Joscelí II

Joscelí II de Courtenay (? - 1159) fou el darrer comte d'Edessa, de 1131 a 1149 (Joscelí II d'Edesa),

Família

fill de Joscelí I de Courtenay i de Beatriu d'Armènia. Es casà amb Beatriu de Saona amb qui va tenir a:

• Joscelí III († 1200), comte titular d'Edessa, senyor de Joscelin (senyoria a l'entorn de Sant Joan d'Acre).
• Agnès de Courtenay, casada amb Amauri o Amalric I, rei de Jerusalem
• Isabel de Courtenay, casada el 1159 a Thoros II, príncep de la Petita Armènia

Biografia

El 13 de setembre de 1122 Joscelí de Courtenay (Joscelí I d'Edessa) i Galerà del Puiset, senyor de Bira foren capturats per l'ortúquida Nur al-Dawla Balak i empresonats a Kharpert, i en el captiveri se'ls va unir Balduí II de Jerusalem que havia intentat alliberar-los el 18 d'abril de 1123. Mig centenar d'armenis van aconseguir apoderar-se de la ciutadella per un ardit i els presoner van poder fugir, però encara que Joscelí aconseguí escapar i arribar fins a Edessa, Balduí i Galerà foren capturats de nou. Mort poc després Balak a mans del seu successor Timurtash Ibn Ghazi, aquest va acceptar alliberar Balduí contra rescat. Per garantir el pagament del rescat, fou intercanviat per Yvette de Jerusalem, de cinc anys d'edat, per Joscelí, el fill del comte, d'uns 12 anys, i per altres deu joves nobles francs, que foren retinguts a Shaizar. Alep torna llavors a Ak Sunkur al-Bursuki, atabeg de Mossul, que va fer una inspecció als emirats sirians i s'encarrega dels ostatges el 15 de març de 1125. Però fou derrotat pels francs el juny 1125 a Azâz, i el botí permeté a aquests últims acabar el pagament del rescat.

El 1131, Joscelí I va assetjar una fortalesa entre Alep i Mabbug. Mentre inspeccionava una mina que feia cavar sota una muralla, aquesta es va desplomar al seu damunt i el va enterrar. Fou extret de la runa, però estava greument ferit. Poc després, un emir va posar setge davant Kaisun. Joscelí va encarregar al seu fill la direcció de l'exèrcit per fer aixecar el setge d'aquesta plaça, però aquest noi es va aturar, al·legant una inferioritat numèrica. Joscelí pare va decidir llavors manar personalment el seu exèrcit des d'una llitera per socórrer Kaisun, el que va incitar l'emir a aixecar el setge, cosa que mostra fins a quin punt Joscelí era temut pels seus enemics. Però el vell comte va morir durant l'operació militar i el seu fill el va succeir com a comte d'Edessa.

En una època en què l'amenaça de Zangi es precisa, Joscelí II comença per sostenir les intriques d'Alix de Jerusalem, vídua de Bohemond II d'Antioquia que intentava desposseir la seva filla Constança d'Antioquia per prendre el poder, i Folc V d'Anjou (rei consort de Jerusalem des de 1131) va haver d'intervenir per barrar el pas als complotadors. Després va haver de defensar la població de Turbessel atacada per Sawar, governador d'Alep designat per Zengi, i experimentà nombroses pèrdues. Ramon de Poitiers es va casar amb Constança d'Antioquia, però Joscelí la detestava. També, quan Ramon va expulsar Raül de Domfront, patriarca d'Antioquia, Joscelí va acollir a aquest darrer. Després durant un litigi de frontera entre Ramon i Lleó I d'Armènia, va prendre partit pel príncep armeni, però va acabar dirigint un reconciliació entre els dos senyors.

El 1137, l'emperador Joan II Comnè va anar amb el seu exèrcit per reafirmar els seus drets sobre Antioquia. Rebé l'homenatge de Ramon de Poitiers i per un acord amb els francs, es va planejar una operació conjunta de conquesta d'Alep. Antioquia tornaria llavors a ser bizantina, i Ramon de Poitiers seria príncep d'Alep. Les operacions s'iniciaren al començament de 1138, i Ramon de Poitiers i Joscelí II d'Edessa acompanyaren l'exèrcit imperial. Bizâ'a fou conquerida el 7 d'abril de 1138 i donada al comte d'Edessa. Però aquest setge els va fer perdre l'efecte de sorpresa, i l'exèrcit va fracassar en el setge de Shaizar. Ramon de Poitiers i Joscelí II no foren molt cooperatius amb els bizantins, ja que la presa d'Alep significà per a Ramon la pèrdua d'Antioquia, i l'operació de conquesta fou abandonada. L'exèrcit franco-bizantí es va replegar cap a Antioquia, on Joan Comnè exigí l'entrega de la ciutadella, però Joscelí va provocar aldarulls que obligaren als bizantins a sortir de la ciutat .

