Joan II de Xipre: diferència entre les revisions
afegint infotaula |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Fill del rei [[Janus de Xipre]] i de la seva segona esposa Carlota de Borbó-La Marca. El [[3 de juliol]] del 1440 es va casar amb Amadea Paleòloga de Montferrat (1418 - [[1440]]), filla del [[Marquesat de Montferrat|marquès]] [[Joan Jaume de Montferrat]], sense descendència. La seva segona esposa, una parent llunyana de la primera, amb qui es va casar a [[Nicòsia]] el 3 de febrer del 1442 va ser Helena Paleòloga (1428 - 11 d'abril de 1458), filla de [[Teodor II Paleòleg]], [[Despotat de Morea|dèspota de Morea]] i de la seva esposa Cleòfa Malatesta. Teodor era un fill de l'emperador bizantí [[Manel II Paleòleg]] i d'Helena Dragaš i germà dels dos últims [[Llista d'emperadors bizantins|emperadors]], [[Joan VIII Paleòleg|Joan VIII]] i [[ |
Fill del rei [[Janus de Xipre]] i de la seva segona esposa Carlota de Borbó-La Marca. El [[3 de juliol]] del 1440 es va casar amb Amadea Paleòloga de Montferrat (1418 - [[1440]]), filla del [[Marquesat de Montferrat|marquès]] [[Joan Jaume de Montferrat]], sense descendència. La seva segona esposa, una parent llunyana de la primera, amb qui es va casar a [[Nicòsia]] el 3 de febrer del 1442 va ser Helena Paleòloga (1428 - 11 d'abril de 1458), filla de [[Teodor II Paleòleg]], [[Despotat de Morea|dèspota de Morea]] i de la seva esposa Cleòfa Malatesta. Teodor era un fill de l'emperador bizantí [[Manel II Paleòleg]] i d'Helena Dragaš i germà dels dos últims [[Llista d'emperadors bizantins|emperadors]], [[Joan VIII Paleòleg|Joan VIII]] i [[Constantí XI]]. Del seu segon matrimoni va tenir dues filles: |
||
* [[Carlota de Xipre|Carlota]]<ref>Jirí Louda y Michael MacLagan, ''Líneas de sucesión: Heráldica de las familias reales de Europa'', 2a edició (Londres, Regne Unit: Little, Brown and Company, 1999), quadre 116.</ref> |
* [[Carlota de Xipre|Carlota]]<ref>Jirí Louda y Michael MacLagan, ''Líneas de sucesión: Heráldica de las familias reales de Europa'', 2a edició (Londres, Regne Unit: Little, Brown and Company, 1999), quadre 116.</ref> |
||
* Cleòfa, que va morir jove. |
* Cleòfa, que va morir jove. |
||
Revisió del 21:20, 12 jul 2016
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 maig 1418 (Gregorià)  Nicòsia |
| Mort | 28 juliol 1458 (Gregorià) (40 anys) Nicòsia (Xipre) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Rei de Xipre (1432–1458) |
| Dinastia | Lusignan |
| Cònjuge | Amadea Paleòleg de Montferrat (–1440) Helena Paleòleg (1442–) |
| Parella | Marietta de Patras (en)  |
| Fills | Carlota de Xipre (  Helena Paleòleg)Jaume II de Xipre ( Marietta de Patras (en) )Cleopha of Cyprus (en) ( Helena Paleòleg) |
| Pares | Janus de Xipre i Carlotta de Borbó |
| Germans | Anna de Lusignan |
.svg) | |
Joan II de Xipre (Nicòsia, 16 de maig del 1418 - Nicòsia, 28 de juliol del 1458) va ser rei de Xipre, i va mantenir els títols nominals dels desapareguts regnes d'Armènia i de Jerusalem, va ser també príncep titular d'Antioquia.[1]
Biografia
Fill del rei Janus de Xipre i de la seva segona esposa Carlota de Borbó-La Marca. El 3 de juliol del 1440 es va casar amb Amadea Paleòloga de Montferrat (1418 - 1440), filla del marquès Joan Jaume de Montferrat, sense descendència. La seva segona esposa, una parent llunyana de la primera, amb qui es va casar a Nicòsia el 3 de febrer del 1442 va ser Helena Paleòloga (1428 - 11 d'abril de 1458), filla de Teodor II Paleòleg, dèspota de Morea i de la seva esposa Cleòfa Malatesta. Teodor era un fill de l'emperador bizantí Manel II Paleòleg i d'Helena Dragaš i germà dels dos últims emperadors, Joan VIII i Constantí XI. Del seu segon matrimoni va tenir dues filles:
A la mort de Joan II, el seu únic fill supervivent legítim, Carlota, el va succeir en el tron. Durant el seu govern, Còricos, únic reducte xipriota a Anatòlia es va perdre contra els karamànides el 1448.
Joan tenia un fill il·legítim amb Marieta de Patres, Jaume, a qui va fer nomenar arquebisbe de Nicòsia sent encara molt jove (16 anys). Jaume va demostrar no ser l'arquebisbe ideal, i va ser desposseït del seu títol després d'assassinar el reial camarlenc. El seu pare finalment el va perdonar i va restaurar l'arquebisbat. Jaume i Helena eren enemics, que competien per la influència sobre Joan. Després que Helena va morir el 1458, semblava que Joan designaria com el seu successor a Jaume, però Joan va morir abans de poder fer-ho.
Ell era l'últim descendent home legítim directe de Ramon d'Antioquia o Poitiers, un fill de Guillem IX d'Aquitània.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan II de Xipre |
- ↑ John Morby, Dinastías del mundo: un manual cronológico y genealógico (Oxford, Oxfordshire, Reino Unido: Oxford University Press, 1989), página 173.
- ↑ Jirí Louda y Michael MacLagan, Líneas de sucesión: Heráldica de las familias reales de Europa, 2a edició (Londres, Regne Unit: Little, Brown and Company, 1999), quadre 116.
.svg)