Diferència entre revisions de la pàgina «Edat mitjana de Catalunya»

Salta a la navegació Salta a la cerca
== Formació i consolidació del català a l'edat mitjana ==
{{Principal|Història de la llengua catalana}}
=== Conceptes ===
[[Fitxer:Liber Iudiciorum visigòtic.png|thumb|Es considera aquest fragment del [[Liber Iudiciorum]], una compilació de dret visigot, el primer text escrit en llengua catalana derivat de l'original en llatí, cap a finals del [[segle XII]].<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?portal=0&Ref=15528 Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes] ''Fragment d'una versió catalana del Liber Iudiciorum visigòtic [Manuscrit]'' : (Forum iudicum)</ref>]]
# ''Substrat'': influències lingüístiques que s'incorporen al [[llatí vulgar]] dels [[romans]] que es troben en el nostre territori i que provenen de les llengües que ja hi havia, anteriors a la [[Procés de romanització|romanització]].
# ''Superstrat'': influències posteriors a la [[Procés de romanització|romanització]] que s'incorporen a la llengua catalana a partir de les invasions dels pobles [[Germànics|germànic]] i [[àrab]].
# ''Adstrat'': aportacions lingüístiques de les llengües veïnes.
 
=== LaL'origen consciènciadel de diferenciació lingüística llatí/català ===
==== La realitat lingüística preromana dels Països Catalans ====
Durant aquest període assistim als grans canvis que es produeixen en el [[llatí vulgar]] i que propicien la formació de les [[llengües romàniques]]. Gràcies a l'esforç de [[Carlemany]] es produí dins l'[[imperi carolingi]], del qual formava part la "Marca", una renaixença intel·lectual (la ''"[[Renovatio carolingea]]"'') que promovia el renaixement de la cultura [[llatina]] [[cristiana]]. Per a fer-ho efectiu, es proposà el restabliment del [[llatí culte]].
{{AP|Substrat del català}}
Del 1000 al 218 aC, s'estableixen al territori que actualment es coneix com a [[Països Catalans]] diversos pobles que parlaven llengües diferents: els [[sorotaptes]], els [[celtes]], els [[fenicis]], els [[grecs]] o els [[ibers]]. Aquestes són les llengües que conformen el [[substrat del català]].<ref name="gencat1308cat">{{citar ref |títol =El català antic. Els inicis del català |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=9db4edfc49ed7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Agost 2013 }}</ref>
 
El 218 a.C., els romans desembarquen a [[Empúries]] i ocupen l'actual territori de Catalunya.
El resultat d'aquest intent va ser que la immensa majoria de la gent no entenia el que li deien, i va començar a prendre consciència que aquell [[llatí]] que es creien que parlaven havia evolucionat fins al punt de convertir-se en una llengua completament diferent. Dissortadament, i encara que es pensa que la llengua catalana va seguir una evolució paral·lela a la de la resta de les [[llengües romàniques]], la documentació que n'ha perviscut no és directa, i no explicita la consciència de diferenciació entre el [[llatí]] i el primitiu [[llengües romàniques|romanç]] català.
 
==== La romanització i la substitució lingüística pel llatí ====
Per diversos indicis, però, el català ja era parlat en aquest racó de la [[península Ibèrica]] cap al [[segle VIII]]. És a dir, el [[llatí]] parlat aquí des dels primers segles de la nostra havia evolucionat prou com per diferenciar-se del [[llatí vulgar]] i ser notablement diferent. Això no obstant, els documents de l'època són escrits en [[llatí]] (força degradat i en alguns aspectes proper al català).
{{AP|Procés de romanització}}
[[Fitxer:Romia Imperio.png|right|thumb|Mapa de l'[[Imperi romà]] l'any 116 d.C.]]
Tot i haver desembarcat el 218 aC, la [[Procés de romanització|romanització]] del territori no començà fins al [[segle I aC]], i el centre en fou [[Tarragona]]. Per "romanització", s'entén el procés d'implantació en el territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'[[Imperi romà]], que era el [[llatí]]. No obstant això, la romanització de [[Catalunya]] no va ser uniforme, i hi hagué zones profundament romanitzades, com l'[[Empordà]] i la costa en general, al costat d'altres de romanització menys intensa, com la zona d'[[Olot]] i la zona de la Catalunya interior; la zona pirinenca occidental no es va romanitzar fins a l'edat mitjana i s'hi parlava una llengua amb basquismes, com indica la toponímia.
 
