La filla del mar: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 80.103.86.182. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
m Es desfà la revisió 17045878 de 46.25.3.217 (Discussió) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'[[opinió pública]], la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i en Pere Màrtir). Tot plegat ben armat amb una estructura dramàtica fluida, una poderosa ambició poètica i una sinceritat expressiva captivadora. Són ingredients que fan de Guimerà un clàssic indiscutible, l'ambigüitat estètica del qual permet, a més, reconduir l'argument i les pulsions emotives per camins que freguin el present. Una vigència que encara es fa més palesa en ''La filla del mar'' on, fonamentalment, ressonen conflictes derivats de la [[discriminació]] [[societat|social]] i [[Raça|racial]] i de la resistència de les comunitats establertes a incorporar la diferència, aspectes de renovada i dolorosa actualitat. |
Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'[[opinió pública]], la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i en Pere Màrtir). Tot plegat ben armat amb una estructura dramàtica fluida, una poderosa ambició poètica i una sinceritat expressiva captivadora. Són ingredients que fan de Guimerà un clàssic indiscutible, l'ambigüitat estètica del qual permet, a més, reconduir l'argument i les pulsions emotives per camins que freguin el present. Una vigència que encara es fa més palesa en ''La filla del mar'' on, fonamentalment, ressonen conflictes derivats de la [[discriminació]] [[societat|social]] i [[Raça|racial]] i de la resistència de les comunitats establertes a incorporar la diferència, aspectes de renovada i dolorosa actualitat. |
||
Aquesta obra és, sens dubte, una de les obres majors de Guimerà i una de les més rellevants del [[teatre]] català i això és a causa, sobretot, de la gran força [[dramatisme|dramàtica]] del seu personatge principal (l'Àgata), un ésser endut per la passió i que té tota la vitalitat necessària per sobreviure a les taules d'un escenari, per la seva dimensió tràgica i per la condició de mite poètic. Per les seves característiques d'un drama realista, pertany al segon període de Guimerà. L'etapa de més plenitud, en la qual es va comprometre amb el [[catalanisme]] i centra el seu interès en la història contemporània. |
Aquesta obra és, sens dubte, una de les obres majors de Guimerà i una de les més rellevants del [[teatre]] català i això és a causa, sobretot, de la gran força [[dramatisme|dramàtica]] del seu personatge principal (l'Àgata), un ésser endut per la passió i que té tota la vitalitat necessària per sobreviure a les taules d'un escenari, per la seva dimensió tràgica i per la condició de mite poètic. Per les seves característiques d'un drama realista, pertany al segon període de Guimerà. L'etapa de més plenitud, en la qual es va comprometre amb el [[catalanisme]] i centra el seu interès en la història contemporània. |
||
==Repartiment de l'estrena== |
==Repartiment de l'estrena== |
||
Revisió del 18:42, 2 juny 2016
La filla del mar (1900) és la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza.
Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i en Pere Màrtir). Tot plegat ben armat amb una estructura dramàtica fluida, una poderosa ambició poètica i una sinceritat expressiva captivadora. Són ingredients que fan de Guimerà un clàssic indiscutible, l'ambigüitat estètica del qual permet, a més, reconduir l'argument i les pulsions emotives per camins que freguin el present. Una vigència que encara es fa més palesa en La filla del mar on, fonamentalment, ressonen conflictes derivats de la discriminació social i racial i de la resistència de les comunitats establertes a incorporar la diferència, aspectes de renovada i dolorosa actualitat.
Aquesta obra és, sens dubte, una de les obres majors de Guimerà i una de les més rellevants del teatre català i això és a causa, sobretot, de la gran força dramàtica del seu personatge principal (l'Àgata), un ésser endut per la passió i que té tota la vitalitat necessària per sobreviure a les taules d'un escenari, per la seva dimensió tràgica i per la condició de mite poètic. Per les seves característiques d'un drama realista, pertany al segon període de Guimerà. L'etapa de més plenitud, en la qual es va comprometre amb el catalanisme i centra el seu interès en la història contemporània.
Repartiment de l'estrena
- Àgata: Adelina Sala
- Mariona: Adela Clemente.
- Caterina: Maria Morera.
- Lluïseta: Antònia Baró.
- Filomena: Emília Baró.
- Pere Màrtir: Enric Borràs.
- Baltasanet: Iscle Soler.
- Cinquenes: Jaume Virgili.
- Gregori: Joan Domènech.
- Rufet: Anton Manso.
- Móllera: Casimir Ros.
- Homes i dones
La peça s'estrenà el 6 d'abril de 1900, al teatre Romea de Barcelona. L'acció té lloc en un poble de la costa catalana, a l'època de l'estrena.
Enllaços externs
 |
Vegeu texts en català sobre La filla del mar a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
