Albinyana: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 21: Línia 21:
Altres explicacions apunten al seu origen àrab, partint del mot ''bina'', que construeix el seu plural en ''bina ina'' "construccions i edificacions";<ref>CASELLAS I PORCAR, Miquel. [http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/63779/92210 ''Albinyana en els primers documents de la història'']</ref> o bé un derivat d'''alp'' "muntanya enlairada".<ref>BOFARULL I TERRADES, Manuel. [http://books.google.cat/books?id=n8rX-6BGv4QC&pg=PA14&lpg=PA14&dq=etimologia+albinyana&source=bl&ots=EELqjJD3HT&sig=K2WoaG5geAsQpA7zgvVjkNIJ928&hl=ca&ei=Kd1VTMelIdKV4Ab90ZinBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CCwQ6AEwBjgK#v=onepage&q&f=false ''Origen del noms geogràfics de Catalunya''.]</ref>
Altres explicacions apunten al seu origen àrab, partint del mot ''bina'', que construeix el seu plural en ''bina ina'' "construccions i edificacions";<ref>CASELLAS I PORCAR, Miquel. [http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/63779/92210 ''Albinyana en els primers documents de la història'']</ref> o bé un derivat d'''alp'' "muntanya enlairada".<ref>BOFARULL I TERRADES, Manuel. [http://books.google.cat/books?id=n8rX-6BGv4QC&pg=PA14&lpg=PA14&dq=etimologia+albinyana&source=bl&ots=EELqjJD3HT&sig=K2WoaG5geAsQpA7zgvVjkNIJ928&hl=ca&ei=Kd1VTMelIdKV4Ab90ZinBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CCwQ6AEwBjgK#v=onepage&q&f=false ''Origen del noms geogràfics de Catalunya''.]</ref>


En el segle XI, el vescomte Guitard va construir el seu castell en aquestes terres. El seu fill Adalbert, mort durant la [[Reconquesta]], va deixar en testament l'edifici al [[Monestir de Sant Cugat]] l'any [[1010]], el primer document on es té constància escrita del nom de la població. El [[1040]], l'abat del cenobi va cedir els terrenys a Bernat Otger amb la condició que reconstruís el castell i s'encarregués de la seva defensa. En trobar-se en terreny fronterer i per temor dels atacs sarraïns, el castell va quedar durant molt de temps deshabitat. Va pertànyer als monjos de Sant Cugat fins al final de les senyories. No queden restes d'aquest castell encara que es creu que estava situat al mateix lloc en el qual avui en dia es troba el nucli del poble.
El segle XI, el vescomte Guitard va construir el seu castell en aquestes terres. El seu fill Adalbert, mort durant la [[Reconquesta]], va deixar en testament l'edifici al [[Monestir de Sant Cugat]] l'any [[1010]], el primer document on es té constància escrita del nom de la població. El [[1040]], l'abat del cenobi va cedir els terrenys a Bernat Otger amb la condició que reconstruís el castell i s'encarregués de la seva defensa. En trobar-se en terreny fronterer i per temor dels atacs sarraïns, el castell va quedar durant molt de temps deshabitat. Va pertànyer als monjos de Sant Cugat fins al final de les senyories. No queden restes d'aquest castell encara que es creu que estava situat al mateix lloc en el qual avui en dia es troba el nucli del poble.


Van existir unes altres dues fortificacions també desaparegudes. Una d'elles és l'antic castell de ''Schena Rosa'' (Esquenosa) que apareix citat en documents de [[1173]]. L'altra fortificació és el castell de Tomoví,<ref>{{GEC|0066405|Tomoví}}</ref> encara que pels documents conservats sembla que es tractava més d'una mansió fortificada que d'un castell per si mateix.
Van existir unes altres dues fortificacions també desaparegudes. Una d'elles és l'antic castell de ''Schena Rosa'' (Esquenosa) que apareix citat en documents de [[1173]]. L'altra fortificació és el castell de Tomoví,<ref>{{GEC|0066405|Tomoví}}</ref> encara que pels documents conservats sembla que es tractava més d'una mansió fortificada que d'un castell per si mateix.

Revisió del 00:29, 18 jul 2016

Per a altres significats, vegeu «Joan Francesc Albinyana i Borràs».
Plantilla:Infotaula geografia políticaAlbinyana
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 14′ 44″ N, 1° 29′ 12″ E / 41.2455°N,1.4867°E / 41.2455; 1.4867
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
ComarcaBaix Penedès Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.666 (2023) Modifica el valor a Wikidata (137,42 hab./km²)
Llars23 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAlbinyanenc, albinyanenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície19,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriera de la Bisbal Modifica el valor a Wikidata
Altitud198
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoaquim Nin i Borredà (1999–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.255.414,48 € (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal43716
Fus horari
Codi INE43002 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430022 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalbinyana.cat Modifica el valor a Wikidata

Albinyana és un municipi de la comarca del Baix Penedès, a la falda de la Serra del Quadrell. És molt proper a les viles del Vendrell i Valls.

