Art otonià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:St Michaels Church Hildesheim.jpg|thumb|250px|Església de |
[[Fitxer:St Michaels Church Hildesheim.jpg|thumb|250px|[[Església de Sant Miquel de Hildesheim]], declarada [[Patrimoni de la Humanitat]].]] |
||
L{{'}}'''art otonià''' és un estil dins de l'[[art preromànic]] i que es manifesta sobretot en les arts menors. Es desenvolupa, principalment a [[Alemanya]], des de mitjan [[segle X]] fins a mitjan de [[segle XI]], durant la dinastia saxona del [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi romà germànic]], i acaba amb el final del regnat d'[[Otó III del Sacre Imperi|Otó III]].<ref>''Reading Medieval Latin'', de Kenneth Sidwell. Editorial Cambridge University Press, [[1995]]. {{en}}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.139|llengua= castellà| consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> |
L{{'}}'''art otonià''' és un estil dins de l'[[art preromànic]] i que es manifesta sobretot en les arts menors. Es desenvolupa, principalment a [[Alemanya]], des de mitjan [[segle X]] fins a mitjan de [[segle XI]], durant la dinastia saxona del [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi romà germànic]], i acaba amb el final del regnat d'[[Otó III del Sacre Imperi|Otó III]].<ref>''Reading Medieval Latin'', de Kenneth Sidwell. Editorial Cambridge University Press, [[1995]]. {{en}}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.139|llengua= castellà| consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> |
||
Revisió del 00:25, 7 juny 2016
L'art otonià és un estil dins de l'art preromànic i que es manifesta sobretot en les arts menors. Es desenvolupa, principalment a Alemanya, des de mitjan segle X fins a mitjan de segle XI, durant la dinastia saxona del Sacre Imperi romà germànic, i acaba amb el final del regnat d'Otó III.[1][2]
L'art otonià fon tres tradicions: les de l'antiguitat tardana, especialment en l'art del nord d'Itàlia, el període carolingi, i bizantí.
A aquest ressorgiment de les arts, se li ha dit també "renaixement otonià", en el mateix sentit que es parla de "renaixement carolingi" per a referir-se al ressorgiment posterior a la coronació de Carlemany en l'any 800.
Referències
- ↑ Reading Medieval Latin, de Kenneth Sidwell. Editorial Cambridge University Press, 1995. (anglès)
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.139. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art otonià |