Ferran Latorre i Torres: diferència entre les revisions
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
| Línia 51: | Línia 51: | ||
* [[Gasherbrum I]], 24 de juliol de 2015. Féu cim amb Yannick Graziani, Tom Seidensticker i Muhammad Sadiq.<ref name=G1>{{ref-notícia|títol=Ferran Latorre hace cumbre en el Gasherbrum I|publicació=Desnivel|url=http://desnivel.com/expediciones/ferran-latorre-hace-cumbre-en-el-gasherbrum-i|consulta=24 juliol 2015|data=24 juliol 2015}}</ref> |
* [[Gasherbrum I]], 24 de juliol de 2015. Féu cim amb Yannick Graziani, Tom Seidensticker i Muhammad Sadiq.<ref name=G1>{{ref-notícia|títol=Ferran Latorre hace cumbre en el Gasherbrum I|publicació=Desnivel|url=http://desnivel.com/expediciones/ferran-latorre-hace-cumbre-en-el-gasherbrum-i|consulta=24 juliol 2015|data=24 juliol 2015}}</ref> |
||
*[[Makalu]], cim fet el 23 de maig de 2016.<ref name="Makalu2016">{{ref-notícia|títol=Ferran Latorre corona el Makalu|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/deportes/otros-deportes/20160523/401984054750/ferran-latorre-makalu.html|consulta=23 maig 2016|data=23 maig 2016}}</ref> |
*[[Makalu]], cim fet el 23 de maig de 2016.<ref name="Makalu2016">{{ref-notícia|títol=Ferran Latorre corona el Makalu|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/deportes/otros-deportes/20160523/401984054750/ferran-latorre-makalu.html|consulta=23 maig 2016|data=23 maig 2016}}</ref> |
||
*[[Nanga Parbat]], cim fet el 25 de juliol de 2016.<ref name="NangaParbat2016">{{ref-notícia|títol=Ferran Latorre corona el Makalu|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/deportes/otros-deportes/20160523/401984054750/ferran-latorre-makalu.html|consulta=25 juliol 2016|data=25 juliol 2016}}</ref> |
|||
== Premis == |
== Premis == |
||
Revisió del 23:25, 25 jul 2016
 Ferran Latorre (2014) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 octubre 1970  (53 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Universitat Politècnica de Catalunya Aula Escola Europea |
| Activitat | |
| Ocupació | alpinista |
| Esport | alpinisme |
| Cronologia | |
| 2017 | ascensió
|
Premis Piolet d'Or (1995 i 2008) | |
| Lloc web | ferranlatorre.com |
 | |
Ferran Latorre i Torres (Barcelona, 18 d'octubre de 1970) és un alpinista català.[2] Ha assolit tretze cims de vuit mil metres.[1]
Biografia
Als 14 anys els seus pares el varen fer soci del Centre Excursionista de Catalunya on es formà com alpinista, i especialment com a destacat escalador en roca i en gel. Va fer cims als Pirineus, Alps i finalment a l'Himalaia, on va escalar el Shisha Pangma Central (8008 m) el 1992 a l'edat de 21 anys, en la primera ocasió en que sortia fora d'Europa.[3] A nivell d'estudis, va cursar fins al COU a l'Aula Escola Europea i ha estat alumne de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona.[1]
Des de 1997 participa en el programa de TVE Al filo de lo imposible,[4] amb el que ha anat a expedicions a Kirguizistan, Groenlàndia, les illes Georgia del Sur, o la Terra de la Reina Maud, a l'Antàrtida, a més de l'Himalaia i el Karakorum. Un dels seus èxits més importants és la coronació del cim nord del Gasherbrum IV (7.910 metres), per la ruta Americana del 86, amb companyia d'Alberto Iñurrategi, José Carlos Tamayo, Juan Vallejo i Mikel Zabalza.[5]
Juntament amb altres alpinistes com Sebastià Alvaro, Oriol Ribas, Manel de la Matta Sastre o Nani Durró ha estat un dels co-fundadors de la Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia, una ONG per millorar les condicions de vida de la gent que ajuda els escaladors.[4] En aquesta ONG va ser membre del patronat des de 2002 fins a 2008. Ha publicat articles en medis com Desnivel, Extremo, Vèrtex, Vertical, El Mundo, El Mundo Deportivo[4] El 9 Nou i La Vanguardia.
