Senyor: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6: Línia 6:


L'aplicació de l'[[emfiteusi]] sobre un domini, genera diverses figures d'aquest terme.
L'aplicació de l'[[emfiteusi]] sobre un domini, genera diverses figures d'aquest terme.
Així, s'anomena «senyor directe» a qui, a més de tenir la propietat d'un bé, també en té la possessió. Si només en té la possessió, però no la propietat, és a dir, és qui ha rebut el bé i en gaudeix, s'anomena «senyor útil». El «senyor mitjà» és l'intermediari en alguna propietat, com ara aquell qui essent creditor d'un senyor amb béns en [[emfiteusi]], cobra directament els cànons al senyor útil per liquidar els deutes.<ref>{{GEC|0210296|senyor}}</ref> j
Així, s'anomena «senyor directe» a qui, a més de tenir la propietat d'un bé, també en té la possessió. Si només en té la possessió, però no la propietat, és a dir, és qui ha rebut el bé i en gaudeix, s'anomena «senyor útil». El «senyor mitjà» és l'intermediari en alguna propietat, com ara aquell qui essent creditor d'un senyor amb béns en [[emfiteusi]], cobra directament els cànons al senyor útil per liquidar els deutes.<ref>{{GEC|0210296|senyor}}</ref>


==Expressió de respecte==
==Expressió de respecte==

Revisió del 21:34, 30 maig 2016

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor

Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom. En aquest sentit s'apliquen les expressions "senyor dels exèrcits", "senyor del regne" o "senyor de la casa".

Edat mitjana

A l'edat mitjana era el títol del qui tenia un feu, el "senyor feudal", i de manera significativa, el terme feu era sinònim de senyoria, el territori d'un senyor.

L'aplicació de l'emfiteusi sobre un domini, genera diverses figures d'aquest terme. Així, s'anomena «senyor directe» a qui, a més de tenir la propietat d'un bé, també en té la possessió. Si només en té la possessió, però no la propietat, és a dir, és qui ha rebut el bé i en gaudeix, s'anomena «senyor útil». El «senyor mitjà» és l'intermediari en alguna propietat, com ara aquell qui essent creditor d'un senyor amb béns en emfiteusi, cobra directament els cànons al senyor útil per liquidar els deutes.[1]

Expressió de respecte

El títol de "senyor" o "senyora" davant del cognom s'empra generalment per expressar la condició de casat.

Expressió religiosa

En les religions judeocristianes se sol aplicar a Déu, emprant en aquest cas les majúscules "El Senyor". En el cristianisme també s'empra el títol per referir-se a Crist, tradició que ja es troba reflectida en les espístoles de Pau de Tars entre els anys 51 i 67.

Línia d'honor dels títols nobiliaris

Emperador Rei Príncep Infant Duc Marquès Comte Vescomte Baró Senyor Castlà

Referències