Massacre de Pijiguiti: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 23:27, 28 juny 2016

La massacre de Pijiguiti és considerada una de les primeres fites en el despertar nacionalista a Cap Verd i Guinea Bissau. El 3 d'agost de 1959 el Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd, fundat en 1956 per Amílcar Cabral i que fins aleshores s'havia mostrat inactiu, va instar una vaga d'estibadors del Port de Bissau al moll de Pijiguiti (Bissau). La policia política del règim (PIDE) va suprimir la vaga, obrint foc contra els treballadors manifetats, matant a més de 50 persones. Les autoritats van acusar al PAIGC de fomentar el descontentament entre els treballadors i els seguidors del partit va haver de buscar noves estratègies de llarg abast per a la consecució dels seus objectius.

Al setembre de 1959 Cabral i diversos membres del PAIGC es van reunir a Bissau i van decidir que la protesta no violenta a la ciutat no provocaria el canvi. Van arribar a la conclusió que l'única esperança per aconseguir la independència seria a través de la lluita armada. Aquest va ser el punt inicial de 13 anys lluita armada (1961-1974) a la Guinea portuguesa que va enfrontar a 10.000 guerrillers del PAIGC amb suport del bloc soviètic amb 35.000 soldats portuguesos i tropes africanes, el que finalment conduiria a la independència de Cap Verd i tota Àfrica portuguesa després de la revolució dels clavells de 1974 a Lisboa.

Enllaços externs

Luís Cabral: Crónica da Libertação (Lisboa: O Jornal. 1984. 65-73) - comentat per A. Marques Lopes
Mário Dias: Pidjiguiti: comentando a versão do Luís Cabral — commentaries and historical corrections to Luís Cabral's "Crónica da Libertação"
Efemérides — Pidjiguiti, violenta repressão em Bissau — extracts del text de Josep Sanchez Cervelló, in "Guerra Colonial" — Aniceto Afonso, Matos Gomes
Mário Dias: Os acontecimentos de Pindjiguit em 1959 (republicat, comentat per Luís Graça). 21 February 2006
Guerra na Guiné - Os Leões Negros: 1959 - Pidjiguiti
Leopoldo Amado: Simbologia de Pindjiguiti na óptica libertária da Guiné-Bissau (Part I, Part II, Part III) Febrer 2005

Revisió del 23:25, 28 juny 2016 modifica Kippelboy (discussió \| contribucions) Autopatrullats 124.200 edits m Afegida Categoria:Massacres usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 23:27, 28 juny 2016 modifica desfés Kippelboy (discussió \| contribucions) Autopatrullats 124.200 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1:		Línia 1:
	La '''massacre de Pijiguiti''' és considerada una de les primeres ~~fites~~ fites en el despertar nacionalista a [[Cap Verd]] i [[Guinea Bissau]]. El [[3 d'agost]] de [[1959]] el [[Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd]], fundat en 1956 per [[Amílcar Cabral]] i que fins aleshores s'havia mostrat inactiu, va instar una [[vaga]] d'[[estibador]]s del [[Port de Bissau]] al moll de Pijiguiti ([[Bissau]]). La policia política del règim ([[PIDE]]) va suprimir la vaga, obrint foc contra els treballadors manifetats, matant a més de 50 persones. Les autoritats van acusar al PAIGC de fomentar el descontentament entre els treballadors i els seguidors del partit va haver de buscar noves estratègies de llarg abast per a la consecució dels seus objectius.		La '''massacre de Pijiguiti''' és considerada una de les primeres fites en el despertar nacionalista a [[Cap Verd]] i [[Guinea Bissau]]. El [[3 d'agost]] de [[1959]] el [[Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd]], fundat en 1956 per [[Amílcar Cabral]] i que fins aleshores s'havia mostrat inactiu, va instar una [[vaga]] d'[[estibador]]s del [[Port de Bissau]] al moll de Pijiguiti ([[Bissau]]). La policia política del règim ([[PIDE]]) va suprimir la vaga, obrint foc contra els treballadors manifetats, matant a més de 50 persones. Les autoritats van acusar al PAIGC de fomentar el descontentament entre els treballadors i els seguidors del partit va haver de buscar noves estratègies de llarg abast per a la consecució dels seus objectius.

	Al setembre de 1959 Cabral i diversos membres del PAIGC es van reunir a Bissau i van decidir que la protesta no violenta a la ciutat no provocaria el canvi. Van arribar a la conclusió que l'única esperança per aconseguir la independència seria a través de la lluita armada. Aquest va ser el punt inicial de [[Guerra Colonial Portuguesa\|13 anys lluita armada]] (1961-1974) a la [[Guinea portuguesa]] que va enfrontar a 10.000 guerrillers del PAIGC amb suport del [[bloc soviètic]] amb 35.000 soldats portuguesos i tropes africanes, el que finalment conduiria a la independència de Cap Verd i tota [[Imperi portuguès\|Àfrica portuguesa]] després de la [[revolució dels clavells]] de 1974 a [[Lisboa]].		Al setembre de 1959 Cabral i diversos membres del PAIGC es van reunir a Bissau i van decidir que la protesta no violenta a la ciutat no provocaria el canvi. Van arribar a la conclusió que l'única esperança per aconseguir la independència seria a través de la lluita armada. Aquest va ser el punt inicial de [[Guerra Colonial Portuguesa\|13 anys lluita armada]] (1961-1974) a la [[Guinea portuguesa]] que va enfrontar a 10.000 guerrillers del PAIGC amb suport del [[bloc soviètic]] amb 35.000 soldats portuguesos i tropes africanes, el que finalment conduiria a la independència de Cap Verd i tota [[Imperi portuguès\|Àfrica portuguesa]] després de la [[revolució dels clavells]] de 1974 a [[Lisboa]].