Seiyun: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - (governant de facto) + (governant ''de facto'')
Canvis menors, neteja, replaced: *19 → * 19 (7), segle XIX → {{segle|XIX}} AWB
Línia 2: Línia 2:
[[Fitxer:Kathiri flag.svg|thumb|250px|Bandera del sultanat kathiri de Seiyun]]
[[Fitxer:Kathiri flag.svg|thumb|250px|Bandera del sultanat kathiri de Seiyun]]
[[Fitxer:Stamp Aden Kathiri Seiyun 1942 2.5a.jpg|150px|thumb|Segell de correus de 1942, amb la capital i el sultà]]
[[Fitxer:Stamp Aden Kathiri Seiyun 1942 2.5a.jpg|150px|thumb|Segell de correus de 1942, amb la capital i el sultà]]
'''Seiyun''' (àrab '''Sayun'''/'''Say'ūn''' سيئون, també apareix com '''Saywun''', però Sayun és la forma més antiga i original) és una població del [[Iemen]], a l'[[Hadramaut]], a la vall del Wadi Hadramaut a uns 16 km a l'est de [[Shibam]] i a 24 km a l'oest de [[Tarim (ciutat)|Tarim]] i 480 km al nord de [[Mukalla]]. Forma part de la governació d'Hadramaut (antiga cinquena governació del [[Iemen del Sud]]). Està al mig d'una regió molt fèrtil i produeix principalment dàtils. També és un centre cultural islàmic.
'''Seiyun''' (àrab '''Sayun'''/'''Say'ūn''' سيئون, també apareix com '''Saywun''', però Sayun és la forma més antiga i original) és una població del [[Iemen]], a l'[[Hadramaut]], a la vall del Wadi Hadramaut a uns 16 km a l'est de [[Shibam]] i a 24 km a l'oest de [[Tarim (ciutat)|Tarim]] i 480 km al nord de [[Mukalla]]. Forma part de la governació d'Hadramaut (antiga cinquena governació del [[Iemen del Sud]]). Està al mig d'una regió molt fèrtil i produeix principalment dàtils. També és un centre cultural islàmic.
La vila apareix a l'inici del govern dels [[kathiri]]s al segle XV; els kathiris (الكثيري ''al-Kathīrī'') van conquerir l'Hadramaut venint des de [[Zufar]] d'on eren originaris a l'inici del segle XV, dirigits per Ali ibn Umar. Els emirs d'Hadramut de la dinastia Banu l-Yamani governaven a Tarim des de 1224 però els kathiri es van establir a [[Shibam]] i Seiyun. Aquesta sempre va restar en les seves mans i els sobirans portaren des de 1847 el títol de sultans (oficialment '''Estat Kathiri de Seiyun a l'Hadramaut''', en àrab: السلطنة الكثيرية - سيؤن - حضرموت al-Salṭanah al-Kathīrīyah - Sayʾūn - Ḥaḍramawt). El 1867 i 1868 els [[quaiti]], un grup de la tribu [[yafi]], dirigits per Umar ibn al-Awad que havia servit a [[Principat d'Hyderabad|Hyderabad]] a l'Índia, es van apoderar dels territoris del sud de l'Hadramaut, de la costa fins a la vall del uadi. Del 1880 al 1945 un sultanat diferent es va establir a Tarim per una branca de la família, amb forta influència de la família local de Sayyids els Al Kaf. El 1888 es va establir el protectorat britànic a Seiyun i el sultanat va formar part del [[Protectorat d'Aden]] i concretament del [[Protectorat Oriental d'Aden]]. El veí sultanat de [[Shabwa]] (governat per la dinastia Al Burayk) fou annexionat al segle XIX o inicis del XX i el sultanat de Tarim el 1945. Quan es va crear la [[Federació d'Aràbia del Sud]], els sultanats orientals no s'hi van voler incorporar, i amb un dels estats occidentals (que tampoc va voler) van formar el [[Protectorat d'Aràbia del Sud]]. El sultanat kathiri fou abolit el [[2 d'octubre]] de [[1967]] després del triomf dels nacionalistes comunistes que van formar la [[república Popular del Iemen del Sud]].
La vila apareix a l'inici del govern dels [[kathiri]]s al segle XV; els kathiris (الكثيري ''al-Kathīrī'') van conquerir l'Hadramaut venint des de [[Zufar]] d'on eren originaris a l'inici del segle XV, dirigits per Ali ibn Umar. Els emirs d'Hadramut de la dinastia Banu l-Yamani governaven a Tarim des de 1224 però els kathiri es van establir a [[Shibam]] i Seiyun. Aquesta sempre va restar en les seves mans i els sobirans portaren des de 1847 el títol de sultans (oficialment '''Estat Kathiri de Seiyun a l'Hadramaut''', en àrab: السلطنة الكثيرية - سيؤن - حضرموت al-Salṭanah al-Kathīrīyah - Sayʾūn - Ḥaḍramawt). El 1867 i 1868 els [[quaiti]], un grup de la tribu [[yafi]], dirigits per Umar ibn al-Awad que havia servit a [[Principat d'Hyderabad|Hyderabad]] a l'Índia, es van apoderar dels territoris del sud de l'Hadramaut, de la costa fins a la vall del uadi. Del 1880 al 1945 un sultanat diferent es va establir a Tarim per una branca de la família, amb forta influència de la família local de Sayyids els Al Kaf. El 1888 es va establir el protectorat britànic a Seiyun i el sultanat va formar part del [[Protectorat d'Aden]] i concretament del [[Protectorat Oriental d'Aden]]. El veí sultanat de [[Shabwa]] (governat per la dinastia Al Burayk) fou annexionat al {{segle|XIX}} o inicis del XX i el sultanat de Tarim el 1945. Quan es va crear la [[Federació d'Aràbia del Sud]], els sultanats orientals no s'hi van voler incorporar, i amb un dels estats occidentals (que tampoc va voler) van formar el [[Protectorat d'Aràbia del Sud]]. El sultanat kathiri fou abolit el [[2 d'octubre]] de [[1967]] després del triomf dels nacionalistes comunistes que van formar la [[república Popular del Iemen del Sud]].


