Ramón Piñeiro López

Ramón Piñeiro López

Nom original	(es) Ramón Piñeiro López
Biografia
Naixement	31 de maig de 1915 Amea, Láncara
Mort	27 agost 1990 (75 anys) Santiago de Compostel·la (província de la Corunya)
Diputat al Parlament de Galícia
Dades personals
Formació	Universitat de Santiago de Compostel·la
Activitat
Ocupació	polític, escriptor, filòsof
Partit	Partit Galleguista
Membre de	Real Academia Galega
Premis (1984)  Creu de Sant Jordi  Medalla Castelao
Signatura

Ramón Piñeiro López (Amea, Láncara, província de Lugo, 31 de maig de 1915 - Santiago de Compostela, 27 d'agost de 1990) fou un escriptor, assagista i polític gallec.

Biografia

El 1932 va ingressar a les joventuts del Partit Galleguista, on conegué Ramón Otero Pedrayo i participà en el Projecte d'Estatut d'Autonomia de Galícia de 1936. Durant la guerra civil espanyola lluità a la força en el bàndol nacional, i en acabar la guerra estudià filosofia a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Des del 1943 fou secretari polític del Comité Executiu del Partit Galleguista a l'interior, i col·laborà amb nacionalistes gallecs i bascs en el pacte Galeusca, però el 1946 fou detingut i passà tres anys a la presó. Quan sortí de la presó es mostrà totalment de l'activisme cultural que no pas de la lluita armada, cosa que l'enfrontà amb els gallecs exiliats a Argentina.

El 1950 va dissoldre el Partit Galleguista i va fundar a Vigo l'Editorial Galaxia, que en ple franquisme va publicar no sols llibres de literatura gallega, sinó també sobre temes gallecs, alhora que promocionava joves valors literaris i polítics gallecs en vistes al futur, com el seu futur gendre Xosé Manuel Beiras. El 1966 deixà l'editorial i marxà als Estats Units, on treballà un temps a la Universitat de Middlebury (Vermont). El 1967 fou escollit membre de la Real Academia Gallega amb el discurs "A lingoaxe i as lingoas", que fou respost per Domingo García-Sabell.

Les seves pretensions polítiques eren que tots els partits polítics, nacionalistes o no, assumissin les reivindicacions galleguistes més bàsiques. Per això va fundar el grup Realidade Galega, des del qual assessorà a futurs líders com com Xosé Manuel Beiras, Xaime Isla Couto o Xerardo Fernández Albor. Durant els anys setanta el seu lideratge i prestigi en el nacionalisme gallec de l'interior fou contestat pels sectors joves més radicals i propers al marxisme, com Xosé Lois Méndez Ferrín i altres militants de la Unión do Povo Galego. Tot i això, ell defensà sempre un galleguisme difús, i a les eleccions al Parlament de Galícia de 1981 fou escollit diputat a les llistes del Partit dels Socialistes de Galícia-PSOE, com Alfredo Conde Cid, Carlos Casares Mouriño o Benxamín Casal Vila. Destacà en l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística del gallec i el 1983 fou escollit president del Consello da Cultura Galega, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Obres

• Siñificado metafísico da saudade (Colección Grial, 1951)
• A saudade en Rosalía (Galaxia, 1952)
• A lingua, sangue do espíritu (Galicia, Bos Aires, 1952)
• Pra unha filosofía da saudade (Galaxia, 1953)
• A filosofía i o home (Grial, 1963)
• A lingoaxe i as língoas (Galaxia, 1967; reed. facs. Consello da Cultura Galega, 1994)
• Olladas no futuro (Galaxia, 1974)
• Lembrando a Castelao (SEPT, 1975)
• Vicisitudes históricas da cultura galega (Ediciós do Castro, 1975)
• Saudade e sociedade, dimensións do home (1975)
• Filosofía da saudade (Galaxia, 1984)
• Castelao político (Anthropos, Barcelona, 1986)
• Cartas para os amigos (El Correo Gallego, 1992)
• Galicia (Galaxia, 1999)

Font

• Bernárdez, Carlos L. y otros, Literatura gallega. Século XX, Edición A Nosa Terra, Vigo, 2001, págs. 210-211
• ALONSO GIRGADO, Luís, e MONTEAGUDO CABALEIRO, Teresa: Ramón Piñeiro: cronobiografía e cartas. Cadernos Ramón Piñeiro II, Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades, 2003.
• ALONSO GIRGADO, Luís, e outros: Bibliografía e hemerografía de Ramón Piñeiro. Cadernos Ramón Piñeiro XVII, Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades, 20011.
• ALONSO MONTERO, Xesús: Ramón Piñeiro ou a reinvención da cultura galega, Galaxia, 2009.
• CALDEIRO, Eloi: Ramón Piñeiro. A terra e a saudade. Col. O son da palabra, vol.3, 2009. Inclúe un texto de Xosé Luís Allué: "O outro Piñeiro".
• CASARES, Carlos: Ramón Piñeiro. Centro de Investigacións Políticas e Literarias Ramón Piñeiro, 1996.
• CASARES, Carlos: Ramón Piñeiro. Da miña acordanza. Memorias. Galaxia 2002.
• CASARES, Carlos e RODRÍGUEZ-POLO, Xosé Ramón: "Piñeiro López, Ramón", en Gran enciclopedia galega, 2003.
• Enciclopedia galega universal (EGU), s. v. Piñeiro López, Ramón. Ir Indo, Vigo 2002.
• MONTEAGUDO, Henrique (Coord.): Obras. Castelao VI: Epistolario. Galaxia, Vigo 2000.
• RODRÍGUEZ-POLO, Xosé Ramón: Ramón Piñeiro e a estratexia do galeguismo. Xerais, Vigo, 2009.
• RODRÍGUEZ-POLO, Xosé Ramón: O triunfo do galeguismo. Opinión pública, partidos políticos e comportamento electoral na transición autonómica, Dykinson, Madrid, 2009.
• PIÑEIRO, Ramón: "Da miña acordanza" en Grial nº 111, 1991, 341-351.
• AAVV: Día das Letras Galegas 2009. Ramón Piñeiro. Departamento de Filoloxía Galega, Universidade de Santiago de Compostela, 2009.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramón Piñeiro López

Enllaços externs

• Ramón Piñeiro: vida e obra (Real Academia Galega).
• Centro Ramón Piñeiro para a investigación en Humanidades.
• Fitxa a bvg.
• Pàgina de l'autor a Galaxia.
• Paxina do autor de Libraría Limiar libros.
• Monogràfic al Consello da Cultura Galega.
• Arquivos sonoros con intervencións de Ramón Piñeiro.
• Olladas sobre Ramón Piñeiro (vídeo).
• Monogràfic a Vieiros.
• Da miña acordanza, Grial 111 (xullo, agosto, setembro 1991).

Precedit per: Nou càrrec	Consello da Cultura Galega 1983-1990	Succeït per: Xosé Filgueira Valverde
Precedit per: Xosé María Álvarez Blázquez	Dia de les Lletres Gallegues 2009 Ramón Piñeiro	Succeït per: Uxío Novoneyra