Pere d'Artés: diferència entre les revisions
Correcció de redacció. |
Correcció de puntuació. |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del [[Joan el Caçador]]: conseller, [[camarlenc]], [[mestre racional]] i [[uixer d'armes]], a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb [[Violant de Bar]], a la ciutat de París. També va ser cortesà de [[Martí l'Humà]], que el va nomenar el seu marmessor (1407). |
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del [[Joan el Caçador]]: conseller, [[camarlenc]], [[mestre racional]] i [[uixer d'armes]], a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb [[Violant de Bar]], a la ciutat de París. També va ser cortesà de [[Martí l'Humà]], que el va nomenar el seu marmessor (1407). |
||
Mecenes de les lletres, [[Francesc Eiximenis]] li va dedicar el ''[[Llibre dels àngels]]'' (1392);<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gascón Urís|nom=Sergi|títol=Edició crítica del 'Libre dels àngels' (1392) de Francesc Eiximenis. Catàleg de mss., índexs d'autors, bíblic i temàtic.|url=|edició=Tesi doctoral |
Mecenes de les lletres, [[Francesc Eiximenis]] li va dedicar el ''[[Llibre dels àngels]]'' (1392);<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gascón Urís|nom=Sergi|títol=Edició crítica del 'Libre dels àngels' (1392) de Francesc Eiximenis. Catàleg de mss., índexs d'autors, bíblic i temàtic.|url=|edició=Tesi doctoral|llengua=català|data=1992 (ed. en microfitxa: UAB, 1993)|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona|lloc=Bellaterra|pàgines=931|isbn=}}</ref> Eiximenis també va redactar en català, a petició seua, la ''[[Vida de Jesucrist]]'' (1403?). [[Antoni Canals]], per la seua banda, li va dedicar la traducció catalana de les ''[[Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve]]'' (1406). |
||
Va tindre cura de les obres que es van dur a terme al [[Palau del Real|Real de València]]. En aquest indret se li va reservar la Cambra dels Àngels. Fou enterrat a la capella dels Artés, fundada per ell mateix, al monestir de Portaceli. |
Va tindre cura de les obres que es van dur a terme al [[Palau del Real|Real de València]]. En aquest indret se li va reservar la Cambra dels Àngels. Fou enterrat a la capella dels Artés, fundada per ell mateix, al monestir de Portaceli. |
||
Revisió del 23:03, 7 juny 2016
Pere d'Artés (segles XIV-XV) va ser un cortesà valencià. Fou senyor d'Alfafara,[1] senyoria que comprà el 9 de desembre de 1392 als Orís i que continuà tenint el seu fill Jaume i el seu nét Gracià, que la vengué al rei d'Aragó.[1]
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del Joan el Caçador: conseller, camarlenc, mestre racional i uixer d'armes, a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb Violant de Bar, a la ciutat de París. També va ser cortesà de Martí l'Humà, que el va nomenar el seu marmessor (1407).
Mecenes de les lletres, Francesc Eiximenis li va dedicar el Llibre dels àngels (1392);[2] Eiximenis també va redactar en català, a petició seua, la Vida de Jesucrist (1403?). Antoni Canals, per la seua banda, li va dedicar la traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (1406).
Va tindre cura de les obres que es van dur a terme al Real de València. En aquest indret se li va reservar la Cambra dels Àngels. Fou enterrat a la capella dels Artés, fundada per ell mateix, al monestir de Portaceli.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Vicedo Vicedo, Fr. Salustiano (OFM). Alfafara. Raíces, historia y actualidad (en castellà, català i llatí). 1.ª ed.. Alacant: Ayuntamiento de Alfafara, 6-1995, p. 464 pp.. ISBN 978-84-606-2406-6.
- ↑ Gascón Urís, Sergi. Edició crítica del 'Libre dels àngels' (1392) de Francesc Eiximenis. Catàleg de mss., índexs d'autors, bíblic i temàtic.. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1992 (ed. en microfitxa: UAB, 1993), p. 931.
Bibliografia
- «Pere d'Artés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.