Mnemotècnia: diferència entre les revisions
m retocs |
m biblio |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
La paraula és un mot composte del [[grec antic]] μνήμη ''mnếmê'', «memòria» i τέχνη ''tékne'' «art, tècnica, ofici». És emparentat amb [[Mnemòsine]], la mare de les Muses de la [[mitologia]] grega. Els estris són nombrosos. El seu paper ara molt més important abans de l'alfabetització generalitzada i la difusió de llibres impresos, quan llibres manuscrits eren rars i cars i que molta gent no sabia llegir, per exemple el catecisme o altres texts importants. Avui dia serveixen sobretot estudiants, actors de teatre o polítics que volen parlar sense llegir el text. |
La paraula és un mot composte del [[grec antic]] μνήμη ''mnếmê'', «memòria» i τέχνη ''tékne'' «art, tècnica, ofici». És emparentat amb [[Mnemòsine]], la mare de les Muses de la [[mitologia]] grega. Els estris són nombrosos. El seu paper ara molt més important abans de l'alfabetització generalitzada i la difusió de llibres impresos, quan llibres manuscrits eren rars i cars i que molta gent no sabia llegir, per exemple el catecisme o altres texts importants. Avui dia serveixen sobretot estudiants, actors de teatre o polítics que volen parlar sense llegir el text. |
||
Els estris mnemònics són nombrosos: vers, ritme, rima, acrònims, paraules inventades com «auticaclaune galotivespati» per a recordar-se l'ordre dels deu primers [[Llista d'emperadors romans|emperadors romans]] o qualsevol element més fàcil per recordar i associar-les, a llocs i objectes visuals, a una llista d'elements ja coneguts que formen històries mentals, a un element amb el que tinguin [[rima]], a xifres segons la semblança de lletres i nombres, a l'[[etimologia]] popular |
Els estris mnemònics són nombrosos: vers, ritme, rima, acrònims, paraules inventades com «auticaclaune galotivespati» per a recordar-se l'ordre dels deu primers [[Llista d'emperadors romans|emperadors romans]] o qualsevol element més fàcil per recordar i associar-les, a llocs i objectes visuals, a una llista d'elements ja coneguts que formen històries mentals, a un element amb el que tinguin [[rima]], a xifres segons la semblança de lletres i nombres, a l'[[etimologia]] popular, de vegades útil per a paraules estrangeres o científiques. |
||
==Bibliografia== |
|||
*{{ref-llibre|cognom = Ugarte i Ballester |nom =Xus |data =2008 |capítol = Els primers passos del preintèrpret: mnemotècnia i oratòria|editor=Pegenaute, L.; Decesaris, J.; Tricás, M. i Bernal, E. (eds.)|títol= Actas del III Congreso Internacional de la Asociación Ibérica de Estudios de Traducción e Interpretación. La traducción del futuro: mediación lingüística y cultural en el siglo XXI Barcelona 22-24 de marzo de 2007|lloc = Barcelona |editorial = PPU|volum =Vol. número 2|pàgines = 533-540|isbn = 978-84-477-1027-0|urlcapítol =http://www.aieti.eu/pubs/actas/III/AIETI_3_XUB_Passos.pdf |format = pdf}} |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 11:34, 15 juny 2016
La mnemotècnia o art mnemònica és l'art de millorar la memòria mitjançant exercicis apropiats[1] i un conjunt de mètodes que faciliten la tasca de recordar texts.[2]
La paraula és un mot composte del grec antic μνήμη mnếmê, «memòria» i τέχνη tékne «art, tècnica, ofici». És emparentat amb Mnemòsine, la mare de les Muses de la mitologia grega. Els estris són nombrosos. El seu paper ara molt més important abans de l'alfabetització generalitzada i la difusió de llibres impresos, quan llibres manuscrits eren rars i cars i que molta gent no sabia llegir, per exemple el catecisme o altres texts importants. Avui dia serveixen sobretot estudiants, actors de teatre o polítics que volen parlar sense llegir el text.
Els estris mnemònics són nombrosos: vers, ritme, rima, acrònims, paraules inventades com «auticaclaune galotivespati» per a recordar-se l'ordre dels deu primers emperadors romans o qualsevol element més fàcil per recordar i associar-les, a llocs i objectes visuals, a una llista d'elements ja coneguts que formen històries mentals, a un element amb el que tinguin rima, a xifres segons la semblança de lletres i nombres, a l'etimologia popular, de vegades útil per a paraules estrangeres o científiques.
Bibliografia
- Ugarte i Ballester, Xus. «Els primers passos del preintèrpret: mnemotècnia i oratòria». A: Pegenaute, L.; Decesaris, J.; Tricás, M. i Bernal, E. (eds.). Actas del III Congreso Internacional de la Asociación Ibérica de Estudios de Traducción e Interpretación. La traducción del futuro: mediación lingüística y cultural en el siglo XXI Barcelona 22-24 de marzo de 2007 (pdf). Vol. número 2. Barcelona: PPU, 2008, p. 533-540. ISBN 978-84-477-1027-0.
Referències
- ↑ «Mnemotècnia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mnemotècnia». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.