Diferència entre revisions de la pàgina «Hagadà de Sarajevo»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Corregit: - ústaixa + ústaixes
m (Corregit: - descobert al terra + descobert a terra)
m (Corregit: - ústaixa + ústaixes)
L'''Hagadà de Sarajevo'' ha estat sovint prop de la destrucció, si bé ha sobreviscut. Els historiadors creuen que el llibre va ser tret de Barcelona pels jueus locals quan van ser expulsats pel [[Decret de l'Alhambra]], el 1492. Les seves notes marginals indiquen que va estar a [[Itàlia]] en el segle XVI. Va ser venuda al Museu Nacional de Sarajevo el 1894 per un tal Joseph Kohen, membre d'una família indigent que va haver de vendre l'Hagadà per sobreviure. Com que Sarajevo estava sota la [[imperi austrohongarès|dominació austrohongaresa]], la peça es va enviar a [[Viena]] per ser examinada i un conservador maldestre la va enquadernar amb unes tapes noves, llençant les originals.<ref name="exodus">{{ref-publicació|url=http://geraldinebrooks.com/wp-content/uploads/0207/12/Korkut_near-final-pages.pdf|títol= The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo|data=3 desembre 2007|cognom=Brooks|nom=Geraldine|format=PDF|publicació=The New Yorker|consulta= 12 maig 2015}}</ref>
 
Durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], el manuscrit va ser amagat dels [[Nazisme|nazis]] i dels [[ústaixaústaixes]] pel bibliotecari en cap del museu, Derviš Korkut, que va arriscar la seva vida, traient il·legalment l'Hagadà fora de Sarajevo. Korkut la va donar a un clergue musulmà a Zenica, on va ser amagada sota el terra de fusta de la mesquita i de cases musulmanes. El 1957, va ser publicat un facsímil de l'Hagadà per Sándor Scheiber, director del Seminari Rabí de [[Budapest]]. El 1992, durant la [[Guerra de Bòsnia]], el manuscrit va sobreviure a un robatori en el museu i va ser descobert a terra durant la investigació policial per l'inspector local Fahrudin Čebo, amb molts altres objectes que els lladres van creure que no eren valuosos. Durant el [[setge de Sarajevo]] per les forces serbobosnianes (el setge més llarg de la història moderna), va sobreviure en una cambra cuirassada subterrània d'un banc. Va haver-hi rumors que el govern l'havia venut per tal de comprar armes; el president de Bòsnia va mostrar el manuscrit a la comunitat Seder el 1995 per a desmentir-ho.
 
Posteriorment, el manuscrit va ser restaurat mitjançant una campanya especial finançada per les [[Nacions Unides]] i la comunitat jueva bosniana el 2001, i va passar a exposar-se de manera permanent al museu des de desembre de 2002.
1.134.217

modificacions

Menú de navegació