Andrea Palladio: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 107: | Línia 107: | ||
[[Categoria:Arquitectes italians del Renaixement]] |
[[Categoria:Arquitectes italians del Renaixement]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Teòrics de l'art]] |
||
[[Categoria:Escriptors italians en italià]] |
|||
[[Categoria:Assagistes italians]] |
|||
[[Categoria:Persones de la República de Venècia]] |
[[Categoria:Persones de la República de Venècia]] |
||
[[Categoria:Venecians]] |
|||
Revisió del 19:09, 19 maig 2016
Andrea Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (Pàdua, 30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.[1]
Projectà nombroses vil·les i palaus, especialment a Venècia, Vicenza i els seus entorns, on moltes de les seves obres són protegides per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Palladio és considerat com l'arquitecte més influent i més imitat de tota la Història de l'Arquitectura a Occident. De fet, els centenars i milers de cases, esglésies, edificis públics amb façanes simètriques i semicolumnes adossades, rematats per un frontó, deriven d'una forma o altra dels dissenys d'Andrea Palladio.
Durant moltes generacions i per part de moltes escoles nacionals d'arquitectura, principalment les del món anglosaxó com l'arquitectura anglesa o l'arquitectura nord-americana s'ha considerat la seva arquitectura com el paradigma de la tradició clàssica.
Biografia
Andrea Pietro della Góndola va néixer a Pàdua, ciutat que llavors formava part de la República de Venècia. Als 13 anys, començà com aprenent en un taller de picapedrer d'aquesta ciutat. Al cap de 18 mesos va trencar el contracte i va fugir a la ciutat propera de Vicenza on s'establí. Fou ajudant en els principals tallers de paletes i picapedrers de la ciutat on freqüentà el taller de Bartolomeo Cavazza de qui va aprendre algunes tècniques.
A l'edat de 30 anys, quan treballava com oficial al taller de Giovanni di Giacomo da Porlezza, a Pedemuro, fou contractat pel comte Giangiorgio Trissino el qual era un reconegut intel·lectual de Vicenza, per treballar en una nova «loggia» i altres ampliacions de la seva villa de Cricoli. Aquesta «loggia» fou el primer edifici de Vicenza compost segons l'estil del Renaixement. El comte de Trissino li donà el sobrenom de Palladio, en al·lusió a «Pallas Athenea», la deessa de la saviesa en la mitologia grecoromana.
Obra construïda
Nota: la data inicial es refereix a la concepció de l'obra, no necessàriament a la de la seva construcció.
- 1531: Portal de l'Església di Santa Maria dei Servi, Vicenza.
- 1534: Villa Trissino a Cricoli, Vicenza (amb Gian Giorgio Trissino).
- 1537-1542: Villa Godi (per a Girolamo, Pietro i Marcantonio Godi), Lonedo di Lugo di Vicenza.
- Atribuït entorn de l'any 1539: Villa Piovene, Lonedo di Lugo di Vicenza.
- 1540-1542 (dates imprecises): Palazzo Civena, Vicenza
- Atribuït a Palladio, entorn dels anys 1540-1566: Palazzo Poiana, Vicenza.
- 1542-1556 (dates imprecises): Palazzo Thiene, Vicenza (probablement sobre un projecte de Giulio Romano).
- 1542: Villa Gazzotti (per a Taddeo Gazzotti), Bertesina, Vicenza.
- Entorn de l'any 1542: Villa Caldogno (per a Losco Caldogno), Caldogno (Vicenza).
- 1542: Villa Pisani (per a Vettore, Marco i Daniele Pisani), Bagnolo di Lonigo (Vicenza).
- 1542: Villa Thiene (per a Marcantonio i Adriano Thiene), Quinto Vicentino (probablement modificació d'un projecte de Giulio Romano).
- 1543: Villa Saraceno (per a Biagio Saraceno), Final di Agugliaro.
- 1544-1552 (dates imprecises): Palazzo Porto (per a Iseppo de Porti), Vicenza.
- 1546-1549: Logia del Palazzo della Ragione (Basílica Palladiana), Vicenza (completada pòstuma el 1614)
- 1546-1563 (dates imprecises): Villa Pojana (per a Bonifacio Pojana), Pojana Maggiore
- Entorn de l'any 1546: Villa Contarini, Piazzola sul Brenta (Pàdua).
- 1547: Villa Arnaldi (per a Vincenzo Arnaldi), Meledo di Sarego (incompleta).
- 1548: Villa Angarano, Bassano del Grappa.
- 1550-1557: Palazzo Chiericati (per a Girolamo Chiericati), Vicenza (completat pòstum el 1680 (data imprecisa).
- 1550: Villa Chiericati (per a Giovanni Chiericati), Vancimuglio di Grumolo delle Abbadesse (completada pòstuma el 1584 per Domenico Groppino).
