Diferència entre revisions de la pàgina «Anglès antic»

Salta a la navegació Salta a la cerca
1 octet eliminats ,  fa 5 anys
m
Corregit: - dialecte s principals + dialectes principals
m (Corregit: - els que va + els quals va)
m (Corregit: - dialecte s principals + dialectes principals)
Igual que en anglès modern, en anglès antic hi havia una gran variació lingüística, de manera que especificar un únic sistema fonològic, per exemple, seria enganyós, ja que cada variant regional tenia el seu. Hi ha també variació diacrònica, de manera que la llengua de [[Wessex]] a l'època d'[[Æthelwold de Winchester]] (''saxó occidental tardà'') presenta diferències considerables respecte a la llengua de la cort d'[[Alfred el Gran]] (''saxó occidental primerenc''). Tot i aquesta nomenclatura, cal destacar que el saxó occidental tardà no descendeix directament del saxó occidental d'hora.
 
Els quatre [[dialecte]] s principals de l'anglès antic són el [[merci]], el [[northumbri]] (coneguts de forma col·lectiva com a [[dialectes ànglics]]), el [[kèntic|dialecte de Kent]] i el [[saxó occidental]]
.<ref>{{ref-llibre|autor=Campbell, A. |títol=Old English Grammar |lloc=[[Oxford]] |editorial=[[Oxford University Press]] |any=1959 |id=ISBN 0-19-811943-7 |pàgines=4}}</ref> Cadascun d'aquests dialectes s'associa a un regne independent. Tota [[Northúmbria]] i la major part de [[Mèrcia]] van caure en mans víkingues durant el segle IX, mentre que el regne de Kent i la part de Mèrcia que va poder ser defensada dels atacs van ser absorbits pel regne de [[Wessex]].
 
1.154.437

modificacions

Menú de navegació