Dol en el judaisme: diferència entre les revisions

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Corregit: - s'acostuma no erigir + s'acostuma a no erigir
m (Corregit: - abans del mateix, + abans d'aquest,)
m (Corregit: - s'acostuma no erigir + s'acostuma a no erigir)
És un antic costum entre els [[jueus]], que es remunta a l'època dels Patriarques, la d'erigir una [[làpida]] a la capçalera de la tomba com un acte de reverència i respecte a la persona morta, de manera que no sigui oblidada i que seu lloc de descans definitiu no sigui profanat.<ref name="jabadargentina"/>
 
*En algunes comunitats s'acostuma a no erigir la làpida fins a un any després de l'enterrament. Una de les raons per aquesta demora és que durant el primer any els morts són recordats diàriament pels dolguts i no es requereix una làpida. No obstant això, no existeixen regles referents a aquesta tema i és correcte des del punt de vista religiós col·locar la làpida en la primera oportunitat possible. A [[Israel]], és freqüent la pràctica de col·locar la làpida poc després del període de dol de trenta dies (shloshim).
 
*És important distingir entre el requisit d'erigir una làpida, que és un costum tradicional, i el descobriment de la làpida, acompanyat per un servei i un ritual especials. El servei de descobriment no té cap fonament en la [[halacà|llei jueva]] i constitueix més aviat una innovació contemporània. Tot i que aquest servei proporciona una ocasió per retre un tribut addicional i un senyal de respecte per a una persona de valor, cap família s'ha de sentir obligada des del punt de vista religiós a realitzar un servei formal de descobriment d'una làpida. N'hi ha prou erigir una làpida adequada i visitar la tomba en forma privada.
1.161.699

modificacions

Menú de navegació