- 1551-1553: Villa Capra anomenada La Rotonda (per a Paolo Almerico), Vicenza (completada de manera pòstuma entre 1580 i 1591 per Vincenzo Scamozzi). Aquest és l'edifici més famós de Palladio.[2]
- 1552: Villa Cornaro (per Giorgio Cornaro), Piombino Dese.
- 1552 (data imprecisa): Villa Pisani (per a Francesco Pisani), Montagnana.
- 1554-1563: Villa Badoer anomenada La Badoera (per a Francesco Badoer), Fratta Polesine (Rovigo).
- Atribuït entorn de l'any 1554: Villa Porto (per a Paolo Porto), Vivaro di Dueville.
.jpg)
- 1554: Villa Barbaro (per a Daniele e Marcantonio Barbaro), Maser (Treviso)
- 1554 (data imprecisa): Villa Zeno (per a Marco Zeno), Donegal di Cessalto.
- 1556: Arco Bollani, Udine.
- 1556 (data imprecisa): Palazzo Antonini, Udine (alterat per diverses intervencions posteriors).
- 1556: Barchessa di Villa Thiene, Cicogna di Villafranca Padovana.
- 1557: Villa Repeta, Campiglia dei Berici (destruïda per un incendi, fou reconstruïda en altre emplaçament).
- 1555 (data imprecisa): Palazzo dalla Torre, Verona (realitzat parcialment. Fou destruït, en part, per un bombardeig l'any 1945.
- 1558: façana per la Basílica de San Pietro di Castello, Venècia (acabada pòstumament).
- 1558: Villa Emo (per a Leonardo Emo), Fanzolo di Vedelago
- 1558: cúpula de la Cattedral de Vicenza, Vicenza (reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial).
- 1559: Villa Foscari anomenada La Malcontenta, Malcontenta di Mira.
- Atribuït entorn de l'any 1559: Casa Cogollo (per a Pietro Cogollo), coneguda com la Casa del Palladio, Vicenza.
- 1560-1563 (dates imprecises): claustre dels xipressos i refectori del Monestir de San Giorgio Maggiore, Venècia.
- 1560: Convent de la Caritat, Venezia (realitza únicament el claustre i l'atri. Destruït el 1630 en un incendi).
- 1560: Palazzo Schio (per a Bernardo Schio), Vicenza.
- 1563 (data imprecisa): portal lateral de la Cattedral de Vicenza.
- 1563 (data imprecisa): Villa Valmarana, Lisiera di Bolzano Vicentino.
- 1564: façana de l'Església de San Francesco della Vigna, Venècia.
- Projecte atribuït a Palladio, entorn de l'any 1564: Palazzo Pretorio, Cividale del Friuli.
- 1565: Església del Monestir de San Giorgio Maggiore, Venècia (conclusa postuma entre el 1607 i el 1611 amb una façana diferent).
- 1565: Teatro de fusta en el pati del de la Caritat, Venècia (destruït el 1570 en un incendi).
- 1565: Loggia del Capitanio, Vicenza.
- 1565: Palazzo Valmarana (per a Isabella Nogarola Valmarana), Vicenza.
- 1565: Villa Serego (per a Marcantonio Serègo), Santa Sofia di Pedemonte (Verona).
- 1565 (data imprecisa): Villa Forni Cerato (per a Girolamo Forni), Montecchio Precalcino.
- 1567 (data imprecisa): Barchesse di Villa Trissino, Meledo di Sarego.
- 1568: Ponte di Bassano, Bassano del Grappa (reconstruít el 1748 i després de la Segona Guerra Mundial).
- 1569-1575: Palazzo Barbarano (per a Montano Barbarano), Vicenza
- Atribuït entorn de l'any 1569: Pont sobre Tesina, Torri di Quartesolo.
- 1570: Villa Porto (per a Iseppo Porto), Molina di Malo.
- 1571: Palazzo Porto a la piazza Castello, Vicenza (incomplet; parcialment completat el 1615 per Vincenzo Scamozzi).
- 1572 (data imprecisa): Palazzo Thiene, Vicenza.
- 1574-1577: Intervenció en les sales del Palazzo Ducale, Venècia.
- 1574: estudi per la façana de la Basilica de San Petronio, Bolònia.
- 1576 (data imprecisa): Capella Valmarana (per a Isabella Nogarola Valmarana) dins l'església de Santa Corona, Vicenza.
- 1577: Església del Redemptor, Venècia.
- Projecte atribuït a Palladio, entorn de l'any 1578: Església de Santa Maria Nova, Vicenza (completat pòstum el 1590).
- 1579: Porta Gemona, San Daniele del Friuli.
- 1580: Església de Santa Lucia, Venècia (disseny interior; enderrocada).
- 1580: Tempietto de Villa Barbaro, Maser.
- 1580: Teatro Olimpico, Vicenza (completat pòstum pel seu fill Silla, i el 1585 per Vincenzo Scamozzi per l'escena).
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.146. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Toni Llacay i d'altres, Visualart, Ed. Vicens Vives, Barcelona, 1996, ISBN 84-316-6051-1