Final del comtat d'Edessa de 1131 a 1150

El 1142, Joan II Comnè tempta de nou l'annexió d'Antioquia i, per tal de neutralitzar Joscelí, exigeix d'aquest últim que li remeti la seva filla Isabel com a ostatge. Però no va poder prendre la ciutat, ja que els notables organitzaren aixecaments, ja que no volien una ocupació bizantina. La mort de Joan Comnè el 8 d'abril de 1143 posà fi a les pretensions bizantines sobre Antioquia.

Després de la mort de l'emperador, Ramon de Poitiers va assolar les possessions bizantines a Cilícia i engendra així una reacció d'hostilitat de part dels bizantins contra els rancs. A més, la rivalitat entre Ramon de Poitiers i Joscelí II havia esdevingut ruptura oberta. Aquest últim es queda generalment a Antioquia i es descuida de dotar Edessa d'una guarnició suficient. Zengi, atabeg de Mossul i d'Alep, va organitzar una expedició al Diyar Bakr oficialment contra els ortúquides, però en realitat per allunyar a Joscelí d'Edessa; llavors va enviar a aquesta ciutat un exèrcit que va començar el setge el 28 de novembre de 1144. Mal proveïda i insuficientment defensada, malgrat la resistència dels sirians i dels armenis, la ciutat es va haver de rendir el 23 de desembre de 1144, i Zengi es va apoderar de la regió situada a l'est de l'Eufrates.

Zengi fou assassinat el 14 de setembre de 1146, i els armenis d'Edessa aprofitaren per revoltar-se. Joscelí II tornà llavors a la seva capital el 21 d'octubre de 1146, però el fill de Zengi, Nur-ad-Din Mahmud, previngut, va decidir reprendre la ciutat. Joscelí II i els seus companys van haver de fugir de la ciutat. Nur al-Din hi va entrar sense massa dificultats el 3 de novembre de 1146, i va fer massacrar les habitants siríacs i armenis.

La notícia de la caiguda d'Édesse va suscitar una nova croada, però en lloc d'enfrontar-se a Nur al-Din i d'intentar reprendre Edessa, els croats van atacar Damasc i no van obtenir resultats. Després de la tornada de la croada a Europa, Ramon de Poitiers fou mort el 29 de juny de 1149 a la batalla de Ma'arratha. A pesar d'haver perdut una bona part del seu comtat, Joscelí encara es va posar d'esquena la població cristiana siríaca saquejant el monestir de Mar Barsauma el 18 de juny de 1148. Aprofitant l'anarquia, els ortúquides es van apoderar de Gargar i de la seva regió; el seljúcida Masud I sultà de Rum es va apoderar de Marash i va assetjar Turbessel, però es va retirar per la intervenció del rei Balduí III de Jerusalem. El 1150, Joscelí va marxar a Antioquia per conferenciar amb el patriarca de la ciutat amb l'objectiu d'una defensa comuna contra Nur al-Din, i pel camí fou capturat per una partida de turcmans i empresonat a Alep el 4 de maig de 1150. La seva dona Beatriu va intentar defensar Turbessel contra les incursions turques cada vegada més freqüents, però acabà venent les restes del comtat als Bizantins l'agost del 1150 (amb l'acord del rei Balduí III) i es va refugiar al regne de Jerusalem. Joscelí II morí a Alep el 1159 després de nou anys de captivitat.

Bibliografia

• René Grousset, Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem, París, 1936 (reimpr. 1999)
• René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient,, París, 1949 (reimpr. 1979), 648 pàgs (ISBN 2-228-12530-X)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joscelí II

Precedit per: Joscelí I

Comte d'Edessa 1131–1150

Succeït per: Comtat conquerit per Nur al-Din (drets de l'Imperi Bizantí i de Joscelí III)