Gai Terenci Varró: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
polint detallets menors
m Corregit: - mercès a que + mercès al fet que
Línia 3: Línia 3:
Fou [[qüestor]] i [[edil curul]] en anys desconeguts. El {{aC|218}} fou [[pretor]]. El {{aC|217}} va donar suport a la [[Lex Metilia|llei]] que donava el mateix poder al ''[[magister equitum]]'' [[Marc Minuci Ruf (cònsol)|Marc Minuci Ruf]] i al [[dictador romà|dictador]] [[Quint Fabi Màxim Berrugós]].
Fou [[qüestor]] i [[edil curul]] en anys desconeguts. El {{aC|218}} fou [[pretor]]. El {{aC|217}} va donar suport a la [[Lex Metilia|llei]] que donava el mateix poder al ''[[magister equitum]]'' [[Marc Minuci Ruf (cònsol)|Marc Minuci Ruf]] i al [[dictador romà|dictador]] [[Quint Fabi Màxim Berrugós]].


Fou [[cònsol romà|cònsol]] el {{aC|216}} junt amb [[Luci Emili Paul·le (cònsol 219 i 216 aC)|Luci Emili Paule]] (del partit aristocràtic) tot i l'oposició del [[Senat romà|senat]], mercès a que tenia el suport popular. La [[batalla de Cannes]] del {{aC|216}} la va lliurar contra el consell del seu col·lega, el qual va morir amb la major part dels oficials romans. Varró fou dels pocs que es va salvar i va poder arribar a [[Venúsia]] amb 70 cavallers; es va dirigir llavors a [[Canusium]] on s'havien refugiat i reunit les restes de l'[[exèrcit romà]], i va adoptar les mesures adients a la situació excepcional del moment. Tot i la derrota el senat li va donar les gràcies després de la batalla i el va utilitzar la resta de la guerra en importants comandaments militars.
Fou [[cònsol romà|cònsol]] el {{aC|216}} junt amb [[Luci Emili Paul·le (cònsol 219 i 216 aC)|Luci Emili Paule]] (del partit aristocràtic) tot i l'oposició del [[Senat romà|senat]], mercès al fet que tenia el suport popular. La [[batalla de Cannes]] del {{aC|216}} la va lliurar contra el consell del seu col·lega, el qual va morir amb la major part dels oficials romans. Varró fou dels pocs que es va salvar i va poder arribar a [[Venúsia]] amb 70 cavallers; es va dirigir llavors a [[Canusium]] on s'havien refugiat i reunit les restes de l'[[exèrcit romà]], i va adoptar les mesures adients a la situació excepcional del moment. Tot i la derrota el senat li va donar les gràcies després de la batalla i el va utilitzar la resta de la guerra en importants comandaments militars.


Va tenir diversos comandaments en els anys següents fins a quasi el final de la guerra. El {{aC|203}} fou un dels [[Ambaixada romana (Macedònia, 203 aC)|tres ambaixadors]] enviats a [[Filip V de Macedònia]], i el {{aC|200}} va anar a Àfrica per negociar amb [[Vermina]], fill de [[Sifax]] de [[Regne de Numídia|Numídia]], els termes de la pau. En aquest mateix any fou nomenat [[triumvir]] per la creació d'una [[Colònia romana|colònia]] a [[Venúsia]]. Fou el seu darrer càrrec oficial. La data de la mort no és coneguda.
Va tenir diversos comandaments en els anys següents fins a quasi el final de la guerra. El {{aC|203}} fou un dels [[Ambaixada romana (Macedònia, 203 aC)|tres ambaixadors]] enviats a [[Filip V de Macedònia]], i el {{aC|200}} va anar a Àfrica per negociar amb [[Vermina]], fill de [[Sifax]] de [[Regne de Numídia|Numídia]], els termes de la pau. En aquest mateix any fou nomenat [[triumvir]] per la creació d'una [[Colònia romana|colònia]] a [[Venúsia]]. Fou el seu darrer càrrec oficial. La data de la mort no és coneguda.

Revisió del 21:36, 19 maig 2016

Gai Terenci Varró (llatí: Caius Terentius Varro) fou un magistrat romà. D'origen humil, hauria treballat en oficis senzills en la seva joventut. Va agafar renom com a defensor de les classes populars, i va arribar a ser un dels principals dirigents del partit popular.

Fou qüestor i edil curul en anys desconeguts. El 218 aC fou pretor. El 217 aC va donar suport a la llei que donava el mateix poder al magister equitum Marc Minuci Ruf i al dictador Quint Fabi Màxim Berrugós.

Fou cònsol el 216 aC junt amb Luci Emili Paule (del partit aristocràtic) tot i l'oposició del senat, mercès al fet que tenia el suport popular. La batalla de Cannes del 216 aC la va lliurar contra el consell del seu col·lega, el qual va morir amb la major part dels oficials romans. Varró fou dels pocs que es va salvar i va poder arribar a Venúsia amb 70 cavallers; es va dirigir llavors a Canusium on s'havien refugiat i reunit les restes de l'exèrcit romà, i va adoptar les mesures adients a la situació excepcional del moment. Tot i la derrota el senat li va donar les gràcies després de la batalla i el va utilitzar la resta de la guerra en importants comandaments militars.

Va tenir diversos comandaments en els anys següents fins a quasi el final de la guerra. El 203 aC fou un dels tres ambaixadors enviats a Filip V de Macedònia, i el 200 aC va anar a Àfrica per negociar amb Vermina, fill de Sifax de Numídia, els termes de la pau. En aquest mateix any fou nomenat triumvir per la creació d'una colònia a Venúsia. Fou el seu darrer càrrec oficial. La data de la mort no és coneguda.