Forma farmacèutica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 10:47, 9 ago 2016

Forma farmacèutica, antigament dita forma galènica, és la disposició individualitzada que s'adapten les substàncies medicinals (principis actius) i excipients (matèria farmacològicament inactiva) per a constituir un medicament.^[1] O dita d'una altra forma, la disposició externa que es dóna a les substàncies medicamentoses per a facilitar-ne l'administració.

El primer objectiu de les formes farmacèutiques és normalitzar la dosi d'un medicament, per això també se les coneix com a unitats posològiques. Al principi es van elaborar per a poder establir unitats que tingueren una dosi fixa d'un fàrmac amb què es poguera tractar una determinada patologia".^[2]

La importància de la forma farmacèutica resideix que determina l'eficàcia del medicament, ja siga alliberant el principi actiu de manera lenta, o en el seu lloc de major eficiència en el teixit blanc, evitar danys al pacient per interacció química, solubilitzar substàncies insolubles, millorar sabors, millorar aspecte, etc.

Exemples de formes farmacèutiques

Líquids: Solució, xarop, gotes, tintura, tisana, solució injectable, extracte vegetal, percolat, col·liri
Sòlids: Sòlid pulverulent (pols i pólvores), granulats, càpsula, dragea, comprimit, comprimit efervescent, píndola, liofilitzat
Semi-sòlids: suspensió, emulsió, pasta, crema, pomada, gel, loció, supositori, liniment, glòbul
Altres: Nanosuspensió, cataplasma, pegat transdèrmic, aerosol, inhalador, nebulitzador

Referències

↑ Llei 29/2006 de Garanties i Ús Racional dels Medicaments i Productes Sanitaris (LGRUM) d'Espanya.
↑ Domínguez-Gil, Alfonso. Catedràtic de Tecnologia Farmacèutica de la Universitat de Salamanca, en declaracions a la revista Estar bien, edició digital, 8 d'octubre, 2008, núm 71

[1] Llei 29/2006 de Garanties i Ús Racional dels Medicaments i Productes Sanitaris (LGRUM) d'Espanya.

[Alfonso-2] Domínguez-Gil, Alfonso. Catedràtic de Tecnologia Farmacèutica de la Universitat de Salamanca, en declaracions a la revista Estar bien, edició digital, 8 d'octubre, 2008, núm 71

[1]

[2]

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 == Exemples de formes farmacèutiques ==
-;Líquids: [[Solució]], [[xarop]], [[gotes]], [[tintura]], [[tisana]], [[solució injectable]], [[extracte vegetal]], [[percolat]], [[col·liri]]
+;Líquids: [[Solució]], [[xarop]], [[gotes]], [[tintura (farmàcia)|tintura]], [[tisana]], [[solució injectable]], [[extracte vegetal]], [[percolat]], [[col·liri]]
 ;Sòlids: [[Sòlid pulverulent]] (pols i pólvores), [[Granulat (farmàcia)|granulats]], [[càpsula (fàrmac)|càpsula]], [[dragea]], [[comprimit]], [[comprimit efervescent]], [[píndola]], [[liofilitzat]]
 ;Semi-sòlids: [[Suspensió (mescla)|suspensió]], [[emulsió]], [[pasta]], [[crema (farmàcia)|crema]], [[Pomada (farmàcia)|pomada]], [[gel]], [[loció]], [[supositori]], [[liniment]], [[glòbul]]