Ample ferroviari ibèric: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 4: Línia 4:


== Història ==
== Història ==
Segons l'informe oficial dels enginyers, Juan Subercase i Calixto Santa Cruz,<ref name=subercase>{{ref-web|url=http://www.wefer.com/w4/w4-general.htm#subercase |títol=Informe Subercase |consulta= 22 febrer 2011 |cognom=Subercase |nom=Juan |cognom2= Santa Cruz|nom2=Calixto |llengua=castellà}}</ref> la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola, que requeriria més potència, amb calderes més amples, i seria un ''exemple a seguir ràpidament per tot el món'', tot i que ha causat l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l'europea, i com estava previst, l'ús de material mòbil específic, ha resultat en una fabricació més costosa.<ref name=subercase/>
Segons l'informe oficial dels enginyers, [[José Subercase y Jiménez]] i Calixto Santa Cruz,<ref name=subercase>{{ref-web|url=http://www.wefer.com/w4/w4-general.htm#subercase |títol=Informe Subercase |consulta= 22 febrer 2011 |cognom=Subercase |nom=Juan |cognom2= Santa Cruz|nom2=Calixto |llengua=castellà}}</ref> la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola, que requeriria més potència, amb calderes més amples, i seria un ''exemple a seguir ràpidament per tot el món'', tot i que ha causat l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l'europea, i com estava previst, l'ús de material mòbil específic, ha resultat en una fabricació més costosa.<ref name=subercase/>


Els industrials catalans, pioners juntament amb els bascos, de la indústria a la península,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Andrés Gallego |nom=José |títol=Revolución y restauración, 1868-1931, Volum 1 |url=http://books.google.cat/books?id=CeWfkP_opiUC&pg=PA481&dq=ind%C3%BAstria+t%C3%A8xtil+catalunya&hl=ca&ei=oqFkTdTvL8_sOd_Y2ZMG&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEkQ6AEwBg#v=onepage&q&f=false |editorial=Ediciones Rialp |lloc= |data=1982 |isbn=8432121134 |pàgines=p.481}}</ref> veien en la indústria ferroviària la possibilitat d'apropar el mercat europeu al tèxtil català. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les primeres i costoses inversions en infraestructures ferroviàries.<ref>{{ref-llibre|cognom=Dalmau i Ribalta |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni Dalmau i Ribalta |títol=Del "Carril" de Mataró al Directo de Madrid: Historia Anecdótica de los ferrocarriles de Barcelona |editorial=Libreria Millá |lloc=Barcelona |data=1946 |isbn= |llengua=castellà}}</ref> Les primeres línies construïdes s'aprovaven amb lleis específiques<ref>{{es}} [http://books.google.cat/books?id=6zJDAAAAcAAJ&pg=PA516-IA15&dq=Ley+General+de+Caminos+de+Hierro+de+5+de+junio+de+1855&hl=ca&ei=jqZkTamVMoqXOpbPsI4G&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD0Q6AEwBA#v=onepage&q&f=false Proyectos de Ley sobre Ferro-carriles]</ref> i finalment l'ample de via ibèric es va imposar amb la ''Ley General de Caminos de Hierro'' del 5 de juny de [[1855]], quan ja existien 405 Km de línia construïts.<ref>{{es}} Wfer.com, ''[http://www.wefer.com/w4/kw4-general.htm Historia del ferrocarril español]''</ref>
Els industrials catalans, pioners juntament amb els bascos, de la indústria a la península,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Andrés Gallego |nom=José |títol=Revolución y restauración, 1868-1931, Volum 1 |url=http://books.google.cat/books?id=CeWfkP_opiUC&pg=PA481&dq=ind%C3%BAstria+t%C3%A8xtil+catalunya&hl=ca&ei=oqFkTdTvL8_sOd_Y2ZMG&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEkQ6AEwBg#v=onepage&q&f=false |editorial=Ediciones Rialp |lloc= |data=1982 |isbn=8432121134 |pàgines=p.481}}</ref> veien en la indústria ferroviària la possibilitat d'apropar el mercat europeu al tèxtil català. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les primeres i costoses inversions en infraestructures ferroviàries.<ref>{{ref-llibre|cognom=Dalmau i Ribalta |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni Dalmau i Ribalta |títol=Del "Carril" de Mataró al Directo de Madrid: Historia Anecdótica de los ferrocarriles de Barcelona |editorial=Libreria Millá |lloc=Barcelona |data=1946 |isbn= |llengua=castellà}}</ref> Les primeres línies construïdes s'aprovaven amb lleis específiques<ref>{{es}} [http://books.google.cat/books?id=6zJDAAAAcAAJ&pg=PA516-IA15&dq=Ley+General+de+Caminos+de+Hierro+de+5+de+junio+de+1855&hl=ca&ei=jqZkTamVMoqXOpbPsI4G&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD0Q6AEwBA#v=onepage&q&f=false Proyectos de Ley sobre Ferro-carriles]</ref> i finalment l'ample de via ibèric es va imposar amb la ''Ley General de Caminos de Hierro'' del 5 de juny de [[1855]], quan ja existien 405 Km de línia construïts.<ref>{{es}} Wfer.com, ''[http://www.wefer.com/w4/kw4-general.htm Historia del ferrocarril español]''</ref>

