Pere Rahola i Molinas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot migra plantilla Polític a infotaula Polític. Vegeu VP:Adaptació plantilles |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
'''Pere Rahola i Molinas'''<ref>{{GEC|0053991|Pere Rahola i Molinas}}</ref> ([[Roses]], [[Alt Empordà]], [[16 de juliol]] [[1877]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1956]])<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1956/03/03/026.html Necrològica] al diari ABC, 3 de març de 1956</ref> va ser un polític i advocat català, membre de la [[Lliga Regionalista]].<ref name="safont">{{ref-llibre|cognom=Safont|nom=Joan|títol=Per França i Anglaterra|editorial=A Contra Vent|any=2012|isbn=9788415720010|enllaçautor=Joan Safont i Plumed |pàgina=p. 22}}</ref> |
'''Pere Rahola i Molinas'''<ref>{{GEC|0053991|Pere Rahola i Molinas}}</ref> ([[Roses]], [[Alt Empordà]], [[16 de juliol]] [[1877]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1956]])<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1956/03/03/026.html Necrològica] al diari ABC, 3 de març de 1956</ref> va ser un polític i advocat català, membre de la [[Lliga Regionalista]].<ref name="safont">{{ref-llibre|cognom=Safont|nom=Joan|títol=Per França i Anglaterra|editorial=A Contra Vent|any=2012|isbn=9788415720010|enllaçautor=Joan Safont i Plumed |pàgina=p. 22}}</ref> |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Gran amic de [[Francesc Cambó]], fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou escollit diputat per [[província de Barcelona|Barcelona]] a totes les eleccions celebrades a Espanya entre [[eleccions generals espanyoles de 1914|1914]] i [[eleccions generals espanyoles de 1923|1923]] excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al [[Senat d'Espanya|Senat]] ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de [[Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial|voluntaris catalans]]. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.<ref name="safont"/> |
Era cosí germà de l'advocat [[Baldiri Rahola i Llorens]], vinculat a [[Acció Catalana]]. Gran amic de [[Francesc Cambó]], fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou escollit diputat per [[província de Barcelona|Barcelona]] a totes les eleccions celebrades a Espanya entre [[eleccions generals espanyoles de 1914|1914]] i [[eleccions generals espanyoles de 1923|1923]] excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al [[Senat d'Espanya|Senat]] ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de [[Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial|voluntaris catalans]]. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.<ref name="safont"/> |
||
Després del cop d'estat de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]], es va oposar a la [[dictadura de Primo de Rivera|dictadura]], pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'[[Ateneu Barcelonès]] el 1924. Amb la proclamació de la [[Segona República Espanyola]] va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]], [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]] i [[eleccions generals espanyoles de 1936|1936]] i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]], en 1933. |
Després del cop d'estat de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]], es va oposar a la [[dictadura de Primo de Rivera|dictadura]], pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'[[Ateneu Barcelonès]] el 1924. Amb la proclamació de la [[Segona República Espanyola]] va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]], [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]] i [[eleccions generals espanyoles de 1936|1936]] i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]], en 1933. |
||
Revisió del 18:09, 27 set 2016
Pere Rahola i Molinas[1] (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956)[2] va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.[3]
Biografia
Era cosí germà de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens, vinculat a Acció Catalana. Gran amic de Francesc Cambó, fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou escollit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.[3]
Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, en 1933.
Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.
Bibliografia
- ↑ «Pere Rahola i Molinas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Necrològica al diari ABC, 3 de març de 1956
- ↑ 3,0 3,1 Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 22. ISBN 9788415720010.
Enllaços externs
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio Royo Villanova |
Ministre de Marina 1935 |
Succeït per: Francisco Javier de Salas González |
.svg){kind=small}
| President de la República |  | |
|---|---|---|
| President de govern | Joaquín Chapaprieta Torregrosa (indep.) | |
| Ministres | Alejandro Lerroux García (PRR) estat • Federico Salmón Amorín (CEDA) treball, sanitat i justícia • José María Gil-Robles (CEDA) guerra • Pere Rahola i Molinas (Lliga) marina • Joaquín Chapaprieta Torregrosa (Ind.) hisenda • Joaquín de Pablo-Blanco Torres (PRR) governació • Juan José Rocha i García (PRR) instrucció pública • Lluís Lúcia i Lúcia (DRV) Obres públiques i comunicacions • José Martínez de Velasco (PAE) indústria i comerç | |
(← II RADICAL-CEDISTA) Govern anterior •••• Govern següent (← IV RADICAL-CEDISTA) | ||
.svg){kind=small}
| President de la República | | |
|---|---|---|
| President de govern | Joaquín Chapaprieta Torregrosa (indep.) | |
| Ministres | José Martínez de Velasco (PAE) estat • Federico Salmón Amorín (CEDA) treball, sanitat i justícia • José María Gil-Robles (CEDA) guerra • Pere Rahola i Molinas (Lliga) marina • Joaquín Chapaprieta Torregrosa (Ind.) hisenda • Joaquín de Pablo-Blanco Torres (PRR) governació • Luis Bardají López (PRR) instrucció pública • Lluís Lúcia i Lúcia (DRV) Obres públiques i comunicacions • Juan Usabiaga Lasquívar (PRR) indústria i comerç | |
(← III RADICAL-CEDISTA) Govern anterior •••• Govern següent (← I CENTRISTA) | ||
| President de la República |  | |
|---|---|---|
| President de govern | ||
| Ministres | José Martínez de Velasco (PAE) estat • Alfredo Martínez y García-Argüelles (PRLD) treball, sanitat i justícia • Nicolás Molero Lobo  guerra • Francisco Javier de Salas González .png){kind=small} marina •Manuel Portela Valladares (Independent) hisenda • Joaquín Chapaprieta Torregrosa (indep.) governació • Manuel Becerra Fernández (PRR) instrucció pública • Cirilo del Río Rodríguez (PRP) Obres públiques i comunicacions • Joaquín de Pablo-Blanco Torres (PRR) indústria i comerç • Pere Rahola i Molinas (Lliga Catalana) sense cartera | |
(← IV RADICAL-CEDISTA) Govern anterior •••• Govern següent (← II CENTRISTA) | ||