Pere d'Artés: diferència entre les revisions
Afegit d'enllaç i de persona. |
redacció |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Pere d'Artés''' (segles XIV-XV) va ser un cortesà [[Valencians|valencià]]. Fou senyor d'[[Alfafara]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Vicedo Vicedo|nom=Fr. Salustiano (OFM)|títol=Alfafara. Raíces, historia y actualidad|url=|edició=1a|llengua=castellà, català i llatí|data=juny de 1995|editorial=Ayuntamiento de Alfafara|lloc=Alacant|pàgines=|isbn=978-84-606-2406-6}}</ref> senyoria que comprà el [[9 de desembre]] de [[1392]] a Martí Sanxis d'Orís, |
'''Pere d'Artés''' (segles XIV-XV) va ser un cortesà [[Valencians|valencià]]. Fou senyor d'[[Alfafara]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Vicedo Vicedo|nom=Fr. Salustiano (OFM)|títol=Alfafara. Raíces, historia y actualidad|url=|edició=1a|llengua=castellà, català i llatí|data=juny de 1995|editorial=Ayuntamiento de Alfafara|lloc=Alacant|pàgines=|isbn=978-84-606-2406-6}}</ref> senyoria que comprà el [[9 de desembre]] de [[1392]] a Martí Sanxis d'Orís, membre dels [[Llinatge Orís|Orís]], i que continuà tenint el seu fill Jaume i el seu nét Gracià, que la vengué al rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]].<ref name=":0" /> |
||
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del rei [[Joan el Caçador|Joan I d'Aragó, dit el Caçador]]: conseller, [[camarlenc]] i [[mestre racional]] entre d'altres, a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb [[Violant de Bar]], a la ciutat de París. També va ser cortesà de [[Martí l'Humà]], que el va nomenar el seu [[marmessor]] (1407). |
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del rei [[Joan el Caçador|Joan I d'Aragó, dit el Caçador]]: conseller, [[camarlenc]] i [[mestre racional]] entre d'altres, a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb [[Violant de Bar]], a la ciutat de París. També va ser cortesà de [[Martí l'Humà]], que el va nomenar el seu [[marmessor]] (1407). |
||
Revisió del 10:01, 14 set 2016
Pere d'Artés (segles XIV-XV) va ser un cortesà valencià. Fou senyor d'Alfafara,[1] senyoria que comprà el 9 de desembre de 1392 a Martí Sanxis d'Orís, membre dels Orís, i que continuà tenint el seu fill Jaume i el seu nét Gracià, que la vengué al rei d'Aragó.[1]
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del rei Joan I d'Aragó, dit el Caçador: conseller, camarlenc i mestre racional entre d'altres, a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb Violant de Bar, a la ciutat de París. També va ser cortesà de Martí l'Humà, que el va nomenar el seu marmessor (1407).
Mecenes de les lletres, Francesc Eiximenis li va dedicar el Llibre dels àngels (1392).[2] Eiximenis també va redactar en català i no en llatí, a petició seua, la Vida de Jesucrist (1403?).[3] Antoni Canals, per la seua banda, li va dedicar la traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (1406).
Va tindre cura de les obres que es van dur a terme al Real de València. En aquest indret se li va reservar la Cambra dels Àngels. Fou enterrat a la capella dels Artés, fundada per ell mateix, al monestir cartoixà de Portaceli.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Vicedo Vicedo, Fr. Salustiano (OFM). Alfafara. Raíces, historia y actualidad (en castellà, català i llatí). 1a. Alacant: Ayuntamiento de Alfafara, juny de 1995. ISBN 978-84-606-2406-6.
- ↑ Gascón Urís, Sergi. Edició crítica del 'Libre dels àngels' (1392) de Francesc Eiximenis. Catàleg de mss., índexs d'autors, bíblic i temàtic. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1992 (ed. en microfitxa: UAB, 1993).
- ↑ Eiximenis, Francesc. Vida de Jesucrist. Valencia. BUV. Ms. 209, f. 3v-4r.
Enllaços externs
- «Pere d'Artés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.