Diferència entre revisions de la pàgina «Anglès antic»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Es desfà la revisió 17069414 de Anim6462 (Discussió)
(Es desfà la revisió 17069414 de Anim6462 (Discussió))
| iso3 = ang
| sil =
| mapa =happy
}}
L{{'}}'''anglès antic''' (anomenat també '''anglosaxó''',<ref> El terme ''anglosaxó'' es va emprar a partir del [[segle XVI]] per a referir-se a tots els aspectes de la història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Tot i que segueix sent el terme recomanat per als dos últims trets, l'idioma va començar a denominar-se ''anglès antic'' a partir del [[segle XIX]], ja que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts van reconèixer el desenvolupament continu de la [[anglès|llengua anglesa]] des del període anglosaxó fins a l'[[anglès mitjà]] i fins al dia d'avui. No obstant això, molts autors segueixen emprant el terme ''anglosaxó'' per referir-se a l'idioma.<br />{{ref-llibre|autor=Crystal, David |títol=The Cambridge Encyclopedia of the English Language |editorial=Cambridge University Press |any=2003 |id=ISBN 0-521-53033-4}}</ref> ''Ænglisc, Anglisc, Englisc'' en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'[[anglès]] que es parlava en bona part del que avui és [[Anglaterra]] i al sud d'[[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament. Era una [[Flexió|llengua flexiva]] amb molta llibertat en la seva [[sintaxi]], al contrari que l'[[anglès]] actual. Els escrits que han arribat fins als nostres dies representen sobretot el registre literari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del [[Llengües germàniques|germànic occidental]] i està estretament emparentat amb el [[frisó antic]] i, d'una manera una mica més distant, amb el [[saxó antic]], a més de presentar influències del [[nòrdic antic]], a causa sobretot de la convivència -no sempre pacífica- en el que avui és la [[Gran Bretanya]], d'[[angles]], [[juts]] i [[saxons]], per una banda, i [[noruecs]] i [[danesos]], de l'altra, durant molt de temps.
 
=== Orígens germànics ===
El factor més important en la formació de l'anglès antic va ser l'la seva herència germànica en el vocabulari, sintaxi i morfologia, que compartia amb les llengües emparentades a l'[[Europa continental]]. Alguns d'aquests trets eren específics del germànic occidental, família lingüística a la qual pertany l'anglès antic, mentre que altres característiques es remunten al [[protogermànic]] del qual descendeixen totes les [[llengües germàniques]].
 
Igual que les altres llengües germàniques del període, l'anglès antic presenta una [[Flexió (lingüística)|flexió nominal]] completa, amb cinc [[Cas|casos gramaticals]] ([[nominatiu]], [[ acusatiu]], [[genitiu]], [[datiu]] i restes poc freqüents de l'[[cas instrumental|instrumental]]) i [[Nombre dual|formes de dual]] per referir-se a parelles (encara que només en els pronoms personals), a més del singular i del plural. També diferència entre [[gènere gramatical|gèneres]], sense que hi hagi una relació necessària amb el sexe: per exemple, ''sēo sunne'' (el [[Sol]]) és femení, mentre que ''se mōna'' (la [[Lluna]]) és masculí (cf. alemany ''die Sonne'' y ''der Mond'').
3.506

modificacions

Menú de navegació