Història

El topònim Albinyana (en català oriental [əlβi'ɲanə]), que en la documentació antiga (s. XI) apareix com a Albignana (i també Albiniana, Albinana), sembla tenir el seu origen etimològic en l'antropònim llatí Albinius.[1] Altres explicacions apunten al seu origen àrab, partint del mot bina, que construeix el seu plural en bina ina "construccions i edificacions";[2] o bé un derivat d'alp "muntanya enlairada".[3]

El segle XI, el vescomte Guitard va construir el seu castell en aquestes terres. El seu fill Adalbert, mort durant la Reconquesta, va deixar en testament l'edifici al Monestir de Sant Cugat l'any 1010, el primer document on es té constància escrita del nom de la població. El 1040, l'abat del cenobi va cedir els terrenys a Bernat Otger amb la condició que reconstruís el castell i s'encarregués de la seva defensa. En trobar-se en terreny fronterer i per temor dels atacs sarraïns, el castell va quedar durant molt de temps deshabitat. Va pertànyer als monjos de Sant Cugat fins al final de les senyories. No queden restes d'aquest castell encara que es creu que estava situat al mateix lloc en el qual avui en dia es troba el nucli del poble.

Van existir unes altres dues fortificacions també desaparegudes. Una d'elles és l'antic castell de Schena Rosa (Esquenosa) que apareix citat en documents de 1173. L'altra fortificació és el castell de Tomoví,[4] encara que pels documents conservats sembla que es tractava més d'una mansió fortificada que d'un castell per si mateix.

Cultura i llocs d'interès

L'església Sant Bartomeu d'Albinyana vista des de l'ermita de Sant Antoni

La població celebra la festa major el 24 d'agost, festivitat de Sant Bartomeu. Tot i així, la de Bonaterra I, Bonaterra II, la Papiola, el Molí del Blanquillo i les Peces se celebren durant tot el mes d'agost (l'última durant el darrer cap de setmana d'agost). La localitat també compta amb una altra festa popular el 16 de juliol, coincidint amb la Mare de Déu del Carme.

L'església parroquial, dedicada a Sant Bartomeu, apareix documentada el 1120 com a possessió de Sant Cugat, tot i que la construcció actual és del segle XVIII. Té un absis semicircular amb fris i finestra. La torre del campanar és de base quadrada i està coronada per l'estàtua d'un àngel. També hi és present la imatge de la Mare de Déu del Roser, de l'any 1582.

Cal Pau Magí: es tracta d'una construcció del segle XVII de tres plantes que es troba a la Plaça Major. A l'interior hi ha un vestíbul cobert amb volta d'arc així com una escala d'accés a la zona d'habitatges on es pot veure inscrita la data de la construcció (1637). És l'antiga residència de l'administrador de Sant Cugat.

Cal Gener: es tracta d'una construcció de grans dimensions situada a l'agregat de les Peces, datada dels segles XV-XVI, i reconstruïda en el XVIII. Les finestres estan envoltades de pedra i la façana presenta uns interessants esgrafiats restaurats el 1984. Representen figures humanes i diversos elements arquitectònics i geomètrics. Actualment funciona com a casa-museu dedicada al turisme rural.

Fotografia de l'església
Santuari de Sant Antoni de Pàdua

El Santuari de Sant Antoni de Pàdua és un edifici del segle XVIII, de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües, situat als afores de la població, a 383 metres d'altitud.[5] Té volta de canó i contraforts exteriors. Té també una torre adossada que funciona com a campanar. Es creu que formava part de l'estructura de defensa de l'antic castell. Està situada sobre un petit turó i ofereix una vista excepcional de la plana de la comarca fins a la costa.

El Castell d'Albinyana és un antic castell del qual només en queden els fonaments i la base rodona. Es creu que va ser construït pels àrabs com a torre de vigilància.

La Cova de Vallmajor: amb pintures rupestres catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt d'Art Rupestre a la Mediterrània.

Cal Mata: masia i baluard amb portal d'arc rebaixat (1616). També hi ha un celler del 1762. És a prop de la carretera de Valls al Vendrell.[6]

Economia

La principal activitat econòmica és l'agricultura de secà. Els principals cultius són la vinya, els cereals, ametllers i avellaners. A la zona de la canal hi ha regadiu, bàsicament dedicat a horta.[7] Fins a mitjan segle XX va existir una important indústria de fabricació de cabassos i senalles de margalló.

Actualment el safari - parc aquàtic Aqualeón, l'explotació de flors i una petita indústria tèxtil, són també una font d'ingressos i una atracció turística per a la població.

Demografia i entitats de població

Entitat de població Habitants ( 2006 )
Albinyana 398
Bonaterra I 76
Bonaterra II 526
Masies del Torrent, les 13
Molí del Blanquillo, el 62
Papiola, la 453
Peces, les 612
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
15 19 23 272 192 1.085 1.032 1.081 1.118 943

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
871 778 639 551 572 598 583 710 817 817

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.077 1.184 1.380 1.695 1.926 2.140 2.292 2.314 2.367
 2.335

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.303
 2.371
 2.468
 2.581 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Política

Resultats electorals - Albinyana, 2007[8]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Maria Jesús Sequera 603 5 55.07
Convergència i Unió Joaquim Nin 788 6 42,14
Partit Popular 15 - 1,05
ICV - 0 -
Esquerra Republicana de Catalunya - 0 -
Plataforma per Catalunya 10 - 0,70
Vot en blanc 15 - 1,04
Nuls 7 - 0,49
Total 1438 11 Vàlids: 91,55

Referències

  1. ↑ Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
  2. ↑ CASELLAS I PORCAR, Miquel. Albinyana en els primers documents de la història
  3. ↑ BOFARULL I TERRADES, Manuel. Origen del noms geogràfics de Catalunya.
  4. ↑ «Albinyana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Albinyana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Albinyana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ Web de l'Ajuntament d'Albinyana
  8. ↑ Departament de Governació i Administracions Públiques - Resultats de les eleccions municipals 2007 a Albinyana (cerca per municipis)

Enllaços externs

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Albinyana
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albinyana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albinyana&oldid=17219145»