Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Escot Eriúgena»

Salta a la navegació Salta a la cerca
cap resum d'edició
[[Fitxer:Johannes-Scotus-Erigena.jpg|thumb|200px|Escot Eriúgena.]]
'''Joan Escot Eriúgena''' (aprox. [[815]]-[[877]]), de nom original en [[llatí]] ''Iohannes Scotus (o Scottus) Eriugena (o Erigena)'', també conegut com a ''Joan l'Escot'', o simplement, ''Escot Eriúgena'', fou un [[teologia|teòleg]], [[filosofia|filòsof]] [[neoplatonisme|neoplatònic]] i [[poesia|poeta]] [[Irlanda|irlandès]]. Es va moure en l'àmbit de la cort de [[Carles II el Calb]], [[rei de França]], dins el que s'ha conegut com a [[renaixement carolingi|''renaixement carolingi'']].
 
Se'l coneix per haver traduït i comentat el [[Pseudo-Dionís l'Aeropagita|pseudo-Dionís]] i cal no confondre'l amb el [[beat]] [[Joan Duns Escot]], també teòleg i filòsof, però escocès i del segle XIII. Les seves obres conegudes són:
 
* ''De praedestinatione'' (''Sobre la predestinació''), onen què tracta alguns dels problemes ja plantejats per [[Agustí d'Hipona]]: el destí de l'homeésser humà, l'eternitat i la gràcia divina.
* ''Periphyseon'' o ''De divisione naturae'' (''Sobre la divisió de la natura''), la seva obra magna. Consta de 5 llibres, dels quals el primer és el que ha estat més analitzat. Està presentat com a diàleg entre un alumne i el seu mestre.
* ''Expositio in Hierarchiam celestem Dionysii'' (''Exposició de la "Jerarquia celestceleste" de Dionís'').
* Un comentari sobre l'[[Evangeli segons Joan|evangeli de Santsant Joan]].
* Una homilia sobre el pròleg de l'evangeli de Santsant Joan.
 
Una llegenda posterior deia que havia partit martiri a Anglaterra, on havia fugit i era abat de [[Malmesbury]], on fou mort pels seus deixebles. Aquesta història sense fonament l'identificava amb un venerat màrtir anomenat [[Joan de Malmesbury|''Joan de Malmesbury'']].
 
== Doctrina filosòfica ==
Escot Eriúgena dóna prioritat al coneixement com a camí per arribar a la veritat. Afirma: ''no hi ha pitjor mort que romandre en la ignorància de la veritat''. Aquesta és una visió més intel·lectualista, significativament diferent d'altres autors, que defensen la importància d'una vida exclusivament virtuosa, amb sacrificis. En el cas d'Escot Eriúgena, allò important és cercar obsessivament la veritat, responent sense donar lloc a dubtes.
 
Segons Escot Eriúgena, l'homeésser humà se sent debilitat pel pecat, que li treu part del seu ésser. Per això cerca la seva força en la veritat, en un argument que recorda l'intel·lectualisme [[Sòcrates|socràtic]]: qui coneix el , farà el . Mentre no conegui la veritat, l'homeindividu trontollarà.
 
L'homeésser humà troba en la [[Bíblia]] la seva primera font per conèixer la veritat. La revelació de [[Crist]] és el camí menys difícil per a arribar a la veritat (el camí més complicat és mitjançant la filosofia). Per a Escot, [[filosofia]] i [[teologia]] no es contradiuen, ja que ambdues coincideixen a cercar la Veritatveritat, que és única. Aquesta Veritatveritat es troba en les [[Evangeli|Sagrades Escriptures]].
 
De tota manera, les Escriptures tenen dos sentits: un de literal i un de més profund. El sentit literal és per a totstotes elsles homespersones, especialment elsles més simples. Però la fe del que només segueix el sentit literal no és la d'aquell que és conscient de posseir una [[ànima]] racional, que li permet interpretar les dades revelades.
 
En el món, l'autoritat humana ha de procedir de la recta raó, i no pot ser que la raó procedeixi de l'autoritat, missatge que Escot Eriúgena adreça especialment a les autoritats i als pares de l'Església. Tota argumentació que no es doni per bona amb la raó, s'ha de rebutjar.
 
=== Natura ===
La preocupació fonamental d'Escot Eriúgena se centrava en la diàlecticadialèctica ([[lògica]]), que entenia com la ciència de raonar correctament. Aquesta ciència tenia com a fonaments dos processos: el que va d'allò específic al general, i el que va d'allò general al concret. No obstant això, a Escot Eriúgena no li interessava tan sols la part ''analítica'' de la diàlecticadialèctica, sinó també allò que la sostenia, el seu sentit. Per això, creia que l'estudi de la diàlecticadialèctica en realitat havia de ser l'estudi de la natura, ja que tan sols partint de la natura es pot acceptar l'existència d'oposicions i contrarietats, la principal de les quals és la possibilitat de poder i no poder ser. És en aquest sentit que la natura és en realitat el tot, ja que és la reunió del que és i del que no és.
 