Revisió del 00:25, 13 juny 2016

L'ample ferroviari ibèric o ample ibèric, de 1.668 mm, és l'ample de via fèrria que s'ha usat històricament per a les línies estratègiques de ferrocarril d'Espanya i Portugal. Aquest ample de via era diferent del que s'estava implantant a Europa, que mesurava 1.435 mm, que fou l'amplada que s'adoptà al primer ferrocarril britànic.

Al principi l'ample ferroviari que es començà a utilitzar a Espanya fou el de 1.674 mm, actualment conegut com a ibèric antic perquè posteriorment s'adaptà a l'ample de 1.668 mm. Una de les línies que encara queden en ample ibèric antic és la línia 1 del Metro de Barcelona. En aquest cas s'utilitzà aquest ample perquè la línia connectava amb la xarxa convencional que arribava a Barcelona.

Història

Segons l'informe oficial dels enginyers, José Subercase y Jiménez i Calixto Santa Cruz,[1] la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola, que requeriria més potència, amb calderes més amples, i seria un exemple a seguir ràpidament per tot el món, tot i que ha causat l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l'europea, i com estava previst, l'ús de material mòbil específic, ha resultat en una fabricació més costosa.[1]

Els industrials catalans, pioners juntament amb els bascos, de la indústria a la península,[2] veien en la indústria ferroviària la possibilitat d'apropar el mercat europeu al tèxtil català. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les primeres i costoses inversions en infraestructures ferroviàries.[3] Les primeres línies construïdes s'aprovaven amb lleis específiques[4] i finalment l'ample de via ibèric es va imposar amb la Ley General de Caminos de Hierro del 5 de juny de 1855, quan ja existien 405 Km de línia construïts.[5]

A la llei de 1855 fou afegida el 1905 la Ley de Ferrocarriles Secundarios,[6] que permetia la construcció d'una xarxa secundària d'interès públic, i xarxes privades d'altres amples sense subvenció, ja que no eren considerats ni vies ni amples estratègics.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Subercase, Juan; Santa Cruz, Calixto. «Informe Subercase» (en castellà). [Consulta: 22 febrer 2011].
  2. ↑ Andrés Gallego, José. Revolución y restauración, 1868-1931, Volum 1. Ediciones Rialp, 1982, p.481. ISBN 8432121134. 
  3. ↑ Dalmau i Ribalta, Antoni. Del "Carril" de Mataró al Directo de Madrid: Historia Anecdótica de los ferrocarriles de Barcelona (en castellà). Barcelona: Libreria Millá, 1946. 
  4. ↑ (castellà) Proyectos de Ley sobre Ferro-carriles
  5. ↑ (castellà) Wfer.com, Historia del ferrocarril español
  6. ↑ «Ley de ferrocarriles Secundarios» (en castellà). Revista de Obras Públicas, 04-08-1904. [Consulta: 22 febrer 2011].
  7. ↑ Capel Sáez, Horacio; Linteau, Paul-André. Barcelona-Montréal: desarrollo urbano comparado. Edicions Universitat Barcelona, 1998. ISBN 8447520250. 

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ample ferroviari ibèric
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ample_ferroviari_ibèric&oldid=17085517»