Enopió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo dades i referència |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Enopió''' ([[grec antic]] Οἰνοπίων, ''El |
'''Enopió''' ([[grec antic]] Οἰνοπίων, ''El bevedor de vi''; [[llatí]] '''Oenopion''') fou segons la [[mitologia grega]] un [[rei]] de [[Quios]], [[fill]] de [[Dionís]] i d'[[Ariadna]] (o d'Ariadna i de [[Teseu]]). Era rei de l'illa de [[Quios]], on havia introduït l'ús del vi negre. Hi va arribar procedent de [[Naxos (illa)|Naxos]], o de [[Lemnos]], o bé de [[Creta]]. |
||
Es casà amb la [[nimfa]] [[Hèlice (filla de Selí)|Hèlice]] i tingué nombrosos fills i una filla, [[Mèrope (filla d'Enopió)|Mèrope]], que [[Orió (mitologia)|Orió]] va demanar-li en matrimoni quan va fer cap a Quios per caçar unes feres. Enopió, que no volia donar-li la filla, va embriagar Orió i el deixà cec mentre dormia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=160|lloc=Barcelona|editorial=edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> |
|||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
* Jordi Parramon i Blasco, ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, |
* Jordi Parramon i Blasco, ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 77. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1 |
||
{{ORDENA:Enopio}} <!--ORDENA generat per bot--> |
|||
{{ORDENA:Enopio}} |
{{ORDENA:Enopio}} |
||
[[Categoria:Reis de la mitologia grega]] |
[[Categoria:Reis de la mitologia grega]] |
Revisió del 17:46, 28 juny 2016
Enopió (grec antic Οἰνοπίων, El bevedor de vi; llatí Oenopion) fou segons la mitologia grega un rei de Quios, fill de Dionís i d'Ariadna (o d'Ariadna i de Teseu). Era rei de l'illa de Quios, on havia introduït l'ús del vi negre. Hi va arribar procedent de Naxos, o de Lemnos, o bé de Creta.
Es casà amb la nimfa Hèlice i tingué nombrosos fills i una filla, Mèrope, que Orió va demanar-li en matrimoni quan va fer cap a Quios per caçar unes feres. Enopió, que no volia donar-li la filla, va embriagar Orió i el deixà cec mentre dormia.[1]
Referències
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 160. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
- Jordi Parramon i Blasco, Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 77. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1