoraca
- Derrhima
- Chalybon
- Spelunca
- Barbarissus
- Athis
- Calcis
- Chalcis
- Asapheidama
- Tolmidessa
- Maronias
- Coara
- Apamene
- Nazaba
- Thelmenissus
- Apamea
- Emissa.
- Laodicene
- Scabiosa Laodicea
- Paradisus
- Jabruda
- Fenícia
- Celesíria
- Palmirene (Palmyrene)
- Rhesapha
- Cholle
- Oriza
- Putea
- Adada
- Palmyra
- Adacha
- Danaba
- Goaria
- Aueria
- Casama
- Odmana
- Atera
- Alalis
- Sura
- Alamatha
- Batanea (Batanaea)
- Gerra
- Elere
- Nelaxa
- Adrama
A partir del 975 aC el regne mes important de la zona fou el de Damasc. El 747 aC la regió va passar a Assíria, i després va passar a Babilònia i a Pèrsia. Finalment fou conquerida per Alexandre el gran el 333 aC. A la seva mort, i després del període de lluita dels diàdocs, la regió va quedar per Seleuc I Nicàtor el 301 aC. Celesíria fou llargament disputada amb els Ptolemeus. El 64 aC els romans van declarar Síria província romana.
Vegeu: Síria (província romana)
En sis campanyes els àrabs es van apoderar de Síria (633-639) i la gran regió ja no va tornar a existir.