José Monasterio Ituarte: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 33: | Línia 33: | ||
En [[1940]] va ser nomenat [[Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem|cavaller gran creu de l'Ordre de Sant Lázaro de Jerusalem.]] |
En [[1940]] va ser nomenat [[Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem|cavaller gran creu de l'Ordre de Sant Lázaro de Jerusalem.]] |
||
Després de la guerra va ser [[Tinent General|tinent general.]] Al setembre de [[1943]], va enviar una carta al general Franco, al costat d'altres oficials, en la qual segons la seva opinió havia d'implantar-se la monarquia. Malgrat això va ser nomenat capità general de la V Regió Militar (Saragossa) i de la III Regió (València). Va ser procurador en Corts. |
Després de la guerra va ser [[Tinent General|tinent general.]] Al setembre de [[1943]], va enviar una carta al general Franco, al costat d'altres oficials, en la qual segons la seva opinió havia d'implantar-se la monarquia. Malgrat això va ser nomenat [[capità general]] de la [[V Regió Militar]] ([[Saragossa]]) i de la [[III Regió Militar]] ([[València]]). Va ser procurador en Corts. |
||
[[Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil Espanyola]] |
[[Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil Espanyola]] |
Revisió del 13:47, 21 maig 2016
José Monestir Ituarte (Palma de Mallorca, 1882 - València, 1952) va ser un militar espanyol, oficial de l'arma de cavalleria que va combatre al Marroc i en el bàndol revoltat durant la Guerra civil espanyola. Va aconseguir el grau de general.
Biografia
Militar de cavalleria. Va combatre en la campanya del Marroc. Durant la República va ser ajudant del ministre de la Guerra, Gil-Robles en 1935. Va col·laborar amb el general Miguel Cabanellas en la preparació del Cop d'estat de juliol de 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola.
En declarar-se la guerra estava destinat a Saragossa, on es va unir a la rebel·lió. Va aconseguir l'enllaç de l'Exèrcit del Nord amb l'Exèrcit del Sud en Sorres de Sant Pere (Àvila), el 9 de setembre de 1936. Va ser ascendit a general i nomenat cap de la primera Divisió de Cavalleria durant tota la guerra. Va participar en nombrosos combats i va derrotar a les forces de la República en el riu Alfambra (Terol) al febrer de 1938, on va dirigir el que s'ha considerat l'última càrrega de cavalleria de la història militar d'Espanya. Al mateix temps era Cap de les Milícies i conseller nacional de FET i de les JONS.
En 1940 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Ordre de Sant Lázaro de Jerusalem.
Després de la guerra va ser tinent general. Al setembre de 1943, va enviar una carta al general Franco, al costat d'altres oficials, en la qual segons la seva opinió havia d'implantar-se la monarquia. Malgrat això va ser nomenat capità general de la V Regió Militar (Saragossa) i de la III Regió Militar (València). Va ser procurador en Corts.