==Sultans kathiri de Seiyun (des de 1670)==
==Sultans kathiri de Seiyun (des de 1670)==
Línia 14: Línia 14:
*1830 - 1880 Ghalib ibn Muhsin Al Kathiri
*1830 - 1880 Ghalib ibn Muhsin Al Kathiri
*1880 - 1929 al-Mansur ibn Ghalib Al Kathiri
*1880 - 1929 al-Mansur ibn Ghalib Al Kathiri
*1929 - 1938 Ali ibn al-Masur Al Kathiri
* 1929 - 1938 Ali ibn al-Masur Al Kathiri
*1938 - 1949 Jafar ibn al-Mansur Al Kathiri
* 1938 - 1949 Jafar ibn al-Mansur Al Kathiri
*1949 - 1967 al-Husayn ibn Ali Al Kathiri
* 1949 - 1967 al-Husayn ibn Ali Al Kathiri


==Sultans kathiri de Tarim ==
==Sultans kathiri de Tarim ==
*1880 - 1920 Muhsin ibn Ghalib
*1880 - 1920 Muhsin ibn Ghalib
** Sayyid Abu Bakr ibn Shaykh al-Kaf (governant ''de facto'')
** Sayyid Abu Bakr ibn Shaykh al-Kaf (governant ''de facto'')
*1920 - 1935 Muhammad ibn Muhsin
* 1920 - 1935 Muhammad ibn Muhsin
**192? - 194? Sayyid Ali al-Kaf (governant ''de facto'')
** 192? - 194? Sayyid Ali al-Kaf (governant ''de facto'')
*1935 - 1945 Abd Allah ibn Ghalib i Muhammad ibn Ghalib
* 1935 - 1945 Abd Allah ibn Ghalib i Muhammad ibn Ghalib
**194? - 1945 Abd Allah ibn Said (governant ''de facto'')
** 194? - 1945 Abd Allah ibn Said (governant ''de facto'')


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
*''An account of the Arab tribes in the vicinity of Aden'', Bombai 1909, govern de Bombai.
*''An account of the Arab tribes in the vicinity of Aden'', Bombai 1909, govern de Bombai.
*[http://www.crwflags.com/fotw/flags/ye_kathi.html Bandera del sultanat kathiri de Seiyun]
* [http://www.crwflags.com/fotw/flags/ye_kathi.html Bandera del sultanat kathiri de Seiyun]


{{coord|17|10|N|50|15|E|region:YE_type:country_source:kolossus-ruwiki|display=title}}
{{coord|17|10|N|50|15|E|region:YE_type:country_source:kolossus-ruwiki|display=title}}

