Ramat: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
[[Fitxer:Wilderbeest.jpg|thumb|Una rajada de [[Nyu|ñus]].]] |
[[Fitxer:Wilderbeest.jpg|thumb|Una rajada de [[Nyu|ñus]].]] |
||
[[Fitxer:Vegadechodes.JPG|thumb|Ramat d'ovelles en la Vega del Xaló, en Chodes, Zaragoza.]] |
[[Fitxer:Vegadechodes.JPG|thumb|Ramat d'ovelles en la Vega del Xaló, en Chodes, Zaragoza.]] |
||
Una '''ramada''' o |
Una '''ramat''', '''ramada''', '''rabera''' o '''folc''' es compon de diversos [[Animal|animals]] de la mateixa [[espècie]] que estan junts o que es desplacen junts. De vegades alguns d'aquest termes es refereixen a animals en estat salvatge; però quasi tots es poden aplicar a [[Domesticació|espècies domesticades]], encara que és més apropiat parlar de '''piara''' de [[Porc|porcs]], '''[[gossada]]'''o '''[[canilla]]''' de [[Gos|gossos]] (o [[Llop|llops]]), '''vacada''' de [[Bou|vaques]] o '''xaiada''' de [[xai|xais]] o [[corder|corders]], '''borregada''' per a [[borrec|borrecs]],[[ovella|ovelles]] i cabres. |
||
És interessant estudiar el [[Etologia|comportament dels animals]] dins de la rajada, així com la seva actitud com a grup enfront de la resta de les espècies. Fins as poden veure comportaments de decisió de conjunt, com en el cas dels [[Cérvol|cérvols]] o [[Búfal africà|búfalos]].<ref>[http://www.tendencias21.net/index.php?action=article&id_article=67963 Algunas especies animales practican una elemental forma de democracia]</ref> |
És interessant estudiar el [[Etologia|comportament dels animals]] dins de la rajada, així com la seva actitud com a grup enfront de la resta de les espècies. Fins as poden veure comportaments de decisió de conjunt, com en el cas dels [[Cérvol|cérvols]] o [[Búfal africà|búfalos]].<ref>[http://www.tendencias21.net/index.php?action=article&id_article=67963 Algunas especies animales practican una elemental forma de democracia]</ref> |
||
Revisió del 16:36, 11 juny 2016
 |
Una ramat, ramada, rabera o folc es compon de diversos animals de la mateixa espècie que estan junts o que es desplacen junts. De vegades alguns d'aquest termes es refereixen a animals en estat salvatge; però quasi tots es poden aplicar a espècies domesticades, encara que és més apropiat parlar de piara de porcs, gossadao canilla de gossos (o llops), vacada de vaques o xaiada de xais o corders, borregada per a borrecs,ovelles i cabres.
És interessant estudiar el comportament dels animals dins de la rajada, així com la seva actitud com a grup enfront de la resta de les espècies. Fins as poden veure comportaments de decisió de conjunt, com en el cas dels cérvols o búfalos.[1]
En èpoques antigues, quan l'home amb prou feines poblava la superfície de la Terra, hi havia immensos espais buits, i els animals campaban lliurement per aquestes grans superfícies; però avui dia, entre el poblament intensiu, l'agricultura, la tala de boscos i altres processos de modificació de la superfície de la Terra a les mans de l'home, s'han reduït considerablement les superfícies abans poblades per rajades. Això, sumat a la caça indiscriminada que posa en perill a diverses espècies, també ha estat un factor que ha portat a la reducció de les rajades, tant en el nombre d'aquestes, com en la quantitat d'exemplars que les conformen. Amb la finalitat de limitar aquest procés, s'han creat reserves de fauna, on fins a cert grau, les rajades poden mantenir el seu anterior estil de vida salvatge. És el cas del parc de Yellowstone, on viu l'última rajada de bisontes americans.[2]
Els etólogos han trobat que existeixen dos factors importants que afavoreixen l'existència de grups d'animals cooperant:
- Els avantatges obtinguts en la defensa enfront de depredadors.
- La facilitat de la cerca d'aliment o els avantatges de la caça en grup.
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- Slater, P.J. B.. «9. Organización social». A: El comportamiento animal. Madrid: Cambridge University Press, 2000.