En l'actualitat es dedica a realitzar el projecte CAT14x8000 amb l'objectiu de ser el primer català a fer els 14 cims més alts de 8000 metres sense oxigen. De moment n'ha assolit tretze dels catorze entre els quals es troben 10 vuitmils principals, Shisha Pangma (Ruta britànica de la sud en estil alpí), Annapurna, Broad Peak, Dhaulagiri, Manaslu, Kangchenjunga, Lhotse, Makalu, Cho Oyu i K2, i un vuitmil secundari, el Shisha Pangma Central també per la Cara Sud (Ruta Loretan).[6]. Només li queda l'Everest per assolir l'objectiu.
Expedicions
- Shisha Pangma Central (8.008 m), Ruta britànica de la sud en estil alpí, cim assolit l'any 1992.
- Annapurna (8.091m). Cim amb Juanito Oiarzabal, que feia el seu 14è vuit mil, i Juan Vallejo.
- Makalu (8.465m). Pel Pilar Oest fins a 7600 m. No es fa cim degut al mal temps.
- Manaslu (1999).
- Everest (8.846m). Dos intents sense oxigen per l'aresta nord fins als 8700 m., sense fer cim.
- K2 (8.611). Amb Juanito Oiarzabal, Juan Vallejo, Mikel Zabalza i Edurne Pasaban. Assoleix els 7900 m.
- Kangchenjunga (8.586). Amb Juan Vallejo, Mikel Zabalza i Yosu Bereciartua. Abandonen als 8.500 metres degut al mal temps.
- Everest. Intent en estil alpí al Corredor Horbein amb Juan Vallejo i Alberto Iñurrategi, on assoleix la cota 8.200.
- Broad Peak (8.047). Cim assolit amb Edurne Pasaban, Iván Vallejo i Silvio Mondinelli, que feia el seu 14è vuit mil.
- Dhaulagiri (8.167 m). Cim assolit amb Edurne Pasaban i Iván Vallejo, que completava l'últim vuit mil que li faltava.
- Gasherbrum IV (Cim Nord). Cim per la "ruta americana" amb Alberto Iñurrategi, J.C. Tamayo, Mikel Zabalza i Juan Vallejo.[5]
- Kanchenjunga (8.586 m). Cim amb Edurne Pasaban i Juanito Oiarzabal[7]
- Lhotse (8.516 m). Cim amb Enric Llonch.[8]
- Cho Oyu (8.201 m) Cim,[9]
- K2 (8.611m). 26 de juliol de 2014. Cim per l'esperó dels Abruzzos, ruta normal. Aprofitant una finestra de bon temps, assoleix el cim després d'una dura jornada de 15 hores de pujada.
- Gasherbrum I, 24 de juliol de 2015. Féu cim amb Yannick Graziani, Tom Seidensticker i Muhammad Sadiq.[10]
- Makalu, cim fet el 23 de maig de 2016.[11]
- Nanga Parbat, cim fet el 25 de juliol de 2016.[12]
Premis
- Piolet d'Or, atorgat per la Federació Espanyola (1995), per l'obertura de vies de dificultat als Alps amb Patrick Gabarrou[1]
- Piolet d'Or, atorgat per la Federació Espanyola (2008), per l'ascensió al Gasherbrum IV (7925 m)[1]
- Premi de periodisme del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló.[13]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Biografia de Ferran Latorre, a la seva web
- ↑ grupnaciodigital.com, DOSSIER DE PREMSA. Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló, 2006
- ↑ Revista Fusion, El espíritu de los pioneros. Ferrán Latorre, alpinista y cámara de altura (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia, Ferran Latorre
- ↑ 5,0 5,1 Revista Desnivel, Éxito total en el GIV
- ↑ FEEC, L'alpinista Ferran Latorre corona el K2, considerat el cim més difícil del món
- ↑ Revista Barrabés, Ferrán Latorre hace cima en el Kangchenjunga; el resto de Al Filo, a 1 hora de cumbre
- ↑ «Ferran Latorre corona el Lhotse i conquereix el seu vuitè cim de més de 8.000 metres sense oxigen». 324.cat, 22-05-2013 [Consulta: 2 octubre 2013].
- ↑ «Ferran Latorre hace cumbre en el Cho Oyu». Desnivel, 26-09-2913 [Consulta: 2 octubre 2013].
- ↑ «Ferran Latorre hace cumbre en el Gasherbrum I». Desnivel, 24-07-2015 [Consulta: 24 juliol 2015].
- ↑ «Ferran Latorre corona el Makalu». La Vanguardia, 23-05-2016 [Consulta: 23 maig 2016].
- ↑ «Ferran Latorre corona el Makalu». La Vanguardia, 25-07-2016 [Consulta: 25 juliol 2016].
- ↑ La Vanguardia, 21 novembre 2011, "Ferran Latorre. premiat per la sèrie sobre l'everest"