Paul Poupard

Paul Poupard

Biografia
Naixement	(fr) Paul Joseph Jean Poupard 30 agost 1930 (93 anys) Bouzillé (França)
President del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós
11 març 2006 – 25 juny 2007 – Jean-Louis Tauran →
Cardenal
25 maig 1985 –
Bisbe auxiliar
2 febrer 1979 – Diòcesi: arquebisbat de París
Bisbe titular
2 febrer 1979 – Diòcesi: bisbat d'Usula
Rector Institut Catòlic de París
1971 – 1981 ← Pierre Haubtmann – Pierre Eyt →
Dades personals
Nacionalitat	França
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de París École pratique des hautes études
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1979–), sacerdot catòlic (1954–), professor d'universitat
Ocupador	Institut Catòlic de París
Membre de	Acadèmia Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino Acadèmia Catòlica de França
Consagració	François Marty
Participà en
19 abril 2005	Conclave de 2005
Família
Pares	Joseph Poupard i Célestine Guéry
Premis (2004)  Premi Pierre Lafue  Véga and Lods de Wegmann Prize (en)  Cardinal-Grente Prize (en)  Comandant de la Legió d'Honor  Cavaller Gran Creu de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

Paul Joseph Jean Poupard (nascut el 30 d'agost de 1930) és un cardenal francès de l'Església catòlica, actualment President del Consell pontifici per a la Cultura i anteriorment President del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós.

Biografia

Nascut el 3 d'agost de 1930 a Bouzillé (Maine-et-Loire), és fill de Joseph Poupard, pagès, i de Célestine Guéry.

Formació

Estudià a la facultat de teologia de la universitat catòlica de l'oest d'Angers a l'Escola pràctica d'estudis superiors de París, així com a la Sorbona. Va assolir dos doctorats, un en teologia i l'altre en història.

Va ser ordenat prevere el 18 de desembre de 1954 per la diòcesi d'Angers pel bisbe Stanislas Courbe.

Prevere

Després d'haver estat professor de lletres el 1995, a més de capellà d'estudiants al 1957, assumí un ministeri parroquial a Paris al Centre nacional de recerca científica (CNRS).

Al 1959 marxà per a una primera estada a Roma com adjunt a la Secretaria d'Estat, mentre que era capella de l'Institut Saint-Dominique.

Al 1971 tornà a París com a rector de l'Institut catòlic de París, càrrec que ocupà 10 anys.

Bisbe

Va ser nomenat bisbe auxiliar de París amb el títol de bisbe in partibus d'Usula el 2 de febrer de 1979, sent consagrat el 6 d'abril següent.

El 1980 tornà a Roma, on assumí responsabilitats més importants en diverses instàncies de la Cúria Pontifícia:

• Al 1980 va ser nomenat pro president (després president) del Consell pontifici pels no creients entre 1985 i 1993, quan aquest consell va ser fusionat amb el la cultura
• Al 1980 va ser nomenat secretari, i president entre 1988 i 2007 del Consell pontifici per a la Cultura, abans de ser substituït per Gianfranco Ravasi,
• finalment, presidí el Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós des de l'11 de març de 2006 i fins l'1 de setembre de 2007, abans de ser rellevat pel cardenal Tauran.

Al 1981 va ser nomenat cap d'una comissió encarregada de reexaminar el procés de Galileu. L'Església no parlà de rehabilitació, car la institució que condemnà a Galileu ja no existia; i l'índex va ser suprimit feia temps. .

Va abandonar les seves funcions després de la mort de Joan Pau II al 2005, sent confirmat en elles després de l'elecció del Papa Benet XVI.

Cardenal

Va ser creat cardenal pel Papa Joan Pau II al consistori del 25 de maig de 1985, amb títol de cardenal diaca de Sant'Eugenio. Al 1996 va ser promogut al títol de cardenal prevere de Santa Prassede.

Participà al conclave de 2005, on s'escollí el Papa Benet XVI.

El 10 d'agost de 2007 representà el Papa a les exèquies del seu compatriota, el cardenal Jean-Marie Lustiger, a la catedral de Notre-Dame de París.

Va perdre la seva qualitat de cardenal elector en complir els 80 anys el 30 d'agost de 2010, motiu pel qual no va poder participar al conclave de 2013, on s'escollí el Papa Francesc.

Honors

Comanador de la Legió d'Honor

Comanador de l'Orde de les Arts i les Lletres

• Doctor Honoris causa per les següents universitats:
  • Lovàina,
  • Aix-en-Provence,
  • Fu Jen,
  • Quito,
  • Santiago de Xile,
  • Puebla de Los Angeles.