Escot Eriúgena defineix explícitament què significa '''no-ésser'''. D'aquesta manera, imposa criteris per parlar amb propietat de les formulacions teològiques negatives, sense caure en la indefinició del ''no-res'' de [[Parmènides]]. Els cinc àmbits de no-ésser són:
* La realitat divina ([[Déu]]), ja que transcendeix totes les criatures i les essències, i només es pot conèixer a partir dels seus accidents i fenòmens; es tracta d'una realitat a què l'homeésser nohumà hino té accés. Déu no pot ser en la mateixa manera en què l'homeindividu és, ja que resultaria una ofensa.
* El que s'afirma de l'ordre inferior i es nega del superior, i viceversa. Representa l'essència de cada ésser, i està vinculada a les característiques pròpies de l'ésser mitjançant una jerarquia. Per exemple: un tinent no és capità, una aranya no és un mamífer.
* Les coses que s'escapen als nostres sentits perquè resten ocultes en la naturalesanatura; allò que encara no és però serà, és una possibilitat, una potència vital. Aquest àmbit està basat en la teoria de les ''rationes seminales'' d'[[Agustí d'Hipona]].
* Tot el que resta subjecte a generació i corrupció per relació al que és etern i immutable, allò que està en el camp de l'esdevenir: si se li diu que és al que és etern, no ho serà el que no ho és, el que no té forma definitiva.
* L'homeindividu actual que ha perdut la gràcia divina, enfront de l'homeindividu que la recupera. L'homeindividu pecaminós.
 
També planteja la divisió de la natura en les '''quatre espècies de la phýsisphysis'''. Podem distingir aquella part de la natura que:
# No és creada, i és creadora. És Déu en tant que Uu i [[Santíssima Trinitat|Trinitat]], l'homeésser humà en pot veure la seva obra, els seus efectes.
# És creada, i creadora. El lógoslogos, les idees. Simbòlicament, [[Jesucrist]]. Es tracta d'un element propi de la mentalitat [[neoplatonisme|neoplatònica]], com en el cas de [[Plotí]]. En aquest àmbit regna el món de l'esperit i la llibertat. És remarcable el fet que no considera que les idees siguin per ellessi mateixes, sinó com a manifestacions de Déu: això suposa una crítica força dura a la Ideaidea [[Plató|platònica]]. Forçant la interpretació de la teoria d'Escot Eriúgena, es podria discutir si l'homeésser humà es troba aquí, però el seu lloc és a cavall entre la segona i la tercera, amb algunes interpretacions teològiques que col·loquen l'[[ànima]] com a segona espècie, i el cos de l'homehumà com a tercera. En clau [[Agustí d'Hipona|agustiniana]], també és raonable situar l{{'}}''homohumà interior'' com a segona espècie, i l{{'}}''homohumà exterior'' com a tercera.
# És creada, però no creadora. És el món creat, visible. En aquesta espècie, regna la determinació de les coses.
# No és creada ni creadora. Déu en si mateix i com a fi de totes les coses, en ells'hi acaba tot. També representa l'impossible, el que no es pot explicar. Del Déu de la primera espècie, en podem tenir alguna idea, però no del de la quarta.
Aquesta distinció rebé objeccions per part de l'Església. En primer lloc, Escot Eriúgena planteja un significat molt ambigu del sentit del verb ''crear''. A més, la segona espècie és identificada amb el [[Jesucrist|Fill]], com a logos diví, però no és acceptable afirmar que una part de Déu sigui creada, ja que es contradiu amb el que s'especifica aen la [[Bíblia]]: ''el Fill fou engendrat, i no creat, per part del Pare''. Per tant, aquesta classificació podria ser tinguda com a lleugerament [[heretgia|herètica]], i per tant no convencé mai del tot a l'Església.
 
En opinió de Francesc J. Fortuny, l'última espècie d'Escot Eriúgena marca la vella ''arkhé'' grega, l'origen de tot, en tant que super-éssersuperésser, però hi afegeix la noció d'impossible, de l'ésser que no pot ser. D'aquesta manera, es capgira l'esquema present en la filosofia grega: l'origen és vist també com a punt final, la naturalesa de l'''arkhé'' no és en aquest cas produir sinó tancar-se en ellasi mateixa. aixíAixí, es cristianitza el concepte de causa final [[Aristòteles|aristotèlica]], i se sintetizasintetitza la noció de Déu creador, com a causa eficient del món, i de Déu com a causa final: Déu és la mateixa causa original, però pot ser vista des de dos àmbits diferents.
 
Escot Eriúgena, a partir d'aquestes qüestions, proposa l'existència de dues teologies:
* l'''apofàtica'', que defensa que res de la creació de Déu no pot dir-se d'ell, ni literalment ni realment. Es tracta, doncs, d'una teologia negativa.;
* la ''catafàtica'', que defensa que totes les coses que esse'n poden predicar d'ell es poden dir metafòricament. Així, el que es diu aen la Bíblia ha de ser interpretat metafòricament; en cada verset hi ha innombrables significats. Es tracta d'una teologia positiva.
Les dues teologies que proposa no són incompatibles entre si, sinó que s'han d'entendre com a dos mètodes diferents per a explicar la mateixa realitat.
 
== Fonts ==
{{Projectes germans|commons=Iohannes Scotus Eriugena}}
 
*[http://plato.stanford.edu/entries/scottus-eriugena/ Entrada a la Stanford Encyclopedia of Phylosophy] {{en}}.
 
{{ORDENA:Escot Eriugena, Joan}}
17.611

modificacions

Menú de navegació