Òpal: diferència entre les revisions
m Corregit: - i el òpal-C + i l'òpal-C |
Millores |
||
| Línia 31: | Línia 31: | ||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
Tot i que encara és considerat com una espècie mineral vàlida per raons històriques, l'òpal no és un veritable mineral en el sentit acceptat de la paraula, és un [[mineraloide]] format de cristobalita i/o tridimita o |
Tot i que encara és considerat com una espècie mineral vàlida per raons històriques, l'òpal no és un veritable mineral en el sentit acceptat de la paraula, és un [[mineraloide]] format de [[cristobalita]] i/o [[tridimita]] o compost de silici amorf. És un mineral amorf, amb aspecte cerós, de qualsevol color fins i tot irisat, i de [[densitat]] 2,1 a 2,2. La seva [[Fórmula química|fórmula]] és SiO<sub>2</sub> · nH2O. És una de les primeres pedres que es va fer servir en [[joieria]]; cal humidejar-la de tant en tant perquè no perdi el seu aspecte opalí. L'òpal, en [[astrologia]], és associat al signe del [[Lleó (astrologia)|Lleó]]. |
||
== Tipus d'òpal == |
== Tipus d'òpal == |
||
Revisió del 21:32, 17 jul 2016
 Òpal | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | SiO₂·nH₂O  |
| Epònim | gemma |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.01 |
| Dana | 75.2.1.1 |
| Heys | 7.8.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sòlid amorf |
| Color | diversos |
| Fractura | concoïdal a desigual |
| Duresa | 5,5 a 6,5 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | opaca, translúcida, transparent |
| Densitat | 1,9 a 2,3 g/cm3 (mesurada) |
| Lluïssor polida | vítria a resinosa |
| Pleocroisme | no en té |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Opl |
L'òpal és un mineral de la classe dels òxids, emprat sovint en joieria. L'origen del nom és incert. Es creu que pot provenir del sànscrit upala, que significa "pedra" o "pedra preciosa" o de l'antic nom llatí de la gemma, opalus (Plini el Vell, 75-79). Plini pot haver-se referit també a la joia com paederos.
Característiques
Tot i que encara és considerat com una espècie mineral vàlida per raons històriques, l'òpal no és un veritable mineral en el sentit acceptat de la paraula, és un mineraloide format de cristobalita i/o tridimita o compost de silici amorf. És un mineral amorf, amb aspecte cerós, de qualsevol color fins i tot irisat, i de densitat 2,1 a 2,2. La seva fórmula és SiO2 · nH2O. És una de les primeres pedres que es va fer servir en joieria; cal humidejar-la de tant en tant perquè no perdi el seu aspecte opalí. L'òpal, en astrologia, és associat al signe del Lleó.
Tipus d'òpal
L'òpal es classifica en quatre tipus:
- Òpal-CT. Consisteix en empaquetats d'esferes microscòpiques (150-300 nm) constituïdes per petites fulles microcristal·lines de cristobalita i/o tridimita, amb un contingut d'aigua de fins a un 10% del seu pes. També es coneix amb el nom de lussatita.[1]
- Òpal-C. Un tipus d'òpal que consisteix en una desendreçada α-cristobalita.[2]
- Òpal-AG. Un tipus d'òpal que consisteix en agregats d'esferes de silici amorf, amb aigua omplint els espais del mig. També conegut com a òpal preciós.[3]
- Òpal-AN. Òpal amorf amb una estructura similar al vidre. També coneguda com a hialita.[4]
Les transicions entre òpal-AG, òpal-CT i l'òpal-C són comunes.
-
Òpal-CT de Lussat, Puy-de-Dôme, França -
-
Òpal-C, de Salar del Hombre Muerto, Antofagasta de la Sierra, Argentina
-
Òpal-AG, d'Andamooka, Austràlia del Sud
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òpal |