Alonso de Ercilla y Zúñiga

Alonso de Ercilla y Zúñiga

Biografia
Naixement	7 agost 1533 Madrid
Mort	29 novembre 1594 (61 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	explorador, poeta, escriptor
Gènere	Poesia i poesia narrativa
Signatura

Alonso de Ercilla y Zúñiga (Madrid, 7 d'agost de 1533- 29 de novembre de 1594) fou un poeta espanyol. La seva obra més important fou La Araucana.

Biografia

Des de petit fou patge del príncep Felip al que acompanyà a Brabant primer i després a Londres. Tingué doctes mestres i des dels seus anys d'infantesa apuntà en ell una gran intel·ligència, avivada per una extraordinària imaginació. El 1555 va conèixer a Londres a Jerónimo de Alderete, adelantat de Xile, el qual li relatà les incidències de les guerres del Perú i de Xile, la primera per la deslleialtat d'Hernández Girón i la segona per les ànsies de independència dels araucans. Tant l'interessà el relat, que s'allistà en l’esquadra que es feia a la mar el 15 d'octubre de 1555. I allà en la pròpia terra dels araucans, inicià el seu poema que després continuaria, en les seves últimes parts, al seu retorn.

L'obra

Ercilla, que pot ser considerat com la primera veu poètica de l'ànima americana, fou poeta per a una sola obra, i amb ella passà a la immortalitat com un dels artífexs del poema històric espanyol. De caràcter aventurer, fou un cronista extraordinari de la lluita dels araucans per la seva independència, i dels fets espanyols més notables de la seva època.

Guerrer, historiador i poeta, el seu vers, desigual per la seva condició narrativa, seguí els camins clàssics, i tingué una força d’expressió i un vigor expositiu de verdader mèrit. En La Araucana, que consta de tres parts –una,la primera, escrita en Amèrica i les dues restants a Espanya--, combinà, a la manera de Tasso i Ariosto, els elements històrics i els fantàstics, encara que el novel·lesc, la pura ficció i la reminiscència clàssica –sobre tot de Virgili— contrasten amb l'ambient de crònica de l'obra.

Però així i tot, aquesta la seva única obra tingué la virtut de fer sorgir una vasta literatura de poemes heroics ultramarins, més notable per la seva abundància que pel valor dels seus fruits. Amb La Araucana –que deixà inacabada-- inicià en la literatura moderna la elevació de la història a la categoria d'epopeia.

Per això, i malgrat el desigual del seu vers, se’l pot considerar una de les més pures glòries de la poesia èpica espanyola de tots els temps.

Fragments de La Araucana

Primera part, Cant II

Imatge d'Alonso de Ercilla.

«

<Con un desdén y mustra confiada asiendo del tronco duro y ñudoso, como si fuera vara delicada, se le pone en el hombro poderosos. La gente enmudeció, maravillada de ver el fuerte cuerpo tan nervosos; la color a Lincoya se le muda, poniendo en su victoria mucha duda. El bárbaro sagaz de espacio andaba, y a toda prisa entrava el claro día; el sol las largas sombras acortaba, mas él nunca descrece en su porfía; al ocaso la luz se retiraba ni por esto flaqueza en él había; las estrelles se muestran claramente, y no muestra cansanci aquel Valiente. Salió la clara Luna a ver la fiesta del tenebrosos albergue húmedo y frio, desocupado el campo y la floresta de un negro velo lóbrego y sombrio Caupolicán no aflojade su apuesta, antes con mayor fuerza y mayor brio se mueve y representa de manera como si peso alguno no trujera>

»

Tornat a Espanya i morta la seva mare, va recórrer de nou les terres de Flandes fins establir-se definitivament a Madrid, on morí el 29 de novembre de 1594.

Bibliografia

• Española de Publicaciones 1962. Enciclopèdia Estudiantil, fascicle núm. 22, pàg. 144.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alonso de Ercilla y Zúñiga