[[Categoria:Ciutats del Iemen]]
[[Categoria:Ciutats del Iemen]]
[[Categoria:Estats d'Aràbia del sud]]
[[Categoria:Estats d'Aràbia del sud]]

Revisió del 22:39, 27 ago 2016

Mapa del Protectorat d'Aràbia del Sud, abans Protectorat Oriental d'Aden
Bandera del sultanat kathiri de Seiyun
Segell de correus de 1942, amb la capital i el sultà

Seiyun (àrab Sayun/Say'ūn سيئون, també apareix com Saywun, però Sayun és la forma més antiga i original) és una població del Iemen, a l'Hadramaut, a la vall del Wadi Hadramaut a uns 16 km a l'est de Shibam i a 24 km a l'oest de Tarim i 480 km al nord de Mukalla. Forma part de la governació d'Hadramaut (antiga cinquena governació del Iemen del Sud). Està al mig d'una regió molt fèrtil i produeix principalment dàtils. També és un centre cultural islàmic. La vila apareix a l'inici del govern dels kathiris al segle XV; els kathiris (الكثيري al-Kathīrī) van conquerir l'Hadramaut venint des de Zufar d'on eren originaris a l'inici del segle XV, dirigits per Ali ibn Umar. Els emirs d'Hadramut de la dinastia Banu l-Yamani governaven a Tarim des de 1224 però els kathiri es van establir a Shibam i Seiyun. Aquesta sempre va restar en les seves mans i els sobirans portaren des de 1847 el títol de sultans (oficialment Estat Kathiri de Seiyun a l'Hadramaut, en àrab: السلطنة الكثيرية - سيؤن - حضرموت al-Salṭanah al-Kathīrīyah - Sayʾūn - Ḥaḍramawt). El 1867 i 1868 els quaiti, un grup de la tribu yafi, dirigits per Umar ibn al-Awad que havia servit a Hyderabad a l'Índia, es van apoderar dels territoris del sud de l'Hadramaut, de la costa fins a la vall del uadi. Del 1880 al 1945 un sultanat diferent es va establir a Tarim per una branca de la família, amb forta influència de la família local de Sayyids els Al Kaf. El 1888 es va establir el protectorat britànic a Seiyun i el sultanat va formar part del Protectorat d'Aden i concretament del Protectorat Oriental d'Aden. El veí sultanat de Shabwa (governat per la dinastia Al Burayk) fou annexionat al segle xix o inicis del XX i el sultanat de Tarim el 1945. Quan es va crear la Federació d'Aràbia del Sud, els sultanats orientals no s'hi van voler incorporar, i amb un dels estats occidentals (que tampoc va voler) van formar el Protectorat d'Aràbia del Sud. El sultanat kathiri fou abolit el 2 d'octubre de 1967 després del triomf dels nacionalistes comunistes que van formar la república Popular del Iemen del Sud.

Sultans kathiri de Seiyun (des de 1670)

  • 1670 - 1690 Jafar ibn Abd Allah Al Kathiri
  • 1690 - 1707 Badr ibn Jafar Al Kathiri
  • 1707 - 1725 Abd Allah ibn Badr Al Kathiri
  • 1725 - 1760 Amr ibn Badr Al Kathiri
  • 1760 - 1800 Ahmad ibn Amr Al Kathiri
  • 1800 - 1830 Muhsin ibn Ahmad Al Kathiri
  • 1830 - 1880 Ghalib ibn Muhsin Al Kathiri
  • 1880 - 1929 al-Mansur ibn Ghalib Al Kathiri
  • 1929 - 1938 Ali ibn al-Masur Al Kathiri
  • 1938 - 1949 Jafar ibn al-Mansur Al Kathiri
  • 1949 - 1967 al-Husayn ibn Ali Al Kathiri

Sultans kathiri de Tarim

  • 1880 - 1920 Muhsin ibn Ghalib
    • Sayyid Abu Bakr ibn Shaykh al-Kaf (governant de facto)
  • 1920 - 1935 Muhammad ibn Muhsin
    • 192? - 194? Sayyid Ali al-Kaf (governant de facto)
  • 1935 - 1945 Abd Allah ibn Ghalib i Muhammad ibn Ghalib
    • 194? - 1945 Abd Allah ibn Said (governant de facto)

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seiyun