Renat Nelli: diferència entre les revisions
m Corregit: - fundar, a l'any + fundar, l'any |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 19: | Línia 19: | ||
| guardons = |
| guardons = |
||
| lloc web = |
| lloc web = |
||
}}'''Renat Nelli'''<ref name=Calin>{{ref-llibre|cognom=Calin|nom=William|títol=Minority Literatures and Modernism: Scots, Breton, and Occitan, 1920-1990|pàgines=181, 200|lloc=Toronto|editorial=University of Toronto Press|any=2000|isbn=978-0802083654|consulta=17 maig 2015}}</ref> o '''René Nelli''' <ref name=Calin />([[Carcassona]], [[20 de febrer]] de [[1906]] – [[11 de març]] de [[1982]]) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor [[occità]], que es féu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana<ref name=ba>{{ref-web|url=http://www.babelio.com/auteur/Rene-Nelli/32599|consulta=17 maig 2015|títol=René Nelli|editor=BABELIO}}</ref> i particularment del [[catarisme]]. |
}}'''Renat Nelli'''<ref name=Calin>{{ref-llibre|cognom=Calin|nom=William|títol=Minority Literatures and Modernism: Scots, Breton, and Occitan, 1920-1990|pàgines=181, 200|lloc=Toronto| editorial=University of Toronto Press|any=2000|isbn=978-0802083654| consulta=17 maig 2015}}</ref> o '''René Nelli''' <ref name=Calin />([[Carcassona]], [[20 de febrer]] de [[1906]] – [[11 de març]] de [[1982]]) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor [[occità]], que es féu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana<ref name=ba>{{ref-web|url= http://www.babelio.com/auteur/Rene-Nelli/32599| consulta=17 maig 2015|títol=René Nelli| editor=BABELIO}}</ref> i particularment del [[catarisme]]. |
||
Durant la [[Occitània sota el règim de Vichy|França de Vichy]] col·laborà amb la [[Resistència francesa|Resistència]] i el [[1945]] fou un dels fundadors de l'[[Institut d'Estudis Occitans]], participà amb [[Joë Bousquet]] en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a ''Le génie d'oc et l'homme méditerranéen'' (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a [[Paul Valéry]]— i tasca crítica (''Fragment d'une métaphysique d'oc''). |
Durant la [[Occitània sota el règim de Vichy|França de Vichy]] col·laborà amb la [[Resistència francesa|Resistència]] i el [[1945]] fou un dels fundadors de l'[[Institut d'Estudis Occitans]], participà amb [[Joë Bousquet]] en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a ''Le génie d'oc et l'homme méditerranéen'' (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a [[Paul Valéry]]— i tasca crítica (''Fragment d'une métaphysique d'oc''). |
||
Paral·lelament, va investigar i va escriure nombroses obres i estudis sobre heretgies de l'Edat mitjana al [[Miègjorn]] o ''Midi'' i sobre el catarisme, contrastant literatura especulativa i sensacionalista escrita fins al moment que perjudicava els estudis rigorosos sobre aquest aspecte social i històric. Com per a [[Fernand Niel]] o d'altres investigadors sobre aquesta temàtica, va ser fonamental la seva relació amb [[Déodat Roché]]. |
Paral·lelament, va investigar i va escriure nombroses obres i estudis sobre heretgies de l'Edat mitjana al [[Miègjorn]] o ''Midi'' i sobre el catarisme, contrastant literatura especulativa i sensacionalista escrita fins al moment que perjudicava els estudis rigorosos sobre aquest aspecte social i històric. Com per a [[Fernand Niel]] o d'altres investigadors sobre aquesta temàtica, va ser fonamental la seva relació amb [[Déodat Roché]]. |
||
També va fundar, l'any 1981, el ''Centre national d'études cathares'', renomenat més tard com a ''Centre d'études cathares-René Nelli''.<ref name=centre>{{ref-web|url=http://cecnelli.unblog.fr/rene-nelli/|consulta=17 maig 2015|títol=Un fondateur : René Nelli|editor=Centre d'Etudes Cathares - René Nelli}}</ref> |
També va fundar, l'any 1981, el ''Centre national d'études cathares'', renomenat més tard com a ''Centre d'études cathares-René Nelli''.<ref name=centre>{{ref-web|url= http://cecnelli.unblog.fr/rene-nelli/| consulta=17 maig 2015|títol=Un fondateur : René Nelli| editor=Centre d'Etudes Cathares - René Nelli}}</ref> |
||
Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels [[trobadors]]. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre. |
Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels [[trobadors]]. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre. |
||
Línia 53: | Línia 53: | ||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{ORDENA:Nelli, Renat}} |
{{ORDENA:Nelli, Renat}} |
||
[[Categoria:Persones de Carcassona]] |
[[Categoria:Persones de Carcassona]] |
Revisió del 20:51, 3 set 2016
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) René Léon Nelli 20 febrer 1906 Carcassona (França) |
Mort | 10 març 1982 (76 anys) Carcassona (França) |
Sepultura | The Saint-Vincent cemetery in Carcassonne (en) |
Realitzador Folklore | |
1946 – 1982 | |
President Societat d'Estudis Occitans | |
1943 – 1944 | |
Adjunt a alcalde Carcassona | |
Activitat | |
Camp de treball | Cultura occitana, poesia, filosofia, història, literatura occitana i occità |
Ocupació | conservador (1947–), conservador, escriptor, professor, professor d'educació secundària, filòsof, romanista, historiador, professor d'universitat, poeta |
Ocupador | Universitat de Tolosa |
Membre de | |
Participà en | |
agost 1946 | L'Ase negre (en) |
1945 | Institut d'Estudis Occitans |
1938 | Groupe audois d'études folkloriques (en) |
Família | |
Cònjuge | Suzette Nelli (oc) |
Pare | Léon Nelli |
Premis
|
Renat Nelli[1] o René Nelli [1](Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor occità, que es féu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana[2] i particularment del catarisme.
Durant la França de Vichy col·laborà amb la Resistència i el 1945 fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a Le génie d'oc et l'homme méditerranéen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Paul Valéry— i tasca crítica (Fragment d'une métaphysique d'oc).
Paral·lelament, va investigar i va escriure nombroses obres i estudis sobre heretgies de l'Edat mitjana al Miègjorn o Midi i sobre el catarisme, contrastant literatura especulativa i sensacionalista escrita fins al moment que perjudicava els estudis rigorosos sobre aquest aspecte social i històric. Com per a Fernand Niel o d'altres investigadors sobre aquesta temàtica, va ser fonamental la seva relació amb Déodat Roché.
També va fundar, l'any 1981, el Centre national d'études cathares, renomenat més tard com a Centre d'études cathares-René Nelli.[3]
Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels trobadors. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre.
Obres
- En occità
- Entre l'espèr e l'abséncia (1942)
- Arma de vertat (1952)
- Vespèr e la luna dels fraisses (1962)
- Beatrís de Planissòlas (1972) (teatre)
- Istòri secrèto dóu Lengadò (1978)
- En francès
- Le Languedoc et le Comté de Foix, le Roussillon, Paris, Gallimard, 1958
- Écritures cathares. La Cène secrète : Le Livre des deux principes : Traité cathare : Le Rituel occitan : Le Rituel latin : textes précathares et cathares présentés, traduits et commentés avec une introduction sur les origines et l'esprit du catharisme, 1959 (Monaco, éd. du Rocher, 1994 : recull de texts càtars)
- L'érotique des troubadours, Toulouse, Privat, 1963
- Le Roman de Flamenca, un art d'aimer occitanien au XIIIe siècle, Toulouse, Institut d'études occitanes, 1966
- Le musée du Catharisme, Toulouse, Privat, 1966
- Dictionnaire des hérésies et des mouvements hétérodoxes ou indépendants apparus dans le midi de la France depuis l'établissement du christianisme, Toulouse, Privat, 1968.
- La vie quotidienne des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle, Paris, Hachette, 1969.
- Des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle, Paris, Hachette, 1969.
- Les Cathares, Marabout université, 1972.
- La philosophie du catharisme, Paris, Payot, 1975.
- Le Phénomène cathare - perspectives philosophiques et morales, Toulouse, Privat, 1988.
- Les Grands arcanes de l'hermétisme occidental, Monaco, éd. du Rocher, 1991.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Calin, William. Minority Literatures and Modernism: Scots, Breton, and Occitan, 1920-1990. Toronto: University of Toronto Press, 2000, p. 181, 200. ISBN 978-0802083654 [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «René Nelli». BABELIO. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Un fondateur : René Nelli». Centre d'Etudes Cathares - René Nelli. [Consulta: 17 maig 2015].