Participació associativa

És membre d'honor de l'Observatori del Patrimoni Religiós (OPR), associació multiconfessional que s'ocupa de la preservació del patrimoni cultural francès.

És igualment president d'honor de l'associació Souvenir vendéen.

Publicacions

El cardenal Poupard és l'autor de nombrosos llibres, havent estat traduït a una quinzena de llengües.

• L'Abbé Louis Bautain. Un essai de philosophie chrétienne au Plantilla:S-, Editions Desclée de Brouwer, 1961 ;
• Connaissance du Vatican, Éditions Beauchêne, 1967, Nouvelle éd. 1974, trad. en italià, portuguès, espanyol, alemany, polonès, coreà, japonès ;
• Un pape, pour quoi faire ?, Éditions Mazarine, 1980, trad. en alemany i en hongarès ;
• Église et cultures, Éditions S.O.S, 1980, trad. en italià, espanyol i rus
• Le pape, P.U.F., coll. « Que sais-je ? », 1980, Plantilla:2e édition mise à jour, 1985, trad. en italià 1988, Plantilla:3e édition refondue, 1997 ;
• Le Vatican, PUF, coll. « Que sais-je ? », 1981, trad. en italià, àrab i xinès ; Plantilla:2e édition mise à jour, 1994 ;
• Plantilla:S-, siècle de grâces, Éditions S.O.S., 1982 ;
• La foi catholique, PUF, coll. « Que sais-je ? », 1982, Plantilla:2e éd. 1993, trad. en italià, rus, croata i búlgar ;
• Le concile Vatican II, PUF, 1983, trad. en italià i xinès ; Plantilla:2e éd. refondue, 1997
• Les religions, PUF, coll. « Que sais-je ? », 1987, Plantilla:5e éd. 1996, trad. en espanyol, italià i portuguès ; Plantilla:10e éd. 2007 ;
• L'Église au défi des cultures, Ed. Desclée de Brouwer, 1989, traduit en anglès, 1994.
• Dieu et la liberté, Éditions Mame, 1992 ;
• Prier quinze jours avec Paul VI, Éditions Nouvelle Cité, 1997 ;
• Rome Pèlerinage, Bayard Éditions, 1998 ;
• Foi et cultures au tournant du troisième millénaire. Entretiens avec Patrick Sbalchiero, C.L.D., 2001 ;
• Au cœur du Vatican de Jean XXIII à Jean-Paul II, Entretiens avec Marie-Joëlle Guillaume, Perrin/Mame, 2003, Plantilla:28e Prix Fondation Pierre-Lafue, 2004.
• Culture et Christianisme éditions FATES, 2012. ISBN 978-2-909452-37-1.

Filmografia

• Sur les chemins d'éternité, documental de Marc-Laurent Turpin, (90 min), mesure-6 Films, 2010 (EAN 3-770000-653711)

Referències

Precedit per: José Vázquez Díaz, O. de M.	Bisbe titular d' Usula 2 de febrer de 1979 - 25 de maig de 1985 Títol personal d'arquebisbe des del 27 de juny de 1980	Succeït per: Giovanni Marra
Precedit per: Franz König	Pro-president del Secretariat pel diàleg amb els no creients 27 de juny de 1980 - 27 de maig de 1985	Succeït per: ell mateix com a president
Precedit per: Umberto Mozzoni	Cardenal diaca de Sant'Eugenio 25 de maig de 1985 - 29 de gener de 1996	Succeït per: Francesco Colasuonno
Precedit per: ell mateix com a pro-president	President del Secretariat pels no creients 27 de maig de 1985 - 30 de juny de 1988	Succeït per: -
Precedit per: Gabriel-Marie Garrone	President del Consell pontifici per a la Cultura 19 d'abril de 1988 - 3 de setembre de 2007	Succeït per: Gianfranco Ravasi
Precedit per: -	President del Consell pontifici pel diàleg amb els no creients 28 de juny de 1988 - 25 de març de 1993	Succeït per: suprimit
Precedit per: Owen McCann	Cardenal prevere de Santa Prassede des del 29 de gener de 1996	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Michael Louis Fitzgerald, M.Afr.	President del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós 11 de març de 2006 - 25 de juny de 2007	Succeït per: Jean-Louis Tauran
Precedit per: Michael Louis Fitzgerald, M.Afr.	Prefecte de la Comissió per a les Relacions Religioses amb els Musulmans 11 de març de 2006 – 1 de setembre de 2007	Succeït per: Jean-Louis Tauran