José Monasterio Ituarte

José Monasterio Ituarte

Biografia
Naixement	2 abril 1882 Palma (Mallorca)
Mort	5 desembre 1952 (70 anys) València
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Capità general de la III Regió Militar
16 octubre 1945 – 2 abril 1950 ← Miguel Abriat Cantó – Gustavo Urrutia González →
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Capità general de la V Regió Militar
1r abril 1939 – 16 octubre 1945 – Juan Bautista Sánchez González →
Comandant en cap 1.ª División de Caballería (en)
10 novembre 1937 – 1r abril 1939
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	militar, polític
Activitat	1903  –
Partit	Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Carrera militar
Lleialtat	Bàndol nacional
Rang militar	tinent general
Conflicte	Guerra del Rif, Guerra Civil espanyola i batalla de l'Ebre
Premis cavaller gran creu de l'Ordre de Sant Lázaro de Jerusalem

José Monestir Ituarte (Palma de Mallorca, 1882 - València, 1952) va ser un militar espanyol, oficial de l'arma de cavalleria que va combatre al Marroc i en el bàndol revoltat durant la Guerra civil espanyola. Va aconseguir el grau de general.

Biografia

Militar de cavalleria. Va combatre en la campanya del Marroc. Durant la República va ser ajudant del ministre de la Guerra, Gil-Robles en 1935. Va col·laborar amb el general Miguel Cabanellas en la preparació del Cop d'estat de juliol de 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola.

En declarar-se la guerra estava destinat a Saragossa, on es va unir a la rebel·lió. Va aconseguir l'enllaç de l'Exèrcit del Nord amb l'Exèrcit del Sud en Sorres de Sant Pere (Àvila), el 9 de setembre de 1936. Va ser ascendit a general i nomenat cap de la primera Divisió de Cavalleria durant tota la guerra. Va participar en nombrosos combats i va derrotar a les forces de la República en el riu Alfambra (Terol) al febrer de 1938, on va dirigir el que s'ha considerat l'última càrrega de cavalleria de la història militar d'Espanya. Al mateix temps era Cap de les Milícies i conseller nacional de FET i de les JONS.

En 1940 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Ordre de Sant Lázaro de Jerusalem.

Després de la guerra va ser tinent general. Al setembre de 1943, va enviar una carta al general Franco, al costat d'altres oficials, en la qual segons la seva opinió havia d'implantar-se la monarquia. Malgrat això va ser nomenat capità general de la V Regió Militar (Saragossa) i de la III Regió Militar (València). Va ser procurador en Corts.