Cleòpatra de Macedònia (princesa): diferència entre les revisions
m Regne de Macedònia| |
m Èumenes de Cardia |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
El [[334 aC]] Alexandre se'n va anar a la [[Magna Grècia]] i ella va assolir la regència. Alexandre fou mort a la guerra el [[326 aC]] i el jove Neoptòlem III fou proclamat rei. |
El [[334 aC]] Alexandre se'n va anar a la [[Magna Grècia]] i ella va assolir la regència. Alexandre fou mort a la guerra el [[326 aC]] i el jove Neoptòlem III fou proclamat rei. |
||
Vers el [[324 aC]] va tornar a Macedònia i la seva mare Olímpies va assolir el control d'Epir. Després de la mort del seu germà ([[323 aC]]) va anar a l'[[Àsia Menor]] i va ser demanada en matrimoni per diversos generals: el primer [[Èumenes]] que fou representat per Leonatos; després [[Perdicas]], i a la seva mort el [[321 aC]], [[Cassandre]], [[Lisímac]] i [[Antígon]]. Ella va refusar totes les ofertes. Es trobava a [[Sardes]] on pràcticament era una presonera i finalment va acceptar l'oferta de [[Ptolemeu I Soter]] però quant anava a marxar fou capturada per Antígon i retornada a Sardes on fou assassinada el [[308 aC]]. Antígon que segurament en va ordenar la mort, li va oficiar un gran funeral |
Vers el [[324 aC]] va tornar a Macedònia i la seva mare Olímpies va assolir el control d'Epir. Després de la mort del seu germà ([[323 aC]]) va anar a l'[[Àsia Menor]] i va ser demanada en matrimoni per diversos generals: el primer [[Èumenes de Cardia]] que fou representat per Leonatos; després [[Perdicas]], i a la seva mort el [[321 aC]], [[Cassandre]], [[Lisímac]] i [[Antígon]]. Ella va refusar totes les ofertes. Es trobava a [[Sardes]] on pràcticament era una presonera i finalment va acceptar l'oferta de [[Ptolemeu I Soter]] però quant anava a marxar fou capturada per Antígon i retornada a Sardes on fou assassinada el [[308 aC]]. Antígon que segurament en va ordenar la mort, li va oficiar un gran funeral |
||
[[Categoria:Reis de Macedònia]] |
[[Categoria:Reis de Macedònia]] |
||
Revisió del 12:32, 13 des 2007
Cleòpatra (356 aC-308 aC) fou princesa de Macedònia i regent de l'Epir.
Era filla de Filip II de Macedònia i d'Olímpies i germana d' Alexandre el Gran. Es va educar a Pella.
El 336 aC es va casar amb Alexandre I d'Epir, germà d'Olímpies. En les festes de la boda el rei Filip II fou assassinat. Alexandre i Cleòpatra van anar de seguit cap l'Epir. Allí va néixer al cap d'un any Neoptòlem III d'Epir i a l'altra any una filla, Cadmeia.
El 334 aC Alexandre se'n va anar a la Magna Grècia i ella va assolir la regència. Alexandre fou mort a la guerra el 326 aC i el jove Neoptòlem III fou proclamat rei.
Vers el 324 aC va tornar a Macedònia i la seva mare Olímpies va assolir el control d'Epir. Després de la mort del seu germà (323 aC) va anar a l'Àsia Menor i va ser demanada en matrimoni per diversos generals: el primer Èumenes de Cardia que fou representat per Leonatos; després Perdicas, i a la seva mort el 321 aC, Cassandre, Lisímac i Antígon. Ella va refusar totes les ofertes. Es trobava a Sardes on pràcticament era una presonera i finalment va acceptar l'oferta de Ptolemeu I Soter però quant anava a marxar fou capturada per Antígon i retornada a Sardes on fou assassinada el 308 aC. Antígon que segurament en va ordenar la mort, li va oficiar un gran funeral