De mica en mica, es va produint un canvi lingüístic en aquests territoris, i després d'una etapa de [[bilingüisme]] entre el [[llatí]] i les llengües indígenes, el [[llatí]] s'acaba imposant. No obstant això, s'observa en el [[llatí]] parlat de cada territori particularitats fruit de la influència de les llengües indígenes que s'hi parlaven (substrat). D'aquesta manera, des d'un primer moment, hi ha diferències entre el [[llatí]] parlat a la [[península Ibèrica]] i el d'[[Itàlia]]. I encara, dins el llatí de la península també hi ha diferències (era diferent el [[llatí]] parlat en una zona del parlat en una altra). Els parlants, però, no tenien encara consciència d'aquestes diferències.
===Primers testimonis de català escrit ===
{{AP|Català antic}}
Al [[segle IX]], en aquests mateixos documents quotidians (testaments, actes, vendes, etc.) apareixen clarament paraules i construccions catalanes, la qual cosa ja ens indica que la llengua oral del qui redactava l'escrit era ben diferent d'aquella en què s'escrivia.
 
==== El llatí i la formació de la llengua catalana ====
[[Fitxer:Homilies d'Organya.jpg|left|thumb|Les Homilies d'Organyà]]
{{AP|Caiguda de l'Imperi romà}}
[[Fitxer:Guilhem de Berguedan with two ladies.jpg|right|300px|thumb|El trobador [[Guillem de Berguedà]] amb dues dames.]]
L'[[Imperi romà]], al llarg del [[segle V]] dC, va començar a descompondre's, i també la unitat que representava el [[llatí]], i aquest fet donà pas al naixement de les [[llengües romàniques]], algunes de les quals són: el [[galaicoportuguès]], el [[castellà]], el [[català]], l'[[occità]], el [[francès]], el [[Llengua sarda|sard]], l'[[italià]], el [[romanès]] i el [[reto-romànic|retoromànic]] (al [[cantó]] suís dels [[Grisons]]).
 
El conjunt d'aquestes llengües, o el lloc on es parlen, és el que es coneix com a ''[[Romània]]''. La [[Romània]] es divideix en dos blocs: 1) l'oriental ([[italià]] i [[romanès]]) i 2) l'occidental ([[portuguès]], [[castellà]], [[català]], [[occità]], [[francès]], [[Llengua sarda|sard]] i [[reto-romànic|retoromànic]]).
En aquest mateix segle es produeix una decisió important per a les [[llengües romàniques]]: l'[[clergat|Església]] decidia en el [[Concili de Tours]] que calia traduir les [[homilia|homilies]] en català per tal que els feligresos entenguessin alguna cosa de la Paraula. La denominació del català preliterari entra en joc, i s'entén que és el català oral el que servia de vehicle de comunicació entre els habitants de la part nord-est del [[Principat de Catalunya]], ençà i dellà dels [[Pirineus]], des de mitjan [[segle VII]].
 
=== El català preliterari ===
Al [[segle IX]], encara que escasses, es troben mostres de trets típics del català enmig de textos en [[llatí]], per exemple el nom de «Palomera »en llatí ''Palumbaria'', trobat a l'[[acta de consagració de la Catedral d'Urgell]] redactada al darrer terç del [[segle IX]]. En un altre text, aquest ja de principis del [[segle XI]], apareix enmig d'un text llatí, del [[1034]], el nom de set arbres fruiters en català:<ref name="textosencatala">[http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C05b.htm Els primers textos en català:] Textos anteriors a les Homilies d'Organyà.</ref>
==== Les invasions germàniques ====
[[Fitxer:Reconquista4.jpg|thumb|La Reconquesta peninsular]]
Aprofitant la decadència de l'[[Imperi romà]], els [[visigots]] començaren a ocupar territoris dominats fins aleshores pels [[romans]]. Això s'esdevingué entre els segles [[segle V|V]], [[segle VI|VI]] i [[segle VII|VII]] dC. El llegat lingüístic d'aquestes invasions formarà part del [[superstrat]] de la llengua catalana. Durant aquest període, que comença amb l'arribada dels [[germànics]] a la [[Península Ibèrica]], el [[català]] es va anar desenvolupant com a llengua oral, apartant-se de l'estructura del [[llatí]] i anirà prenent préstecs lèxics tant de les [[llengües germàniques]] com de l'[[àrab]]. El català preliterari (de vegades anomenat proto-català) era una llengua molt propera a l'[[occità]], juntament amb les varietats del qual forma les [[llengües occitanoromàniques]].
 
