Òxid d'alumini: diferència entre les revisions
m l'aigua |
|||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
* Aïllant tèrmic per a la part superior de les bótes electrolítiques. |
* Aïllant tèrmic per a la part superior de les bótes electrolítiques. |
||
* Revestiment de protecció per evitar l'oxidació dels [[ànode]] |
* Revestiment de protecció per evitar l'oxidació dels [[ànode]]s de [[carboni]]. |
||
* Absorció de les emissions provinents de les cisternes. |
* Absorció de les emissions provinents de les cisternes. |
||
* També és utilitzada per a l'assecatge de l'aire comprimit, ja que té la propietat d'adsorbir i desorber l'aigua. |
* També és utilitzada per a l'assecatge de l'aire comprimit, ja que té la propietat d'adsorbir i desorber l'aigua. |
||
Revisió del 12:08, 4 juny 2016
L'òxid d'alumini o alúmina[1] és un òxid amfòter. És el component principal de minerals com el corindó o la bauxita. L'òxid d'alumini s'obté de la bauxita mitjançant el procés Bayer. Juntament amb la sílice, és un ingredient principal en la constitució de les argiles i els vernissos, conferint resistència i augmentant la seva temperatura de maduració.
L'òxid d'alumini existeix a la natura en forma de corindó i d'esmeril. Té la particularitat de ser més dur que l'alumini (el punt de fusió de l'alúmina és més gran que el de l'alumini).
Procés de producció
La indústria empra el procés Bayer per produir alúmina a partir de la bauxita. L'alúmina és vital per a la producció d'alumini (es requereixen aproximadament dues tones d'alúmina per produir una tona d'alumini).
En el procés Bayer, la bauxita és rentada, polvoritzada i dissolta en soda càustica (hidròxid de sodi) a alta pressió i temperatura, el líquid resultant conté una solució d'aluminat de sodi i residus de bauxita que contenen ferro, silici, i titani. Aquests residus es van dipositant gradualment en el fons del tanc i després són eliminats. Se'ls coneix comunament com "fang vermell". La solució d'aluminat de sodi clarificada és bombejada dins d'un enorme tanc anomenat precipitats. S'afegeixen fines partícules d'alúmina per tal d'induir la precipitació de partícules d'alúmina pures (procés de sembra), una vegada que el líquid es refreda. Les partícules es dipositen en el fons del tanc, es remouen i després són sotmeses a 1100 °C en un forn o calcinat, per tal d'eliminar l'aigua que contenen, producte de la cristal·lització. El resultat és una pols blanca, alúmina pura. La sosa càustica és retornada al començament del procés i usada novament.
Aplicacions
La indústria de l'alumini primari utilitza l'alúmina fonamentalment com primera matèria per a la producció de l'alumini. A més, l'alúmina s'utilitza de manera complementària per:
- Aïllant tèrmic per a la part superior de les bótes electrolítiques.
- Revestiment de protecció per evitar l'oxidació dels ànodes de carboni.
- Absorció de les emissions provinents de les cisternes.
- També és utilitzada per a l'assecatge de l'aire comprimit, ja que té la propietat d'adsorbir i desorber l'aigua.
- A l'àrea sanitària de les pròtesis dentals, s'utilitza com a base de l'estructura de corones i ponts proporcionant gran duresa i resistència, lleugeresa i translucidesa.
- En molins d'esmalts ceràmics com pedres de mòlta (a manera de les pedres que s'empassen les aus per triturar els grans a la pedrer)
La seva regeneració (per al cas de l'adsorció/desorció) és amb aire sec i calent i té una temperatura de punt de rosada de -40 °C
Referències
- ↑ «Òxid d'alumini». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid d'alumini |