Pirene (nàiade): diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{polisèmia|Pirene}} '''Pirene''' (en grec antic Πειρήνη) va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del déu-riu [...». |
afegeixo imatge |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{polisèmia|Pirene}} |
{{polisèmia|Pirene}} |
||
[[File:Pirene well Göttling.png|thumb|La font de Pirene segons Göttling]] |
|||
'''Pirene''' (en [[grec antic]] Πειρήνη) va ser, segons la [[mitologia grega]], una [[nàiade]] filla del [[Oceànit|déu-riu]] [[Asop (fill d'Oceà)|Asop]], o d'[[Aquelou]], també un fill d'[[Oceà (mitologia)|Oceà]] o [[Gea]], i fins i tot d'[[Èbal (fill de Cinortes)|Èbal]], fill de [[Cinortes]]. |
'''Pirene''' (en [[grec antic]] Πειρήνη) va ser, segons la [[mitologia grega]], una [[nàiade]] filla del [[Oceànit|déu-riu]] [[Asop (fill d'Oceà)|Asop]], o d'[[Aquelou]], també un fill d'[[Oceà (mitologia)|Oceà]] o [[Gea]], i fins i tot d'[[Èbal (fill de Cinortes)|Èbal]], fill de [[Cinortes]]. |
||
Revisió del 11:27, 29 ago 2016
Pirene (en grec antic Πειρήνη) va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del déu-riu Asop, o d'Aquelou, també un fill d'Oceà o Gea, i fins i tot d'Èbal, fill de Cinortes.
Va unir-se a Posidó i va ser mare de dos fills, Leques i Cèncrias, els herois epònims dels dos ports de Corint. Però Àrtemis va matar involuntàriament el seu fill Cèncrias, i Pirene, amb un profund dolor, va posar-se a plorar tan intensament, que es va transformar en la font de Pirene, a l'acròpolis la ciutat de Corint. Els corintis havien construït un petit santuari al costat on deixaven coques de mel en temps de sequera i al començament de l'estiu. En aquesta font, consagrada a les muses, va ser on Bel·lerofont va trobar el cavall Pegàs.[1]
Pausànias diu que la font es troba dins dels murs de l'acròpolis. "La font, que està darrere del temple, diuen que va ser el regal d'Asop a Sísif. Sísif sabia que Zeus havia raptat Egina, filla d'Asop, però es va negar a donar informació al déu abans que aquest no regalés un brollador a Acrocorint".[2].
Referències
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 439. ISBN 9788496061972.
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, 2.5.1