Iekaterina Dàixkova: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Afegides dades biogràfiques i referències |
||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
| lloc web = |
| lloc web = |
||
}} |
}} |
||
'''Iekaterina Romànovna Dàixkova''' (en [[rus]]: Екатерина Романовна Воронцова-Дашкова) fou una filòloga russa. |
'''Iekaterina Romànovna Voronotsova Dàixkova''' (en [[rus]]: Екатерина Романовна Воронцова-Дашкова) fou una política, escriptora i filòloga russa. |
||
Va néixer a [[Sant Petersburg]] el [[1743]] |
Va néixer a [[Sant Petersburg]] el [[1743]] i amb només quinze anys es va casar amb el príncep Mikhail Ivanòvitx Dàixkov. Aquest va morir quatre anys més tard deixant-la vídua i amb una filla i un fill. A l'hivern de 1759, acabada de casar amb el príncep, va conèixer [[Caterina II de Rússia|Caterina la Gran]] i el seu marit el [[Pere III de Rússia|Gran Duc Pere III]], en coincidir en un sopar a casa de l'oncle de l'autora iniciant així una llarga amistat amb la Gran Duquessa. |
||
La princesa '''Dàixkova''' donà suport al cop d'estat del juliol de 1762 que portà a [[Caterina II de Rússia|Caterina II]] al tron, en rebelar-se la guardia imperial russa, comandada per [[Grigori Otlov]] contra [[Pere III de Rússia|Pere III]]. Dàixkova començà a publicar articles de temàtica social signant-los com una dona russa. |
|||
| ⚫ | |||
L'any 1769, acompanyada pels seus dos fills, el seu cosí Vorontsov i una amiga, Kamenskaia, inicià una gira europea que la portaria a conèixer l'elit aristocràtica i intel·lectual del moment. Entre d'altres en aquest viatge va conèixer [[Denis Diderot|Diderot]], [[Voltaire]] i el comte [[Vladímir Orlov|Vladimir Orlov]]. Finalment va retornar a Rússia el desembre de 1771, després de vint-i-quatre mesos de tour. |
|||
| ⚫ | |||
Entre 1771 i 1775, la princesa va viure entre San Petersburg i Moscou. En aquesta època esdevingué membre de la [[Societat d'Economia Lliure]], va escriure diversos artícles (principalment de crítica literària) i va traduir [[David Hume|Hume]]. |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | A més d'ingressar com a membre de l'[[American Philosophical Society]], amb el suport de [[Benjamin Franklin]], l'any [[1783]] fou nomenada directora de l'[[Acadèmia Russa de les Ciències]], fundant més tard l'[[Acadèmia Russa de la Llengua]], des d'on va ser la principal responsable de la publicació del primer gran diccionari en [[llengua russa]], a més d'impulsora de la reforma educativa. També va editar la revista ''Sobesednik liubitelei rosiisskogo slova'' entre 1783 i 1784.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Godayol|nom=Pilar|títol=Viatgeres i escriptores|url=|edició=|llengua=Català|data=2011|editorial=Eumo|lloc=|pàgines=43-55|isbn=9788497664196}}</ref> |
||
| ⚫ | El 1794 Dàixkova deixà San Petersburg i no tornà a veure mai més a la seva estimada amiga Caterina II, qui va morir al cap de dos anys. Fou aleshores que va ser desterrada tot i la seva important tasca, car el fill de [[Pere II de Rússia|Pere II]], [[Pau I de Rússia|Pau I]] no havia oblidat la seva participació en la deposició i mort del seu pare ajudant la seva mare. |
||
No va poder tornar a [[Rússia]] fins al [[1801]], amb la pujada al tron d'[[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]]. |
|||
| ⚫ | Gràcies a la col·laboració de [[Martha Wilmot|Martha]] i [[Catherine Wilmot]], va escriure les seves memòries, ''Mon Histoire'' (1804-1806), en que evocava la vida i viatges per les corts europees del [[segle XVIII]], i versos en [[rus]] i en [[francès]]. És l'autora d'algunes peces de [[teatre]]: ''Les bodes de Fabian'' o ''Toisiokov'' (1786). |
||
Finalment va morir a [[Moscou]] el [[1810]]. |
Finalment va morir a [[Moscou]] el [[1810]]. |
||
Revisió del 13:00, 1 juny 2016
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Екатерина Романовна Воронцова 17 març 1743 (Julià) Sant Petersburg |
| Mort | 4 gener 1810 (Julià) (66 anys) Moscou |
| Sepultura | óblast de Kaluga |
Lady-in-waiting of the Imperial Court of Russia (en)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, escriptora, política, dama de companyia |
| Ocupador | Imperial court (en) |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Princesa |
| Família | Vorontsov family (en) |
| Cònjuge | Mikhail Dashkov (en) (1759–) |
| Fills | Pavel Dashkov (en) |
| Pares | Roman Vorontsov (en) i Marfa Ivanovna Surmina (en) |
| Germans | Elizaveta Vorontsova (en) , Semyon Vorontsov (en) i Alexander Vorontsov (en) |
Premis | |
Signatura  | |
Iekaterina Romànovna Voronotsova Dàixkova (en rus: Екатерина Романовна Воронцова-Дашкова) fou una política, escriptora i filòloga russa.
