Bertrand Tavernier: diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ |
{{Infotaula director de cinema |
||
| tipus_infotaula = director de cinema |
|||
| imatge = Bertrand Tavernier 20100330 Salon du livre de Paris 1.jpg |
| imatge = Bertrand Tavernier 20100330 Salon du livre de Paris 1.jpg |
||
| nom imatge = |
|||
| peu = |
|||
| nom de naixença = |
|||
| nom_naixement = |
|||
| |
| data_naixement = {{Data naixement i edat|1941|04|25}} |
||
| |
| lloc_naixement = [[Lió]] (França) |
||
| |
| data_defuncio = <!-- {{Data defunció i edat|AAAA|MM|DD|AAAA|MM|DD}} --> |
||
| lloc de defunció = |
|||
| lloc_defuncio = |
|||
| nacionalitat = {{FRA}} |
| nacionalitat = {{FRA}} |
||
| |
| conjuge = Colo Tavernier (1965-1980) |
||
| |
| millors_films = 1979 ''[[La Mort en direct]]''<br />1984 ''[[Sunday in the Country]]''<br />1986 ''[[Autour de minuit]]''<br />1989 ''[[La vie et rien d'autre]]''<br />1990 ''Daddy nostalgie''<br />1992 ''[[L. 627]]''<br />1995 ''[[L'appât]]''<br />1996 ''Capitaine Conan''<br />1999 ''Ça commence aujourd'hui'' |
||
<center>{{petit|(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)}}</center> |
<center>{{petit|(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)}}</center> |
||
| |
| lloc_web = |
||
| premis_oscar = |
|||
| premis oscar = |
|||
| premis_afi = |
|||
| afiawards = |
|||
| premis_golden_globe = |
|||
| premis golden globe = |
|||
| |
| premis_emmy = |
||
| |
| premis_tony = |
||
| |
| premis_bafta = '''[[BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa|Millor pel·lícula de parla no anglesa]]'''<br />1990 - ''La Vie et rien d'autre'' |
||
| |
| premis_goya = |
||
| |
| premis_cesar = '''[[César al millor director|Millor director]]'''<br />1976 - ''[[Que la fête commence...]]''<br />1997 - ''Capitaine Conan''<br />'''[[César al millor guió original o adaptació|Millor guió - Original o adaptació]]'''<br />1976 - ''Que la fête commence...''<br />1977 - ''[[Le Juge et l'assassin]]''<br />1985 - ''Un dimanche à la campagne'' |
||
| premis_grammy = |
|||
| premis grammy = |
|||
| mostra_venecia = |
|||
| Mostra de Venècia = |
|||
| |
| festival_berlin = '''[[Gran Premi del Jurat (Berlinale)|Gran Premi del Jurat]]'''<br />1974 - ''[[L'Horloger de Saint-Paul]]''<br />'''[[Ós d'Or]]'''<br />1975 - ''L'Appât'' |
||
| |
| festival_canes = '''[[Premi a la millor direcció (Festival de Canes)|Millor director]]'''<br />1984 - ''Un dimanche à la campagne'' |
||
| |
| festival_sitges = |
||
| premis_gaudi = |
|||
| premis gaudí = |
|||
| filmfare_awards = |
|||
| filmfare awards = |
|||
| national_film_awards = |
|||
| national film awards = |
|||
| imdb = 0851724 |
| imdb = 0851724 |
||
}} |
}} |
||
'''Bertrand Tavernier''' (Lió, el 25 d'abril de 1941) és un [[director de cinema|director]], [[guionista]], [[actor]] i [[productor de cinema|productor]] francès. |
'''Bertrand Tavernier''' (Lió, el 25 d'abril de 1941) és un [[director de cinema|director]], [[guionista]], [[actor]] i [[productor de cinema|productor]] francès. |
Revisió del 16:30, 24 set 2016
Bertrand Tavernier (Lió, el 25 d'abril de 1941) és un director, guionista, actor i productor francès.
Biografia
Els seus orígens (és fill de l'escriptor i resistent lionès René Tavernier, que va publicar clandestinament grans escriptors, com Aragon), els seus començaments en el cinema com a ajudant de Jean-Pierre Melville ( Léon Morin ), experiència que evoca al documental Sous le nom de Melville realitzat per Olivier Bohler, realitzador de curtmetratges i finalment agregat de premsa i el seu treball d'historiador del cinema han influenciat profundament el seu estil.
