Vall d'Ihlara: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Corregit: - vall si poden divisar, + vall es poden albirar, |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
El canyó fou format per les falles els ensorraments produïts a causa del refredament de la [[lava]] que lliscava pel [[Mont Hasan]] (en turc, Hasan Daği) i que contenia una gran proporció de [[basalt]] i [[andesita]]. El rierol Melendiz, que assegurà la formació actual del canyó, traçant el seu camí entre les falles, en temps antics era anomenat ''Potamus Kapadukus'', es dir riu de Capadòcia. |
El canyó fou format per les falles els ensorraments produïts a causa del refredament de la [[lava]] que lliscava pel [[Mont Hasan]] (en turc, Hasan Daği) i que contenia una gran proporció de [[basalt]] i [[andesita]]. El rierol Melendiz, que assegurà la formació actual del canyó, traçant el seu camí entre les falles, en temps antics era anomenat ''Potamus Kapadukus'', es dir riu de Capadòcia. |
||
La vall d'uns 15 km. De llarg, comença a Ihlara, i acaba a Selime. L'altura de la vall varia entre 100 i 150 mts. Al llarg de la vall |
La vall d'uns 15 km. De llarg, comença a Ihlara, i acaba a Selime. L'altura de la vall varia entre 100 i 150 mts. Al llarg de la vall es poden albirar, excavades en les roques, nombroses tombes i capelles. Algunes d'aquestes estan unides per grutes com les de les ciutats subterrànies. |
||
La vall d'Ihlara fou, per les seves propietats morfològiques, el millor retir i lloc de celebració del culte per les abadies i monjos, i en temps extraordinaris de guerra i invasions, un lloc on amagar-se i protegir-se millor. |
La vall d'Ihlara fou, per les seves propietats morfològiques, el millor retir i lloc de celebració del culte per les abadies i monjos, i en temps extraordinaris de guerra i invasions, un lloc on amagar-se i protegir-se millor. |
||
Revisió del 13:08, 15 juny 2016
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| ||||
| Tipus | Belde i jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província d'Aksaray (Turquia) i Güzelyurt (Turquia) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1300 msnm | |||
| Història | ||||
| Primera menció escrita | Segle II aC / segle VIII | |||
| Troballa arqueològica | Frescs d'estil oriental i d'estil bizantí | |||
| Lloc web | ihlara.bel.tr →  (2008) | |||
  | ||||
Vall d'Ihlara (És un congost, a 40 quilòmetres d'Aksaray, al districte de Güzelyurt. Per arribar-hi, s'agafa un trencall de la carretera Aksaray-Nevşehir.
La Vall
El canyó fou format per les falles els ensorraments produïts a causa del refredament de la lava que lliscava pel Mont Hasan (en turc, Hasan Daği) i que contenia una gran proporció de basalt i andesita. El rierol Melendiz, que assegurà la formació actual del canyó, traçant el seu camí entre les falles, en temps antics era anomenat Potamus Kapadukus, es dir riu de Capadòcia.
La vall d'uns 15 km. De llarg, comença a Ihlara, i acaba a Selime. L'altura de la vall varia entre 100 i 150 mts. Al llarg de la vall es poden albirar, excavades en les roques, nombroses tombes i capelles. Algunes d'aquestes estan unides per grutes com les de les ciutats subterrànies.
La vall d'Ihlara fou, per les seves propietats morfològiques, el millor retir i lloc de celebració del culte per les abadies i monjos, i en temps extraordinaris de guerra i invasions, un lloc on amagar-se i protegir-se millor.
Les esglésies en la vall d'Ihlara
La decoració de les esglésies de la vall d'Ihlara es realitzà des de les primeres que daten del segle VI, fins les més tardanes que ja pertanyen al segle XIII. Es distingeixen dos tipus d'esglésies que s'ubiquen al llarg de la vall. Els frescs de les que són més properes a Ihlara, reflecteixen la influència oriental, estrangera a l'art de Capadòcia. Mentre, que, les properes a Belisirma, estan decorades per frescs d'estil bizantí.
El número de les inscripcions descobertes en la regió d'Ihlara pertany a l'apoca bizantina també és elevat. En l'església de Saint George (Kirkdamalti), a 500 m. Del municipi de Belisirma, s'hi troba una inscripció, gravada sobre els frescs del segle XIII, que porta els noms de Mesud II (1282-1305) sultà seljúcida i d'Andrònic II, emperador bizantí. És una inscripció dels seljúcides que dominaven la regió per aquella època.
Les esglésies de la vall d'Ihlara en les que els frescs estan millor conservats són les següents: les esglésies de Ağaçalti, de Pürenliseki, de Kokar, de Yilanli i de Kirkdamalti.
L'església d'Ağaçaltı Kilisesi