==== La invasió musulmana ====
{{AP|Al-Àndalus}}
{{AP|Marca Hispànica}}
Al [[segle VIII]]è dC, es produeix la invasió musulmana de tota la [[península]]. Aviat, però, els [[francs]] de [[Carlemany]] van iniciar un projecte de conquesta per a assegurar-se una zona de seguretat davant l'imparable avanç musulmà. Va néixer així la [[Marca hispànica]] i la conquesta arribà fins a [[Barcelona]] ([[801]]), comprenent els territoris que es coneixen com a ''[[Catalunya Vella]]''. La conquesta dels territoris del sud de [[Catalunya]], la [[Catalunya Nova]], es va fer esperar fins al [[segle XII]].
 
La influència de les [[llengües germàniques]] i de l'[[àrab]] damunt del [[llatí]]/[[català]] que es parlava en aquests territoris influí de manera diferent: l'[[àrab]] tingué molta més incidència en el [[català]] parlat a la [[Catalunya Nova]], sota domini musulmà durant molts anys, que no pas en el de la [[Catalunya Vella]], on la influència del superstrat àrab fou més minsa.
 
=== La formació de la llengua literària ===
==== La consciència de diferenciació lingüística llatí/català ====
[[Fitxer:Linguistic map Southwestern Europe.gif|thumb|300px|Mapa cronològic que mostra l'evolució territorial de les llengües del sud-oest d'[[Europa]], entre les quals apareix el [[català]].]]
Durant aquest període, assistim als grans canvis que es produeixen en el [[llatí vulgar]] i que propicien la formació de les [[llengües romàniques]]. Gràcies a l'esforç de [[Carlemany]], es produí dins l'[[imperiImperi carolingi]], del qual formava part la "Marca", una renaixença intel·lectual (la ''"[[Renovatio carolingea]]"'') que promovia el renaixement de la cultura [[llatina]] [[cristiana]]. Per a fer-ho efectiu, es proposà el restabliment del [[llatí culte]].
 
El resultat d'aquest intent va ser que la immensa majoria de la gent no entenia el que li deien, i va començar a prendre consciència que aquell [[llatí]] que es creien que parlaven havia evolucionat fins al punt de convertir-se en una llengua completament diferent. Dissortadament, i encara que es pensa que la llengua catalana va seguir una evolució paral·lela a la de la resta de les [[llengües romàniques]], la documentació que n'ha perviscut no és pas directa, i no explicita la consciència de diferenciació entre el [[llatí]] i el primitiu [[llengüesRomanç romàniques(poesia)|romanç]] [[català]].
 
Per diversos indicis, però, podem afirmar que el [[català]] ja era parlat en aquest racó de la [[península Ibèrica]] cap al [[segle VIII]] dC. És a dir, el [[llatí]] parlat aquí des dels primers segles de la nostra era havia evolucionat prou com per diferenciar-se delde [[llatíla llengua vulgar de [[Roma]] i ser notablement diferent. Això no obstant, els documents de l'època són escrits en [[llatí]] (força degradat i en alguns aspectes proper al [[català]]).
 
===Primers= Els primers testimonis de català escrit ====
{{AP|Català antic}}
[[Fitxer:Homilies d'Organya.jpg|leftright|thumb|Les ''[[Homilies d'Organyà]]'']]
[[Fitxer:Bertran de Born.jpg|right|thumb|El trobador [[Bertran de Born]]]]
AlLes paraules i construccions catalanes en documents quotidians com testaments, actes o vendes s'observen al [[segle IX]],. encaraAquest fet indica que escassesla llengua oral de qui redactava l'escrit era ben diferent d'aquella en què s'escrivia. A finals del [[segle IX]], es trobencomencen a trobar algunes mostres de trets típics del [[català]] enmig de textos en [[llatí]],. perPer exemple, el nom de «Palomera »en llatí ''Palumbaria'', trobat a l'[[acta de consagració de la Catedralcatedral d'Urgell]] redactada al darrer terç del [[segle IX]], apareix el nom de [[Palomera]] en llatí ''Palumbaria''. En un [[Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere|altre text]], aquest ja de principis del [[segle XI]], apareix enmig d'un text llatí, del [[1034]], el nom de set arbres fruiters en català:<ref name="textosencatala">[http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C05b.htm Els primers textos en català:] Textos anteriors a les Homilies d'Organyà.</ref>
{{cquote|''morers III et oliver I et noguer I et pomer I et amendolers IIII et pruners et figuers...''}}
 
