Vilanova de Prades: diferència entre les revisions

Vilanova de Prades
	Bandera Escut d'armes
Localització
	41° 20′ 52″ N, 0° 57′ 24″ E / 41.34783°N,0.95667°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Capital	Vilanova de Prades
Població humana
Població	113 (2023) (5,26 hab./km²)
Llars	20 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	21,5 km²
Banyat per	Riu de Prades
Altitud	893
Limita amb	el Vilosell ; Cornudella de Montsant ; Ulldemolins ; Prades ; Vallclara ; la Pobla de Cérvoles
Organització política
• Alcalde	Marta Garcia Margarit
Identificador descriptiu
Codi postal	43439
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43168
Codi IDESCAT	431687
Lloc web	vilanovadeprades.cat

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 12:38, 10 juny 2016

Vilanova de Prades és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp. Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades (Baix Camp) per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W (Priorat), i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N (Garrigues).

Història

El 1159 Vilanova apareix citada a la carta de població de Prades com a límit d'aquest terme. A mitjan segle XII, Ramon Berenguer IV va cedir el lloc al capellà de l'Espluga de Francolí, Pere de Pinós. Quatre anys després, el rei Alfons el Cast va donar-lo a un nebot del capellà, Pere d'Avellà. Li va imposar com a condició que construís una fortalesa i que s'encarregués de la seva repoblació. El 1324 Vilanova va quedar integrada dins del comtat de Prades.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	14	20	145	431	762	563	600	523	419

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
395	332	280	263	222	203	152	154	164	164

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
157	143	157	148	157	149	145	143	129	126

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
118	117	107	107	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura

L'església parroquial està dedicada a Sant Salvador. De l'antiga església i de la qual n'apareix la primera referència el 1180 se'n conserven alguns murs que fan paret amb la rectoria. La construcció actual es va alçar al segle XVIII en estil barroc. El seu interior albergava un retaule barroc que presidia l'altar major i que va ser destruït durant la Guerra Civil. Abans de ser repintada l’església, a la llinda de la porta esquerra del presbiteri, es coneix que hi havia una llegenda en llatí que deia que el temple s’havia començat a pintar el 26 de juliol de 1827 i que s’havia acabat el 6 de juliol de 1829. Així mateix, a la llinda de la porta de la dreta es llegia, també en llatí, que la caiguda d’una roca l’11 de novembre de 1897 va destruir la volta de l’absis i la banda esquerra de l’altar i que la restauració s’acabà el 5 d’agost de 1898.

Algunes de les cases del poble daten dels segles XVI, XVII i XVIII, i han conservat les portalades adovellades.

L'ermita de Sant Antoni de Pàdua, del segle XIX, es troba al costat del cementiri, a la zona denominada el Camp de Poblet. Segons la tradició, tres dones que es van salvar de la pesta van costejar-ne la construcció. Durant la guerra civil va ser saquejada però encara s'hi poden veure alguns elements decoratius originals. Es considera un dels patronatges de la vila.

La festa major se celebra el primer cap de setmana del mes d'agost, en honor a la Transfiguració del Senyor, i la setmana següent, es programen diferents activitats culturals i lúdiques al voltant de la festivitat de Sant Roc.

El penúltim cap de setmana d'agost té lloc el Recital de Poesia i Música que s'ha consolidat en els darrers anys com un acte de petit format de gran qualitat.

El darrer cap de setmana d'octubre s'hi celebra la festa i mercat de la castanya, declarada Festa d'Interès Comarcal pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Economia

La principal activitat econòmica és l'agricultura. Destaquen el cultiu d'avellaners, castanyers i ametllers. Al llarg del curs del riu de Prades (afluent del riu de Montsant) s'hi poden veure antics molins d'aigua, avui dia inactius.

Vegeu també

Escuts i banderes de la Conca de Barberà

Vilanova de Prades sota la serra de la Llena

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanova de Prades

@@ Línia 15: / Línia 15: @@
 |web = http://www.vilanovadeprades.cat
 ||Alcalde=Artur Miró i Palau}}
-'''Vilanova de Prades''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de la [[Conca de Barberà]].
+'''Vilanova de Prades''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de la [[Conca de Barberà]] situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp. Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades (Baix Camp) per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W (Priorat), i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N (Garrigues).
 == Història ==