Test de Finkbeiner: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''prova de Finkbeiner''' o '''test de Finkbeiner''' és una de les maneres d'observar com els mitjans de comunicació representen les persones segons el seu gènere, proposada l'any [[2013]] per la periodista [[Christie Aschwanden]]. Té forma d'una llista recordatori de criteris que revisen el possible [[sexisme]] als articles que parlen sobre [[biografies]] de [[dones]], especialment als camps de l'[[enginyeria]], la tècnica i la [[ciència]], ja que sembla que, per exemple, un matemàtic és matemàtic però una matemàtica és una dona matemàtica, i dona abans de res (vegeu ''[[síndrome de la barrufeta]]''). Aschwander va donar-li el nom d'[[Ann Finkbeiner]], que es va negar a escriure a la revista ''[[Nature]]'' un article sobre una astrònoma "com a dona".<ref name=aschwanden>Christie Aschwanden, ''Test de Finkbeiner: What matters in stories about women scientists?'', ''DobleXScience'', [[5 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Ann Finkbeiner, ''What I’m Not Going to Do'', ''The Last Word On Nothing'', [[17 de gener]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Curtis Brainard, ''The Finkbeiner Test: Seven rules to avoid gratuitous gender profiles of female scientists'', ''Columbia Journalism Review'', [[22 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref> |
La '''prova de Finkbeiner''' o '''test de Finkbeiner''' és una de les maneres d'observar com els mitjans de comunicació representen les persones segons el seu gènere, proposada l'any [[2013]] per la periodista [[Christie Aschwanden]]. Té forma d'una llista recordatori de criteris que revisen el possible [[sexisme]] als articles que parlen sobre [[biografies]] de [[dones]], especialment als camps de l'[[enginyeria]], la tècnica i la [[ciència]], ja que sembla que, per exemple, un matemàtic és matemàtic però una matemàtica és una dona matemàtica, i dona abans de res (vegeu ''[[síndrome de la barrufeta]]''). Aschwander va donar-li el nom d'[[Ann Finkbeiner]], que es va negar a escriure a la revista ''[[Nature]]'' un article sobre una astrònoma "com a dona".<ref name=aschwanden>Christie Aschwanden, ''Test de Finkbeiner: What matters in stories about women scientists?'', ''DobleXScience'', [[5 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Ann Finkbeiner, ''What I’m Not Going to Do'', ''The Last Word On Nothing'', [[17 de gener]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Curtis Brainard, ''The Finkbeiner Test: Seven rules to avoid gratuitous gender profiles of female scientists'', ''Columbia Journalism Review'', [[22 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref> |
||
En moltes fonts, les biografies d'enginyeres i científiques destaquen alguns aspectes personals que mai o rarament apareixerien si fossin [[home]]s, com típicament la seva [[bellesa]] o manca d'ella, els seus suposats admiradors i amants, la feina del seu [[marit]], la manera de compaginar o no la vida familiar amb la laboral, o com la primera ha influït la segona. Per exemple, un article documentat que no passa la prova és la [[necrològica]] de l'enginyera aeroespacial [[Yvonne Brill]] al ''[[New York Times]]'', que, escrita l'any 2013, començava dient "Cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir al seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre la seva durant vuit anys per ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del món', segons el seu fill Matthew". El diari va ser obligat a modificar-la i ho va fer per una altra en la que la "carn Strogonoff" era substituïda per "brillant científica de coets".<ref>''Yvonne Brill, a Pioneering Rocket Scientist, Dies at 88'', de Douglas Martin, ''New York Times'', [[30 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Theo Schall, ''Problems With How We Talk About Female Scientists'', Berman Institute Bioethics Bulletin, [[13 de maig]] de [[2015]] {{en}}</ref> |