En aquestAquest mateix segle, es produeix una decisió important per a les [[llengües romàniques]]: l'[[clergat|Església]] decidia en el [[Conciliconcili de Tours]] que calia traduir les [[homilia|homilies]] en''in catalàrusticam Romanam lingua'' per tal que els feligresos entenguessin alguna cosa de la ''Paraula''. La denominació del català preliterari entra en joc, i s'entén que és el català oral el que devia serviaservir de vehicle de comunicació entre els habitants de la part nord-est del [[Principat de Catalunya]], ençà i dellà dels [[Pirineus]], des de mitjanmitjans del [[segle VII]].
{{cquote|''morers III et oliver I et noguer I et pomer I et amendolers IIII et pruners et figuers''}}
 
AEls finals del [[segle XI]] es trobenprimers documents [[feudal]]s escrits íntegrament en català, mentrees quetroben aen principis només hi apareixien mots i expressions. El manuscritel [[Greugessegle de CaboetXI]]. ésEntre elels texttextos més anticantics que es conservaconserven totalment en català, hi ha el [[Jurament de temàticaRadulf feudalOriol]], escrit entre 1028 i fou1047 i els [[Greuges de Caboet]], escrit entre [[1080]] i [[1095]]. Del [[1098]], data el Jurament de Pau i Treva del comte [[Pere Ramon I de Pallars Jussà|Pere Ramon de Pallars Jussà]] al bisbe d'Urgell.<ref name="textosencatala" />
 
AlEl [[segle XII]] trobem altres documentdocuments feudals com els [[Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales]] i els [[Greuges dels Homes d'Hostafrancs de Sió]], que com els Greuges de Caboet, procedeixen de l'àrea antiga del [[Bisbatbisbat d'Urgell]]. Al mateix segle, sorgeixen les primeres traduccions o adaptacions d'origen jurídic, com el ''[[Liber iudiciorum]]'' (llibre dels judicis o llibre jutge) o ''[[ForumLlibre iudicumJutge]]'' datao paleogràficament de finals del segle XII conservat a la Biblioteca de l'Abadia'Llibre de Montserrat i es creu que ésdels una còpia djudicis'una'), traduccióla demés mitjans del [[segle XII]] mentre que una altra versió catalana del mateix Liber iudiciorum queantiga es conserva a l'[[Arxiu Capitular d'Urgell]], a [[la Seu d'Urgell]], i data de la primera meitat del [[segle XII]], paleogràficament i lingüísticament.;<ref name="textosencatala" /> una altra que data paleogràficament de finals del segle XII, conservat a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, i es creu que és una còpia d'una traducció de mitjans del [[segle XII]].
 
AlA finals del segle XII o principis del [[segle XIII]], sorgeixen les ''[[Homilies d'Organyà]]'' (comentari en [[català]] d'uns passatges de l'[[Evangeli]], escrits en [[llatí]]), considerat el primer text literari escrit originàriament en [[català]], ja que els anteriors citats no són considerats literaris,<ref name="textosencatala" /> i és una col·lecció de sermons conservada en aquesta població. Tant el ''Forum'' com les ''Homilies'' s'havien considerat tradicionalment els primers textos en català.
 
Tot i que és anterior, la ''[[Cançó de Santa Fe]]'', escrita entre 1054 i 1076, no rep la consideració de ser el primer text literari en català perquè hi ha dubtes sobre si el text és en català o occità. Es tracta d'una hagiografia de Santa Fe d'Agen contada en 593 versos octosil·làbics, dividida en un nombre variable de cobles consonants segons les versions (de 41 a 55).
Cal destacar també la ''[[Cançó de Santa Fe]]'', un dels textos literaris més antics escrits en català o occità. Fou escrita entre 1054 i 1076.
És una hagiografia de Santa Fe d'Agen contada en 593 versos octosil·labics dividida en un nombre variable de cobles consonants segons les versions (de 41 a 55).
Aragon. ([[Cançó de Santa Fe]]'' Mireu l'entrada en anglès i en occità)
 
