Oreneta

Oreneta

Hirundo rustica
Enregistrament
Dades
Envergadura	0,32 m
Nombre de cries	4,25
Període d'incubació de l'ou	13,5 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22712252
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Hirundinidae
Gènere	Hirundo
Espècie	Hirundo rustica Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmic	Hirundo
Nomenclatura
Basiònim	Hirundo rustica savignii
Distribució

L'oreneta comuna o oreneta vulgar (Hirundo rustica), oronella (al País Valencià, a les Balears i Andorra) i oroneta o orandella/orondella (al País Valencià) són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica al setembre. Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, sota els ràfecs, en porxos o sota els balcons. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.

Mengen cucs, i alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un esser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.

Ous

Noms dialectals

Oreneta té formes variades com oroneta, aureneta, ogronеtа, groneta, gruneta, nereta, orineta

Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i altres com nereta, ogroneta, gruneta, urinella, runella, olendra, etc., de lèxic, però, per ser usuals només en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques oreneta i orenella.

Orenella és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants aurenella, urinella, aronella, runella, urenella). A Santanyí nonella, que alhora designa l'‘úvula’.

A la Catalunya del Nord : orendola, arendola, arandola i també olendra i orendra (variants: aulendra, orenda, orèndol o abrèndol, a(u)rendola, aurèndola??; (i)rendola-randola) i arondella (Vallespir); rondola (capcinès, conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), irondela (gal·licisme o occitanisme).

En el País Valencià oreneta és propi de la zona nord i predomina en la capital al costat d'oronella i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s’estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàrab orandella viu a la zona sud amb variants orondella i orandilla (orandella (Vila Joiosa) i orondella (Alacant); també orandella, orendella i orandilla a diverses poblacions de la Marina Baixa), i així ocupa al costat d'oronella i oreneta un territori limitat.

orandeta o volandreta al Pallars.

orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.

Enllaços externs

• Vídeos, fotografies i gravacions d'oreneta a Internet Bird Collection (en anglès).
• Noms dialectals de l'oreneta a l'atles ALDC