Louis Aragon va viure durant la guerra amb la seva dona Elsa Triolet al domicili dels Taverner i Bertrand Tavernier diu que un dels poemes més bonics d'Aragon va ser escrit per a la seva mare.
D'altra banda, Aragon va donar a Bertrand Tavernier l'oportunitat d'escriure el 1965 un article sobre Pierrot le fou de Jean-Luc Godard.
Com a crític cinematogràfic, col·labora en els anys 1960 a diverses revistes : Les Cahiers du cinéma, Cinéma, Positif, Présence du cinéma, etc.
Es desmarca dels realitzadors de la seva generació per la voluntat de donar un lloc primordial a una narració. Així torna a donar la seva oportunitat a grans guionistes i a dialogistes, principalment a Jean Aurenche i Pierre Bost («bèsties negres», amb el realitzador Claude Autant-Lara, d'un François Truffaut intransigent). Gran cinèfil, fa descobrir autors com Jean-Devaivre del qual adaptarà l'autobiografia a la seva pel·lícula Laissez-passer. Si el gust el porta de vegades cap a les «pel·lícules de costums», no s'allunya mai de les preocupacions del nostre temps i el seu art continua estant profundament arrelat en la nostra època.
Tavernier expressa, al llarg de les seves pel·lícules, la seva aversió contra les injustícies, el seu compromís contra la guerra, el racisme, els estralls del colonialisme, la pena de mort i el seu combat contra els defectes, fins i tot les conseqüències de les nostres societats contemporànies : delinqüència, violència, atur, misèries física i afectiva, droga, sida, etc.
Alguns llargmetratges més apaivagats o nostàlgics són, moltes vegades, impregnats de la figura del pare o del temps que passa i que no es pot retenir (Un dimanche à la campagne, Daddy nostalgie).
Per al realitzador, la música no és mai com superposada i fa sempre cos amb la imatge. A les seves primeres pel·lícules molt particularment, una important escena musical puntua la pel·lícula i anuncia un drama imminent : un cantant dels carrers (Le Juge et l'Assassin), l'escena de la guingueta (Un dimanche à la campagne), etc.
Les seves amistats i fidelitats professionals donen també un to al seu cinema : Aurenche i Bost però també Alain i Philippe Sarde, Marc Perrone, Philippe Noiret, Philippe Torreton i, des de fa poc, Jacques Gamblin.
De manera paradoxal, la seva filmografia, de temàtiques i tractaments molt diversos, es debat entre la seva defensa d'un cinema francès fort i independent i la seva fascinació per a una certa cultura nord-americana.
Productor (la seva societat es diu Little Bear production), exerceix també activitats associatives (president de l'Institut Lumière, a Lió).
Bertrand Tavernier és el pare de Nils Tavernier, igualment realitzador però també actor, i de la novel·lista Tiffany Tavernier.
Va conèixer a l'institut Volker Schlöndorff, que va fer després de padrí del seu fill.
Va sovint a Sainte-Maxime, a la vil·la familiar i des de la seva més tendra infantesa.
Els seus admiradors li diuen "Tatave".
Filmografia
- 1976: El jutge i l'assassí
- 1989: La Vie et rien d'autre
- 1990: Daddy nostalgie
- 1991: Contre l'oubli
- 1992: La Guerre sans nom
- 1992: L.627
- 1994: La Fille de d'Artagnan
- 1995: L'Appât
- 1996: Capitaine Conan
- 1997: La Lettre (TV)
- 1998: De l'autre côté du périph (TV)
- 1999: Ça commence aujourd'hui
- 2001: Les Enfants de Thiès (TV)
- 2002: Laissez-passer
- 2004: Holy Lola
- 2009: En el centre de la tempesta (Dans la brume électrique)[1]
Referències
- ↑ Leffler, Rebecca «'Mist' opportunity for Tavernier». The Hollywood Reporter, 01-05-2007.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertrand Tavernier |
- Bertrand Tavernier a Internet Movie Database (anglès)
- Bertrand Tavernier a TCM Movie Database (anglès)
- Bertrand Tavernier a Allmovie (anglès)