==== Una llengua per al dret i el comerç ====
[[Fitxer:Usatges.png|thumbnail|right|Compilació dels ''Usatges de Barcelona'', i de les [[Constitucions catalanes]], [[Capítol de cort|Capítols]], [[Acte de cort|Actes de cort]] i altres Lleis de Catalunya de les [[Corts de Barcelona (1413)]] (edició impresa).]]
AlA principis del [[segle XIII]], ja sovintegen els textos en català. Es tracta de textos jurídics i comercials. [[Catalunya]], sota l'hegemonia del casal dels [[comtes de Barcelona]], anava adquirint fesomia pròpia i independent i, al mateix temps, s'anava vertebrant: les ciutats creixien i la vida comercial esdevenia un dels eixos de la vida econòmica. En aquest context, els pactes feudals o les [[francs|lleis franques]] esdevenien inadequades i era necessari adaptar-les a la nova situació.
Entre els textos jurídics, cal destacar els ''[[Usatges de Barcelona]]'' (originàriament escrits en [[llatí]], però en tenim una traducció catalana de la segona meitat del [[segle XIII|XIII]]). A [[València]], i responent a la necessitat d'organitzar jurídicament el territori acabat de conquerir, va aparèixer un text de gran importància jurídica i lingüística: els ''[[Furs de València]]'' (en [[llatí]] el [[1261]] i traduïts al [[català]] tot seguit). Es tracta d'un tractat jurídic que estableix els costums i lleis per a la regulació quotidiana. Igualment, és de la segona meitat del [[segle XIII]] el llibre ''[[Costums de Tortosa]]'', codi de dret.<ref name="gencat1308usos">{{citar ref |títol =Diversificació dels usos de la llengua |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=72f4edfc49ed7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Agost 2013 }}</ref>
 
==== L'aparició de la prosa literària. Ramon Llull ====
[[Fitxer:Raimundus-Lullus-Denkmal.jpeg|250px|thumb|Estàtua de Ramon Llull al vestíbul de la [[Universitat de Barcelona]].]]
[[Ramon Llull]] ([[Mallorca]] [[1232]]-[[1315]]) és el creador de la prosa literària en llengua catalana. És el primer escriptor europeu que utilitza una [[llengua romànica]] popular per a tractar sobre temes que fins llavors eren reservats al [[llatí]]: [[filosofia]], [[ciència]], etc. Això ho va fer per no reduir la seva obra al camp de la gent que coneixia [[llatí]].
 
Llull, però, no va partir de zero. Hi havia obres anteriors en català i contemporànies, però cap d'ellesaquestes té la seva qualitat i importància. Entre les seves obres destaquen: el ''Llibre de contemplació en Déu'', El ''Blanquerna'', el ''Llibre d'Amic e Amat'', el ''Llibre de l'orde de cavalleria'', etc.
 
==== La historiografia. Les quatre grans cròniques ====
A mitjans delmitjan [[segle XII]], al costat de les cròniques llatines de caràcter erudit i monacal, apareixen a [[Catalunya]] unes cròniques de tipus popular per a ser memoritzades i recitades. Destaquen en català les denominades "''[[quatre grans cròniques]]"'': la de [[Jaume I]], la de [[Bernat Desclot]], la de [[Crònica de Ramon Muntaner|Ramon Muntaner]] i la de [[Pere el Cerimoniós]]. Es caracteritzen pel fet d'historiar esdeveniments contemporanis o bé immediatament anteriors (la història catalana dels segles [[segle XIII|XIII]]-[[segle XIV|XIV]]).
 
Les quatre grans cròniques representen la maduresa definitiva de la prosa catalana iniciada amb [[Ramon Llull]], i des d'un punt de vista ideològic s'entrelluca en totes ellesaquestes un sentiment patriòtic i [[nacionalista]] desconegut en la literatura anterior.
 
