Sèmele: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m bot: - rumor de que el + rumor que el |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Va ser estimada per [[Zeus]], que durant les seues relacions engendrà [[Dionís]]. Mentre estava [[embaràs|gràvida]], [[Hera]], gelosa, adoptà l'aparença de la seua nodrissa '''Bèroe''' i la convencé perquè demanés al seu amant que, si de debò era Zeus, se li mostrés en tota la seua esplendor. Així ho va fer, i com que el [[déu]] no s'hi podia negar perquè, imprudent, havia jurat que li concediria qualsevol cosa que li demanés, en comparèixer al davant d'ella amb la seua majestat suprema la va cremar amb el fulgor i els [[llamp]]s. [[Zeus]] hagué d'extreure el [[fetus]] de [[Dionís]] del seu [[ventre]] i cosir-se'l a la [[cuixa]] fins que s'acabés de formar. |
Va ser estimada per [[Zeus]], que durant les seues relacions engendrà [[Dionís]]. Mentre estava [[embaràs|gràvida]], [[Hera]], gelosa, adoptà l'aparença de la seua nodrissa '''Bèroe''' i la convencé perquè demanés al seu amant que, si de debò era Zeus, se li mostrés en tota la seua esplendor. Així ho va fer, i com que el [[déu]] no s'hi podia negar perquè, imprudent, havia jurat que li concediria qualsevol cosa que li demanés, en comparèixer al davant d'ella amb la seua majestat suprema la va cremar amb el fulgor i els [[llamp]]s. [[Zeus]] hagué d'extreure el [[fetus]] de [[Dionís]] del seu [[ventre]] i cosir-se'l a la [[cuixa]] fins que s'acabés de formar. |
||
Les germanes de Sèmele [[Ino]], [[Agave (filla de Cadme)|Agave]] i [[Autònoe]], havien propagat el rumor |
Les germanes de Sèmele [[Ino]], [[Agave (filla de Cadme)|Agave]] i [[Autònoe]], havien propagat el rumor que el seu amant era humà, però ella havia dit que era Zeus. Per això Zeus l'havia castigada. Aquesta calúmnia va tenir conseqüències, ja que les culpables van ser castigades a través dels seus descendents ([[Acteó]], [[Learc]] i [[Melicertes]], i [[Penteu]]). |
||
Quan Dionís va assolir la divinitat, va baixar a l'[[Hades]] i va rescatar Sèmele. La va portar als [[Camps Elisis]] on li canvià el [[nom propi|nom]] pel de '''Tíone''' al ser divinitzada.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=485|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> |
Quan Dionís va assolir la divinitat, va baixar a l'[[Hades]] i va rescatar Sèmele. La va portar als [[Camps Elisis]] on li canvià el [[nom propi|nom]] pel de '''Tíone''' al ser divinitzada.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=485|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> |
||
Revisió del 17:32, 26 jul 2016
Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.
Va ser estimada per Zeus, que durant les seues relacions engendrà Dionís. Mentre estava gràvida, Hera, gelosa, adoptà l'aparença de la seua nodrissa Bèroe i la convencé perquè demanés al seu amant que, si de debò era Zeus, se li mostrés en tota la seua esplendor. Així ho va fer, i com que el déu no s'hi podia negar perquè, imprudent, havia jurat que li concediria qualsevol cosa que li demanés, en comparèixer al davant d'ella amb la seua majestat suprema la va cremar amb el fulgor i els llamps. Zeus hagué d'extreure el fetus de Dionís del seu ventre i cosir-se'l a la cuixa fins que s'acabés de formar.
Les germanes de Sèmele Ino, Agave i Autònoe, havien propagat el rumor que el seu amant era humà, però ella havia dit que era Zeus. Per això Zeus l'havia castigada. Aquesta calúmnia va tenir conseqüències, ja que les culpables van ser castigades a través dels seus descendents (Acteó, Learc i Melicertes, i Penteu).
Quan Dionís va assolir la divinitat, va baixar a l'Hades i va rescatar Sèmele. La va portar als Camps Elisis on li canvià el nom pel de Tíone al ser divinitzada.[1]
Referències
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 485. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 36 i 196. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèmele |