Autoritat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
L'<nowiki/>'''autoritat''' és el poder que té una persona o [[institució]] per ser [[obediència|obeït]] (''potestas'') per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures. En un altre sentit, aludeix a expert en una determinada matèria o prestigi (''auctoritas''). La ''potestas'' es té pel càrrec o situació, l'''auctoritas'' es guanya.<ref name=":0">{{GEC|0221529}}</ref>
L'<nowiki/>'''autoritat''' és el poder que té una persona o [[institució]] per ser [[obediència|obeït]] (''potestas'') per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures. En un altre sentit, aludeix a expert en una determinada matèria o prestigi (''auctoritas''). La ''potestas'' es té pel càrrec o situació, l'''auctoritas'' es guanya.<ref name=":0">{{GEC|0221529}}</ref>


El concepte d'autoritat en [[política]] va lligat al de [[Poder polític|poder]] i [[Dominació (sociologia)|dominació]]; la [[societat]] cedeix part de la seva sobirania als governants (és el que [[Jean-Jacques Rousseau]] anomena «contracte social»). Max Weber va distingir tres tipus d'autoritat: la tradicional que s'accepta per hàbit, per exemple a la [[monarquia]], un càrrec hereditari; la carismàtica en que un grup segueix «lliurament» un líder en creer en els seus poders excepcionalsi finalment l'autoritat legal-racional basada en el concepte de [[legitimitat]], sancionada per una [[llei social|llei]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Weber|nom=Max|enllaçautor=Max Weber|capítol=§ 2. Drei reine Typen legitimer Herrschaft|urlcapítol=http://www.textlog.de/7353.html|títol=Wirtschaft und Gesellschaft: Grundriss der verstehenden Soziologie|url=http://www.textlog.de/weber_wirtschaft.html|edició=en línia|llengua=alemany|data=1922}}</ref>
El concepte d'autoritat en [[política]] va lligat al de [[Poder polític|poder]] i [[Dominació (sociologia)|dominació]]; la [[societat]] cedeix part de la seva sobirania als governants (és el que [[Jean-Jacques Rousseau]] anomena «contracte social»). [[Max Weber]] va distingir tres tipus d'autoritat: la tradicional que s'accepta per hàbit, per exemple a la [[monarquia]], un càrrec hereditari; la carismàtica en que un grup segueix «lliurament» un líder en creer en els seus poders excepcionalsi finalment l'autoritat legal-racional basada en el concepte de [[legitimitat]], sancionada per una [[llei social|llei]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Weber|nom=Max|enllaçautor=Max Weber|capítol=§ 2. Drei reine Typen legitimer Herrschaft|urlcapítol=http://www.textlog.de/7353.html|títol=Wirtschaft und Gesellschaft: Grundriss der verstehenden Soziologie|url=http://www.textlog.de/weber_wirtschaft.html|edició=en línia|llengua=alemany|data=1922}}</ref>


==Etimologia==
==Etimologia==

Revisió del 09:27, 10 set 2016

L'autoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures. En un altre sentit, aludeix a expert en una determinada matèria o prestigi (auctoritas). La potestas es té pel càrrec o situació, l'auctoritas es guanya.[1]

El concepte d'autoritat en política va lligat al de poder i dominació; la societat cedeix part de la seva sobirania als governants (és el que Jean-Jacques Rousseau anomena «contracte social»). Max Weber va distingir tres tipus d'autoritat: la tradicional que s'accepta per hàbit, per exemple a la monarquia, un càrrec hereditari; la carismàtica en que un grup segueix «lliurament» un líder en creer en els seus poders excepcionalsi finalment l'autoritat legal-racional basada en el concepte de legitimitat, sancionada per una llei.[2]

Etimologia

La paraula «autoritat», prové del llatí auctoritas i aquesta del participi auctum del verb augere que té un llarg ventall de significats: fer créixer, augmentar, eixamplar, consolidar, proveir, vendre.[3] El DIEC dóna com a significat d'autoritat diverses accepcions: l'atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar; la persona amb prestigi en la seva especialitat i al dret la persona o entitat amb potestat imperativa.[4]

Referències

  1. «Autoritat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Weber, Max. «§ 2. Drei reine Typen legitimer Herrschaft». A: Wirtschaft und Gesellschaft: Grundriss der verstehenden Soziologie (en alemany). en línia, 1922. 
  3. Seva i Llinares, Antoni. «auctor, auctoritas, augeo». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 168-169, 173. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  4. «autoritat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.