En moltes fonts, les biografies d'enginyeres i científiques destaquen alguns aspectes personals que mai o rarament apareixerien si fossin [[home]]s, com típicament la seva [[bellesa]] o manca d'ella, els seus suposats admiradors i amants, la feina del seu [[marit]], la manera de compaginar o no la vida familiar amb la laboral, o com la primera ha influït la segona. Per exemple, un article documentat que no passa la prova és la [[necrològica]] de l'[[Enginyeria aeroespacial|enginyera aeroespacial]] [[Yvonne Brill]] al ''[[New York Times]]'', que, escrita l'any 2013, començava dient "Cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir al seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre la seva durant vuit anys per ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del món', segons el seu fill Matthew". El diari va ser obligat a modificar-la i ho va fer per una altra en la que la "carn Strogonoff" era substituïda per "brillant científica de coets".<ref>''Yvonne Brill, a Pioneering Rocket Scientist, Dies at 88'', de Douglas Martin, ''New York Times'', [[30 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Theo Schall, ''Problems With How We Talk About Female Scientists'', Berman Institute Bioethics Bulletin, [[13 de maig]] de [[2015]] {{en}}</ref> |
||
== Criteris del test == |
== Criteris del test == |
||
Revisió del 10:53, 25 maig 2016
La prova de Finkbeiner o test de Finkbeiner és una de les maneres d'observar com els mitjans de comunicació representen les persones segons el seu gènere, proposada l'any 2013 per la periodista Christie Aschwanden. Té forma d'una llista recordatori de criteris que revisen el possible sexisme als articles que parlen sobre biografies de dones, especialment als camps de l'enginyeria, la tècnica i la ciència, ja que sembla que, per exemple, un matemàtic és matemàtic però una matemàtica és una dona matemàtica, i dona abans de res (vegeu síndrome de la barrufeta). Aschwander va donar-li el nom d'Ann Finkbeiner, que es va negar a escriure a la revista Nature un article sobre una astrònoma "com a dona".[1][2][3]
En moltes fonts, les biografies d'enginyeres i científiques destaquen alguns aspectes personals que mai o rarament apareixerien si fossin homes, com típicament la seva bellesa o manca d'ella, els seus suposats admiradors i amants, la feina del seu marit, la manera de compaginar o no la vida familiar amb la laboral, o com la primera ha influït la segona. Per exemple, un article documentat que no passa la prova és la necrològica de l'enginyera aeroespacial Yvonne Brill al New York Times, que, escrita l'any 2013, començava dient "Cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir al seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre la seva durant vuit anys per ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del món', segons el seu fill Matthew". El diari va ser obligat a modificar-la i ho va fer per una altra en la que la "carn Strogonoff" era substituïda per "brillant científica de coets".[4][5]
Criteris del test
La prova proposada per Aschwanden detecta masclisme, basat en un sistema androcèntric i patriarcal, si en algun moment de l'article es menciona almenys un dels següents aspectes:[1]
- El fet que sigui sobre una dona
- La feina del marit de la dona
- La conciliació de la feina amb la maternitat
- La manera maternal de relacionar-se amb els seus subordinats
- Com es va quedar parada en conèixer la competència ferotge al seu camp científic
- Com n'és un model de dona per a d'altres
- El fet de ser "la primera dona que..."
Vegeu també
- Test de Bechdel, test de Mako Mori, test de Huston
- Micromasclisme, dominació masculina
- Estereotips i rols de gènere, desigualtat de gènere, masculinitat i feminitat
- Divisió sexual del treball, educació diferenciada, educació mixta
- Biaix cognitiu, terra enganxós i sostre de vidre
- Discriminació retributiva, taxa a les dones
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Christie Aschwanden, Test de Finkbeiner: What matters in stories about women scientists?, DobleXScience, 5 de març de 2013 (anglès)
- ↑ Ann Finkbeiner, What I’m Not Going to Do, The Last Word On Nothing, 17 de gener de 2013 (anglès)
- ↑ Curtis Brainard, The Finkbeiner Test: Seven rules to avoid gratuitous gender profiles of female scientists, Columbia Journalism Review, 22 de març de 2013 (anglès)
- ↑ Yvonne Brill, a Pioneering Rocket Scientist, Dies at 88, de Douglas Martin, New York Times, 30 de març de 2013 (anglès)
- ↑ Theo Schall, Problems With How We Talk About Female Scientists, Berman Institute Bioethics Bulletin, 13 de maig de 2015 (anglès)
Enllaços externs
- What matters in stories about women scientists? de Christie Aschwanden, article que presenta el test, publicat el 5 de març de 2013 a la revista DobleXScience (anglès)
- What I’m Not Going to Do d'Ann Finkbeiner, article publicat a The Last Word On Nothing el 17 de gener de 2013 (anglès)
- Women who run with physicists. Breaking into the men’s club of physics takes love, grit, determination and a talent for blending in d'Ann Finkbeiner, 2007 (anglès)
- Why bias holds women back de Meg Urry, CNN, 2012 (anglès)