Dinastia Suri: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 10:27, 21 juny 2016

La dinastia Suri fou la nissaga que va governar el sultanat de Delhi del 1540 al 1555. El fundador fou el cap militar afganès Xer-Xah Suri, que havia servit abans a la dinastia Lodi. El seu període de govern fou entre el primer regnat del mogol Humayun (1530 a 1540) i el segon període (1555-1556). Els afganesos tenien la seva base a Bihar i Sher Shah Suri es va fer amo entre 1530 i 1540 de Benaga i de tota l'Índia del nord dominant Agra i finalment tot el sultanat. la mort de Sher Shah a Kalindjar quan va esclatar un polvorí va posar al tron al seu fill (petit) Islam Xah (1545-1553) que va poder mantenir l'impero cohesionat tot i l'ambició dels nobles afganesos als quals va intentar reduir el seu poder territorial. Va morir la tardor del 1553 i el va succeir el seu fill Firuz Xah que fou assassinat per Mubariz Khan que va pujar al tron amb el nom de Muhàmmad-Xah Suri. L'anarquia es va apoderar del regne i el sistema administratiu i financer establert pel fundador es va enfonsar; diversos prínceps Surs com Ibrahim Khan, Ahmad Khan i Muhammad Khan, es van disputar el tron a Lahora i a Bengala, i el governador de Gwaloir Tadj Khan es va revoltar. Ibrahim es va imposar a Delhi breument però va haver de deixar el poder a Sikander Xah. Aquesta confusió va permetre el retorn d'Humayun que va ocupar Lahore. El general hindú Hemu va morir en lluita contra els mogols a la segona batalla de Panipat; Àdil-Xah Suri fou el darrer sobirà, però el 23 de juliol de 1555 Humayun entrava a Delhi.

Llista de sobirans

Name	Començament del regnat	Final del regnat
Xer-Xah Surí Sultà	17 de maig de 1540^[3]	22 de maig de 1545^[3]
Islam-Xah Suri Sultan	26 de maig de 1545^[4]	22 de novembre de 1553^[4]
Firuz-Xah Suri Sultan	1553^[5]
Muhammad Adil Xah Sultan	1553^[5]	1555^[6]
Ibrahim Xah Suri Sultan	1555^[6]
Sikander-Xah Suri Sultan	1555^[6]	22 de juny de 1555^[6]
Àdil-Xah Suri Sultan	22 de juny de 1555^[6]	1556 (a Delhi fins al 23 de juliol de 1555)^[6]

Referències

↑ Monedes Mogols, Banc de la Reserva de l'Índia (RBI), RBI Monetary Museum,
↑ Encyclopædia Britannica, 1911, Rupee
↑ ^3,0 ^3,1 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, p.83
↑ ^4,0 ^4,1 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, pp.90-93
↑ ^5,0 ^5,1 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, p.94
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 ^6,5 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, pp.94-96

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Suri

[1] Monedes Mogols, Banc de la Reserva de l'Índia (RBI), RBI Monetary Museum,

[2] Encyclopædia Britannica, 1911, Rupee

[p.83-3] 3,0 ^3,1 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, p.83

[p.90-33-4] 4,0 ^4,1 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, pp.90-93

[p.94-5] 5,0 ^5,1 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, p.94

[p.94-96-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 ^6,5 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, pp.94-96

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:Sher Shah's empire.png|thumb|Imperi Suri]]
-La '''dinastia Suri''' fou la nissaga que va governar el [[sultanat de Delhi]] del 1540 al 1555. El fundador fou el cap militar afganès [[Xer-Xah Suri]], que havia servit abans a la dinastia [[Lodi]]. El seu període de govern fou entre el primer regnat del mogol [[Humayun]] (1530 a 1540) i el segon període (1555-1556). Els afganesos tenien la seva base a [[Bihar]] i Sher Shah Suri es va fer amo entre 1530 i 1540 de [[Benaga]] i de tota l'Índia del nord dominant Agra i finalment tot el sultanat. la mort de Sher Shah a [[Kalindjar]] quan va esclatar un polvorí va posar al tron al seu fill (petit) [[Islam-Xah Suri |Islam Xah]] (1545-1553) que va poder mantenir l'impero cohesionat tot i l'ambició dels nobles afganesos als quals va intentar reduir el seu poder territorial. Va morir la tardor del 1553 i el va succeir el seu fill [[Firuz-Xah Suri|Firuz Xah]] que fou assassinat per Mubariz Khan que va pujar al tron amb el nom de [[Muhàmmad-Xah Suri]]. L'anarquia es va apoderar del regne i el sistema administratiu i financer establert pel fundador es va enfonsar; diversos príncpes Surs com [[Ibrahim Suri|Ibrahim Khan]], Ahmad Khan i Muhammad Khan, es van disputar el tron a Lahora i a Bengala, i el governador de Gwaloir Tadj Khan es va revoltar. Ibrahim es va imposar a Delhi breument però va haver de deixar el poder a [[Sikander-Xah Suri |Sikander Xah]]. Aquesta confusió va permetre el retorn d'Humayun que va ocupar Lahore. El general hindú Hemu va morir en lluita contra els mogols a la [[segona batalla de Panipat]]; [[Àdil-Xah Suri]] fou el darrer sobirà, però el 23 de juliol de 1555 Humayun entrava a Delhi.
+La '''dinastia Suri''' fou la nissaga que va governar el [[sultanat de Delhi]] del 1540 al 1555. El fundador fou el cap militar afganès [[Xer-Xah Suri]], que havia servit abans a la dinastia [[Lodi]]. El seu període de govern fou entre el primer regnat del mogol [[Humayun]] (1530 a 1540) i el segon període (1555-1556). Els afganesos tenien la seva base a [[Bihar]] i Sher Shah Suri es va fer amo entre 1530 i 1540 de [[Benaga]] i de tota l'Índia del nord dominant Agra i finalment tot el sultanat. la mort de Sher Shah a [[Kalindjar]] quan va esclatar un polvorí va posar al tron al seu fill (petit) [[Islam-Xah Suri |Islam Xah]] (1545-1553) que va poder mantenir l'impero cohesionat tot i l'ambició dels nobles afganesos als quals va intentar reduir el seu poder territorial. Va morir la tardor del 1553 i el va succeir el seu fill [[Firuz-Xah Suri|Firuz Xah]] que fou assassinat per Mubariz Khan que va pujar al tron amb el nom de [[Muhàmmad-Xah Suri]]. L'anarquia es va apoderar del regne i el sistema administratiu i financer establert pel fundador es va enfonsar; diversos prínceps Surs com [[Ibrahim Suri|Ibrahim Khan]], Ahmad Khan i Muhammad Khan, es van disputar el tron a Lahora i a Bengala, i el governador de Gwaloir Tadj Khan es va revoltar. Ibrahim es va imposar a Delhi breument però va haver de deixar el poder a [[Sikander-Xah Suri |Sikander Xah]]. Aquesta confusió va permetre el retorn d'Humayun que va ocupar Lahore. El general hindú Hemu va morir en lluita contra els mogols a la [[segona batalla de Panipat]]; [[Àdil-Xah Suri]] fou el darrer sobirà, però el 23 de juliol de 1555 Humayun entrava a Delhi.
 ==Llista de sobirans==