Clorpromazina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - neurones del estriat ventral + neurones de l'estriat ventral
m Robot: reemplaçament automàtic de text (- mg + mg)
Línia 68: Línia 68:
La clorpromazina és un fàrmac de baixa potència i, com a tal, bloqueja a més de D2 dels receptors α1 i α2 (en què és cardiotòxic), H1 (comporta augment de pes), H2, M1 i M2 (en tots dos, visió borrosa i [[hipertensió ocular]]).
La clorpromazina és un fàrmac de baixa potència i, com a tal, bloqueja a més de D2 dels receptors α1 i α2 (en què és cardiotòxic), H1 (comporta augment de pes), H2, M1 i M2 (en tots dos, visió borrosa i [[hipertensió ocular]]).


També s'usa en el tractament de la [[Corea (malaltia) | corea]] a la [[malaltia de Huntington]] amb unes dosis de 300-500 mg al [[dia]].
També s'usa en el tractament de la [[Corea (malaltia) | corea]] a la [[malaltia de Huntington]] amb unes dosis de 300-500 mg al [[dia]].


== Efectes secundaris ==
== Efectes secundaris ==

Revisió del 10:21, 21 ago 2016

Infotaula de fàrmacClorpromazina
Fórmula esquelètica de la clorpromazina
Model de barres i esferes de la molècula de la clorpromazina
Malaltia objectetrastorn esquizofreniforme, vòmit, tètanus, trastorn oposicionista desafiant, trastorn d'ansietat, singlot, esquizofrènia i acute intermittent porphyria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Noms comercialsLargactil, Thorazine, altres
AHFS/Drugs.comMonografia
MedlinePlusa682040
Dades de llicènciaFDA:enllaç
Risc per l'embaràs
  • AU: C
  • EUA: C (Risc no descartat)
ViaOrals (pastilles i xarop disponible), rectal, IM, IV
Grup farmacològicfenotiazina Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN05AA01 N05AA01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC17H19ClN2S
Massa molecular318.86 g/mol (base lliure)
355.33 g/mol (clorhidrat)
Model 3D (Jmol)Imatge interactiva
CN(C)CCCN1c2ccccc2Sc3c1cc(cc3)Cl
InChI=1S/C17H19ClN2S/c1-19(2)10-5-11-20-14-6-3-4-7-16(14)21-17-9-8-13(18)12-15(17)20/h3-4,6-9,12H,5,10-11H2,1-2H3 1

Key:ZPEIMTDSQAKGNT-UHFFFAOYSA-N 1
Estat legal
R. dispensació
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat10-80% (Oral; gran variació interindividual)[1]
Unió proteica90-99%[1]
MetabolismeFetge, majorment mitjançant CYP2D6[1]
Vida mitjana30 hores.[2]
ExcrecióOrina (43-65% en 24 hrs)[1]
Identificadors
3-(2-chloro-10H-phenothiazin-10-yl)-N,N-dimethyl-propan-1-amine
Número CAS50-53-3 1 (base lliure)
69-09-0 (clorhidrat)
PubChem (CID)2726
IUPHAR/BPS83
DrugBankDB00477 1
ChemSpider2625 1
UNIIU42B7VYA4P 1
KEGGD00270 1
ChEBICHEBI:3647 1
ChEMBLCHEMBL71 1
PDB ligand IDZ80 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.042

La clorpromazina és un medicament neurolèptic, categoritzat dins dels antipsicòtics clàssics o típics. El seu descobriment per a posterior ús en la psiquiatria s'anomena la "Quarta revolució en Psiquiatria".

Aquest compost va sorprendre al veure que actuava com a tranquil·litzant sense sedar, és a dir, mantenint la consciència, el que va suggerir la idea d'utilitzar-la amb pacients psiquiàtrics. El més curiós és que va ser creada com a antihistamínic; en veure un cirurgià francès que l'administrava abans d'una operació (per tal de disminuir una inflamació), tenia efecte calmant, es va pensar en el seu ús amb pacients psicòtics. I va ser un èxit; calmava els esquizofrènics agitats i activava els adormits.

Pel que sembla, igual que molts altres neurolèptics, actua sobre el circuit de la dopamina, com prediu la teoria dopaminèrgica de l'esquizofrènia.

La clorpromazina va permetre que molts esquizofrènics abandonessin els hospitals psiquiàtrics i fessin una vida relativament "normal".[cal citació]

Pertany a l'anomenat grup de fàrmacs típics per tractar l'esquizofrènia, per la qual cosa és un bloquejador del receptor D2 (inhibitori) de la dopamina que predomina en neurones de l'estriat ventral (com les acumbens). També hi D2 en l'estriat dorsal i en el túbul infudibular, en què causa efectes secundaris.

La clorpromazina és un fàrmac de baixa potència i, com a tal, bloqueja a més de D2 dels receptors α1 i α2 (en què és cardiotòxic), H1 (comporta augment de pes), H2, M1 i M2 (en tots dos, visió borrosa i hipertensió ocular).

També s'usa en el tractament de la corea a la malaltia de Huntington amb unes dosis de 300-500 mg al dia.

Efectes secundaris

  1. Somnolència
  2. Falta d'expressió a la cara
  3. Arrossegar els peus en caminar
  4. Intranquil·litat
  5. Agitació
  6. ansietat
  7. Moviments estranys, lents o incontrolables de qualsevol part del cos
  8. Dificultat per adormir o romandre dormit
  9. Hiperprolactinèmia
  10. Distensió dels pits
  11. Falta d'alguns períodes menstruals
  12. Disminució de la capacitat sexual
  13. Canvis en el color de la pell
  14. Sequedat a la boca
  15. Congestió nasal
  16. Dificultat per orinar
  17. Dilatació o contracció de les pupil·les[3]

Símptomes de sobredosi

  • Somnolència
  • Pèrdua del coneixement
  • Moviments estranys, lents o incontrolables de qualsevol part del cos
  • Agitació
  • Intranquil·litat
  • Febre
  • Convulsions
  • Sequedat a la boca
  • Arítmies cardíaques[3]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorpromazina
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «PRODUCT INFORMATION LARGACTIL» (PDF). TGA eBusiness Services. Sanofi Aventis Pty Ltd, 28-08-2012. [Consulta: 8 desembre 2013].
  2. «Chlorpromazine Hydrochloride». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: 1r desembre 2015].
  3. 3,0 3,1 MedlinePlus. «Clorpromazina».