María Wonenburger

María Josefa Wonenburger Planells (Montrove, Oleiros, 17 de juliol de 1927 - La Corunya, 14 de juny de 2014) va ser una matemàtica espanyola, investigadora a Estats Units i al Canadà.

Trajectòria

Formació

Descendent per part de pare d'un rebesavi alsacià, i valenciana per línia materna, va realitzar els primers estudis a la La Corunya, en l'Institut Eusebio da Guarda. Malgrat la voluntat de la família perquè estudiés enginyeria i mantenir el negoci familiar d'una fosa a La Corunya, va obtenir una llicenciatura en matemàtica, a la Universitat Central de Madrid, en 1950, on va tenir com a professor al físic aragonès Julio Palacios. Allí també es va doctorar amb una tesi dirigida per Germán Ancochea i Tomás Rodríguez Batxiller.

Amèrica

El 1953 va rebre una de les primeres Beques Fulbright, la qual cosa li va permetre estudiar a la Universitat de Yale, a Estats Units. La seva tesi doctoral sobre teoria de grups va ser dirigida per l'algebrista Nathan Jacobson. La va acabar en 1957 i el seu títol va ser On the group of similituds and its projective group (Sobre el grup de semblances i el seu grup projectiu). De tornada a Espanya, va treballar com a investigadora en el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) durant tres anys. En 1960 torna a l'estranger, després de rebre una beca postdoctoral de la University of Torontó, en Ontario (Canadà). Allí va dirigir la tesi doctoral de Robert Moody, qui després va treballar en el que va passar a conèixer-se com la teoria d'àlgebres de Kac-Moody, que va tenir a Wonenburger com a inspiradora.

El 1966 es va traslladar als Estats Units, a la Universitat de Buffalo, i a l'any següent, en 1967, va aconseguir una plaça definitiva com a professora a la Universitat d'Indiana, on va romandre fins a 1983. Per malaltia de la seva mare va tornar a La Corunya en 1983, i va romandre apartada del món acadèmic, excepte alguna col·laboració esporàdica amb institucions com AGAPEMA.

Obra

La recerca de María Wonenburger es va centrar principalment en la teoria de grups i en la teoria d'àlgebres de Lie. Va estudiar el grup ortogonal i el seu corresponent grup projectiu. També els automorfismes dels grups de semblances inspirant-se en treballs anteriors de Jean Dieudonné, i aplicant-los als espais vectorials de dimensió major o igual que sis.

També va treballar amb grups de semblances en l'àlgebra de Clifford, però sobretot va ser coneguda pels seus desenvolupaments en àlgebres de Lie. Posteriorment va centrar la seva recerca en la classificació dels grups finits i les matrius de Cartan. Va dirigir vuit tesis doctorals i entre els seus deixebles figuren Robert Moody, Stephen Berman, Bette Warren, Edward George Gibson i Richard Lawrence Marcuson.

Premis i reconeixements

• 2007: Sòcia d'honor de la Reial Societat Matemàtica Espanyola.
• 2010: Doctora honoris causa per la Universitat de La Corunya.

Altres reconeixements

• 2007: la Unitat Dona i Ciència de la Junta de Galícia va crear el "Premi María Wonenburger" per reconèixer aquelles dones gallegues amb trajectòries notables en l'àmbit de la ciència i la tecnologia.

• 2011: monòlit en el Passeig de les Ciències del parc de Santa Margarida, La Corunya.

• 2011: El Consell de Cultura Gallega va organitzar unes jornades en el seu honor.

• 2012: el seu ajuntament natal (Oleiros) va donar el nom de María Wonenburger a un parc de 10.000 metres quadrats.

Bibliografia

• m.j. Souto Salorio, a.d. Tarrío Tobar. 2006. María Josefa Wonenburger Planells. Mujer y matemática. La Gaceta de la RSME 9: 339–364