Partit Republicà Radical Socialista: diferència entre les revisions
m Corregit: - com de ''un + com d'''un |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Partit Republicà Radical Socialista''' (PRRS) fou un partit polític creat a [[Madrid]] el [[1929]] per [[Marcel·lí Domingo i Sanjuan]], [[Álvaro de Albornoz]] i [[Félix Gordón Ordás]], com a escissió del [[Partit Republicà Radical]] d'[[Alejandro Lerroux]], fundat el 1908. La seva ideologia era la més avançada del republicanisme i pot sintetitzar-se com d'''un caràcter plenament liberal i democràtic, un rotund [[anticlericalisme]], un clar [[pacifisme]] i una posició avançada en matèria social, aliena, nogensmenys, a la tradició marxista''.<ref name="cuenca">{{ref-llibre| url=http://books.google.cat/books?id=xNzLlv3NNa8C&lpg=PA93&ots=Z9IVELd0XQ&dq=%22izquierda%20radical%20socialista%22&pg=PA93#v=onepage&q=%22izquierda%20radical%20socialista%22&f=false | pàgines=93 | títol=Cuenca durante la II República: elecciones, partidos y vida política, 1931-1936 | nom=Ángel Luis | cognom=López Villaverde}}</ref> Va créixer molt ràpidament gràcies al seu radicalisme verbal en matèria econòmica i social, ja que defensaven un estat laic, eren força anticlericals i volien reformes a l'agricultura i a l'exèrcit. En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats, Marcel·lí Domingo fou nomenat ministre d'educació i Álvaro de Albornoz de justícia.<ref name="gobiernos">[https://archive.is/20120629144018/www.terra.es/personal/mothman/spain3.htm Governs d'Espanya 1931-2010]</ref> |
{{Infotaula d'organització}}'''Partit Republicà Radical Socialista''' (PRRS) fou un partit polític creat a [[Madrid]] el [[1929]] per [[Marcel·lí Domingo i Sanjuan]], [[Álvaro de Albornoz]] i [[Félix Gordón Ordás]], com a escissió del [[Partit Republicà Radical]] d'[[Alejandro Lerroux]], fundat el 1908. La seva ideologia era la més avançada del republicanisme i pot sintetitzar-se com d'''un caràcter plenament liberal i democràtic, un rotund [[anticlericalisme]], un clar [[pacifisme]] i una posició avançada en matèria social, aliena, nogensmenys, a la tradició marxista''.<ref name="cuenca">{{ref-llibre| url=http://books.google.cat/books?id=xNzLlv3NNa8C&lpg=PA93&ots=Z9IVELd0XQ&dq=%22izquierda%20radical%20socialista%22&pg=PA93#v=onepage&q=%22izquierda%20radical%20socialista%22&f=false | pàgines=93 | títol=Cuenca durante la II República: elecciones, partidos y vida política, 1931-1936 | nom=Ángel Luis | cognom=López Villaverde}}</ref> Va créixer molt ràpidament gràcies al seu radicalisme verbal en matèria econòmica i social, ja que defensaven un estat laic, eren força anticlericals i volien reformes a l'agricultura i a l'exèrcit. En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats, Marcel·lí Domingo fou nomenat ministre d'educació i Álvaro de Albornoz de justícia.<ref name="gobiernos">[https://archive.is/20120629144018/www.terra.es/personal/mothman/spain3.htm Governs d'Espanya 1931-2010]</ref> |
||
Tanmateix, patí un gran nombre d'escissions, com la del [[Partido Social Revolucionario]] de Balbontín el 1931, o l'[[Esquerra Radical Socialista]] de [[Juan Miguel Botella y Asensi]] el 1932, i finalment es produí la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933, de manera que a les eleccions d'aquell any es quedaren amb 5 diputats.<ref>[http://www.historiaelectoral.com/e1933.html Eleccions de febrer de 1933], a historiaelectoral.com</ref> Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la coalició de republicans i socialistes, Gordón de Ordás procurà l'entesa amb el [[Partit Republicà Radical]] d'[[Alejandro Lerroux]] per trencar amb el [[PSOE]]. Finalment, el 1934 el seu grup es fusionaria amb l'[[ORGA]] i [[Acción Republicana]] per a fundar [[Unió Republicana (1934)|Unió Republicana]], que finalment s'integraria a [[Izquierda Republicana]]. |
Tanmateix, patí un gran nombre d'escissions, com la del [[Partido Social Revolucionario]] de Balbontín el 1931, o l'[[Esquerra Radical Socialista]] de [[Juan Miguel Botella y Asensi]] el 1932, i finalment es produí la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933, de manera que a les eleccions d'aquell any es quedaren amb 5 diputats.<ref>[http://www.historiaelectoral.com/e1933.html Eleccions de febrer de 1933], a historiaelectoral.com</ref> Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la coalició de republicans i socialistes, Gordón de Ordás procurà l'entesa amb el [[Partit Republicà Radical]] d'[[Alejandro Lerroux]] per trencar amb el [[PSOE]]. Finalment, el 1934 el seu grup es fusionaria amb l'[[ORGA]] i [[Acción Republicana]] per a fundar [[Unió Republicana (1934)|Unió Republicana]], que finalment s'integraria a [[Izquierda Republicana]]. |
||
Revisió del 18:11, 6 set 2016
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític liberal desaparegut  | ||||
| Ideologia política | socioliberalisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1929 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1934 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Félix Gordón Ordás | ||||
Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) fou un partit polític creat a Madrid el 1929 per Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Álvaro de Albornoz i Félix Gordón Ordás, com a escissió del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, fundat el 1908. La seva ideologia era la més avançada del republicanisme i pot sintetitzar-se com d'un caràcter plenament liberal i democràtic, un rotund anticlericalisme, un clar pacifisme i una posició avançada en matèria social, aliena, nogensmenys, a la tradició marxista.[1] Va créixer molt ràpidament gràcies al seu radicalisme verbal en matèria econòmica i social, ja que defensaven un estat laic, eren força anticlericals i volien reformes a l'agricultura i a l'exèrcit. En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats, Marcel·lí Domingo fou nomenat ministre d'educació i Álvaro de Albornoz de justícia.[2]
Tanmateix, patí un gran nombre d'escissions, com la del Partido Social Revolucionario de Balbontín el 1931, o l'Esquerra Radical Socialista de Juan Miguel Botella y Asensi el 1932, i finalment es produí la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933, de manera que a les eleccions d'aquell any es quedaren amb 5 diputats.[3] Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la coalició de republicans i socialistes, Gordón de Ordás procurà l'entesa amb el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux per trencar amb el PSOE. Finalment, el 1934 el seu grup es fusionaria amb l'ORGA i Acción Republicana per a fundar Unió Republicana, que finalment s'integraria a Izquierda Republicana.
El grup del partit català, molt fidel a Marcel·lí Domingo, tingué una força especial a Tortosa i pel gener del 1934 tenia uns 16 000 afiliats. Els seus principals dirigents eren Ramon Nogués i Biset, Manuel Abós i Carles Ponsa. Quan l'abril del 1934 es va crear Izquierda Republicana, formà el Partit Republicà d'Esquerra. D'altra banda, a les Illes Balears, els radicals socialistes s'integraren dins l'Esquerra Republicana Balear.
Referències
- ↑ López Villaverde, Ángel Luis. Cuenca durante la II República: elecciones, partidos y vida política, 1931-1936, p. 93.
- ↑ Governs d'Espanya 1931-2010
- ↑ Eleccions de febrer de 1933, a historiaelectoral.com