==== L'expansió peninsular i mediterrània ====
[[Fitxer:Tendes s XII.jpg|thumb|La [[conquesta de Mallorca]]]]
L'elaboració de les quatre grans cròniques s'ha de relacionar amb l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] més enllà de les seves fronteres. A la Península, [[Jaume I]] el conqueridorConqueridor fou un dels impulsors de la [[Reconquesta|conquesta]]. DestaquenEn destaquen la conquesta de [[Mallorca]], el [[1229]] (repoblada per gent de l'[[Empordà]] i la [[Catalunya Vella]]), [[València]], durant el període [[1233]]-[[1245]] (els nuclis urbans i costaners foren repoblats per catalans i les terres de l'interior per aragonesos, aragonesoparlants, cosa que explica la formació de dues àrees idiomàtiques al [[País Valencià]]), [[Sicília]], el [[1282]], [[Sardenya]], el [[1327]] (sobretot la ciutat de l'[[Alguer]], repoblada totalment per catalans) i finalment [[Grècia]] i [[Neopàtria]], a inicis del [[XIV]].
 
En alguns territoris, com les [[Balears]] i [[València]], arrelà el català. En d'altres com l'[[Alguer]], s'ha conservat amb dificultats. I en llocs com [[Grècia]] i [[Sicília]], el català no hi aconseguí arrelar.
 
==== La llengua de la poesia ====
[[Fitxer:Ausias march.jpg|thumb|Tomba d'Ausiàs March a la [[Catedral de València]].]]
Fins que al [[segle XV]] [[Ausiàs March]] va començar a escriure poesia sense occitanismes, la llengua en què s'escrivia la poesia a la [[Corona d'Aragó]] era l'[[occità]], però no era una forma d'occità de cap localització geogràfica concreta: era una [[llengua koiné]] literària, sovint artificial, comuna de totes les corts occitanes. El món català i l'occità, durant els segles [[segle XII|XII]] i [[segle XIII|XIII]], estaven molt relacionats. Si actualment el català i l'occità són dues llengües molt semblants, en aquella època ho eren molt més i, per tant, els poetes catalans no devien tenir gaire dificultats per escriure en occità.
[[Fitxer:Llibre-dels-Feyts-XXVIIr.jpg|thumb|''[[Llibre dels Fets]]'']]
Fins que, al [[segle XV]], [[Ausiàs March]] va començar a escriure poesia sense occitanismes, la llengua en què s'escrivia la poesia a la [[Corona d'Aragó]] era l'[[occità]], però no era una forma d'occità de cap localització geogràfica concreta: era una [[llengua koiné]] literària, sovint artificial, comuna de totes les corts occitanes. El món català i l'occità, durant els segles [[segle XII|XII]] i [[segle XIII|XIII]], estaven molt relacionats. Si actualment el català i l'occità són dues llengües molt semblants, en aquella època ho eren molt més i, per tant, els poetes catalans no devien tenir gairegaires dificultats per escriure en occità.
 
La batalla de [[Muret]] ([[1213]]) va significar l'inici de la decadència de la societat [[occitània|occitana]] i la seva llengua. Tot i així, des de [[Catalunya]] sorgiren iniciatives que allargaren la vida de l'occità com a llengua de la poesia. No obstant això, els poemes fets per autors catalans a finals del [[segle XIV|XIV]] i començaments del [[segle XV|XV]] estaven força plens de catalanismes. Es parla d'un procés de catalanització i de ''desprovençalització'' de la poesia catalana d'aquesta època.
 
==== La Cancelleria Reial ====
{{AP|Català clàssic}}
[[Pere III el Cerimoniós]] ([[1319]]-[[1387]]) s'adonà que existia un estret lligam entre poder i llengua, i per això es proposà de reformar la [[Cancelleria Reial]]. La [[Cancelleria reial|Cancelleria]] havia estat creada al [[segle XIII]] i era un organisme administratiu i burocràtic. Amb la reforma de Pere III, entravaentraven a treballar a la [[Cancelleria reial|Cancelleria]] gent molt preparada en els camps de la [[teologia]], el [[dret]], l'[[escriptura]], etc. La seva tasca era redactar els documents oficials, que aviat foren considerats models de bon escriure.
 
Aviat, el [[català]] de la [[Cancelleria reial|Cancelleria]] esdevingué una mena de llengua acadèmica, ja que era la llengua dels discursos i dels documents que signava el rei, i això la legitimava i feia que fos acceptada incondicionalment en tots els territoris de la Corona. La prosa de la [[Cancelleria reial|Cancelleria]] fou un factor important d'unitat de la llengua administrativa i literària.
Acabà sent una mena de model supradialectal: bastida sobre la modalitat dialectal del [[Català barceloní|barceloní]], fou acceptada per tots els escriptors com una mena de forma [[llengua estàndard|estàndard]].
 
10.140

modificacions

Menú de navegació