Enric Vicent Sòria i Parra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot esborra: es:Enric Sòria i Parra
Línia 13: Línia 13:




[[Categoria:escriptors en català|Sòria, Enric]]
[[Categoria:Escriptors valencians en català]]
[[categoria:Escriptors valencians|Sòria, Enric]]
[[Categoria:poetes en català|Sòria, Enric]]
[[Categoria:poetes en català|Sòria, Enric]]

Revisió del 04:35, 13 des 2007

Enric Sòria (Oliva 1958). Assagista i poeta valencià.

Biografia

Enric Sòria va nàixer a Oliva (la Safor) el 1958. És llicenciat en Història per la Universitat de València. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a corrector, traductor, professor de català i redactor. Com a escriptor, ha publicat els poemaris Mirall de miratges (1981), Varia et memorabilia (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València de literatura de 1983, El joc i el foc (1989), Compàs d'espera (1993) i L’instant etern (1999), Premi de la Crítica de l’IIFV i premi Carles Riba. D’altra banda, ha publicat els reculls d’articles Incitacions (1997) i L’espill de Janus (2000). És autor del dietari Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1990), obra guardonada amb el premi Joanot Martorell de 1990, i el 2004 ha estat premiat amb el Carles Rahola d'assaig per La lentitud del mar (Dietari 1989-1996). També ha publicat l’assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990) (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara El Temps, Daina, L'Ullal, Papers o Saó. Juntament amb Heike van Lawick ha traduït La metamorfosi (1989) de Franz Kafka i Confessions d’un opiòman anglés (1995) de Thomas de Quincey. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.

Enllaços Externs