Va néixer a Sant Petersburg el 1743 i amb només quinze anys es va casar amb el príncep Mikhail Ivanòvitx Dàixkov. Aquest va morir quatre anys més tard deixant-la vídua i amb una filla i un fill. A l'hivern de 1759, acabada de casar amb el príncep, va conèixer Caterina la Gran i el seu marit el Gran Duc Pere III, en coincidir en un sopar a casa de l'oncle de l'autora iniciant així una llarga amistat amb la Gran Duquessa.
La princesa Dàixkova donà suport al cop d'estat del juliol de 1762 que portà a Caterina II al tron, en rebelar-se la guardia imperial russa, comandada per Grigori Otlov contra Pere III. Dàixkova començà a publicar articles de temàtica social signant-los com una dona russa.
L'any 1769, acompanyada pels seus dos fills, el seu cosí Vorontsov i una amiga, Kamenskaia, inicià una gira europea que la portaria a conèixer l'elit aristocràtica i intel·lectual del moment. Entre d'altres en aquest viatge va conèixer Diderot, Voltaire i el comte Vladimir Orlov. Finalment va retornar a Rússia el desembre de 1771, després de vint-i-quatre mesos de tour.
Entre 1771 i 1775, la princesa va viure entre San Petersburg i Moscou. En aquesta època esdevingué membre de la Societat d'Economia Lliure, va escriure diversos artícles (principalment de crítica literària) i va traduir Hume.
A més d'ingressar com a membre de l'American Philosophical Society, amb el suport de Benjamin Franklin, l'any 1783 fou nomenada directora de l'Acadèmia Russa de les Ciències, fundant més tard l'Acadèmia Russa de la Llengua, des d'on va ser la principal responsable de la publicació del primer gran diccionari en llengua russa, a més d'impulsora de la reforma educativa. També va editar la revista Sobesednik liubitelei rosiisskogo slova entre 1783 i 1784.[1]
El 1794 Dàixkova deixà San Petersburg i no tornà a veure mai més a la seva estimada amiga Caterina II, qui va morir al cap de dos anys. Fou aleshores que va ser desterrada tot i la seva important tasca, car el fill de Pere II, Pau I no havia oblidat la seva participació en la deposició i mort del seu pare ajudant la seva mare.
No va poder tornar a Rússia fins al 1801, amb la pujada al tron d'Alexandre I.
Gràcies a la col·laboració de Martha i Catherine Wilmot, va escriure les seves memòries, Mon Histoire (1804-1806), en que evocava la vida i viatges per les corts europees del segle XVIII, i versos en rus i en francès. És l'autora d'algunes peces de teatre: Les bodes de Fabian o Toisiokov (1786).
Finalment va morir a Moscou el 1810.
Vegeu també
Acadèmia Russa de les Ciències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iekaterina Dàixkova |
- ↑ Godayol, Pilar. Viatgeres i escriptores (en català). Eumo, 2011, p. 43-55. ISBN 9788497664196.