Xona: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7: | Línia 7: | ||
| estats = {{ZIM}} 8.071.000<br /> {{MOZ}} 2.340.000<br />{{MAW}} 85.000<br /> {{BOT}} 55.000<br />{{ZAM}} 47.000<br>{{SAF}} 21.000 |
| estats = {{ZIM}} 8.071.000<br /> {{MOZ}} 2.340.000<br />{{MAW}} 85.000<br /> {{BOT}} 55.000<br />{{ZAM}} 47.000<br>{{SAF}} 21.000 |
||
| regió = [[Àfrica oriental]] |
| regió = [[Àfrica oriental]] |
||
| parlants = |
| parlants = 8,500,000 (aproximat) |
||
| parlantsnadius = |
| parlantsnadius = |
||
| parlantsnonadius = |
| parlantsnonadius = |
||
Línia 34: | Línia 34: | ||
==Parlants== |
==Parlants== |
||
El xona és la més parlada de les [[llengües bantus]] pel criteri de nombre de parlants nadius. Segons [[Ethnologue]],<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=sna Xona] a Ethnologue</ref> el xona, juntament amb els dialectes Karanga, Zezuru, i Korekore és parlat per 10,8 milions de persones. Les variants del xona [[manyika]] i [[ndau]],<ref>Stabilization in the Manyika Dialect of the Shona Group, Hazel Carter, Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 26, No. 4, Oct., 1956, pp. 398-405</ref><ref>Report on the Unification of the Shona Dialects. By Clement M. Doke. 1931</ref><ref>[http://plc.sas.upenn.edu/shona University of Pennsylvania Language Center]</ref> relacionats separadament per Ethnologue,<ref>[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=1934-16 Ethnologue's list of Shona (S.10) languages]</ref> són parlats per 1.025.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=mxc Ethnologue's Manyika entry]</ref> i 2.380.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ndc Ethnologue's Ndau entry]</ref> persones respectivament. La xifra definitiva de parlants xona seria d'uns 14,2 milions de persones. El [[zulu]] és la segona [[llengua bantu]] més parlada amb 10,3 milions de parlants segons Ethnologue.<ref>[http://www.ethnologue.com/ethno_docs/distribution.asp?by=size Ethnologue's list of languages by size]</ref> |
El xona és la més parlada de les [[llengües bantus]] pel criteri de nombre de parlants nadius. Segons [[Ethnologue]],<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=sna Xona] a Ethnologue</ref> el xona, juntament amb els dialectes Karanga, Zezuru, i Korekore és parlat per 10,8 milions de persones. Les variants del xona [[manyika]] i [[ndau]],<ref>Stabilization in the Manyika Dialect of the Shona Group, Hazel Carter, Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 26, No. 4, Oct., 1956, pp. 398-405</ref><ref>Report on the Unification of the Shona Dialects. By Clement M. Doke. 1931</ref><ref>[http://plc.sas.upenn.edu/shona University of Pennsylvania Language Center]</ref> relacionats separadament per Ethnologue,<ref>[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=1934-16 Ethnologue's list of Shona (S.10) languages]</ref> són parlats per 1.025.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=mxc Ethnologue's Manyika entry]</ref> i 2.380.000<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ndc Ethnologue's Ndau entry]</ref> persones respectivament. La xifra definitiva de parlants xona seria d'uns 14,2 milions de persones. El [[zulu]] és la segona [[llengua bantu]] més parlada amb 10,3 milions de parlants segons Ethnologue.<ref>[http://www.ethnologue.com/ethno_docs/distribution.asp?by=size Ethnologue's list of languages by size]</ref> |
||
==Instruccií== |
|||
[[File:Wikipedia-logo-v2-sn.png|thumb|Wikipedia en xona.]] |
|||
El xona és una llengua escrita estàndard escrita estàndard amb [[ortografia]] i [[gramàtica]] codificades durant el segle XX i fixada en la dècada de 1950. La primera [[novel·la]] en xona, ''Feso'' de [[Solomon Mutswairo]], fou publicada en 1957. El xona és ensenyat a les escoles però no és el mitjà general d'instrucció. Té una literatura i compta amb diccionaris monolingües i bilingües (principalment xona - anglès). El xona modern es basa en el dialecte parlat pels Karanga de la província de Masvingo, la regió al voltant de [[Gran Zimbabwe]], i els zezuru del centre i nord de Zimbabwe. No obstant això, tots els dialectes de zona són considerats oficialment d'igual importància i s'ensenyen a les escoles locals. |
|||
==Llengües vernacles relacionades== |
|||
El xona és membre de la gran família de [[llengües bantus]]. En la [[classificació de Guthrie de les llengües bantus|classificació zonal]] de [[Malcolm Guthrie]] la zona S10 designa un [[continu dialectal]] de varietats estretament relacionades, que inclou el xona, [[manyika]], [[nambya]] i [[ndau]], que es parlen a Zimbabwe i Moçambic central; Tawara i Tewe, que es troben a Moçambic; i [[ikalanga]] de Botswana i Zimbabwe occidental. |
|||
== Gramàtica == |
== Gramàtica == |
Revisió del 23:15, 28 set 2016
ChiShona | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 8,500,000 (aproximat) |
Parlants nadius | 8.300.000 (2007 ) |
Rànquing | 107º |
Autòcton de | Àfrica oriental |
Estat | Zimbàbue 8.071.000 Moçambic 2.340.000 Malawi 85.000 Botswana 55.000 Zàmbia 47.000 Sud-àfrica 21.000 |
Classificació lingüística | |
Nigerocongoleses | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-1 | sna |
ISO 639-2 | sna |
ISO 639-3 | sna |
SIL | SNA |
Glottolog | core1255 |
Linguasphere | 99-AUT-a |
Ethnologue | sna |
ASCL | 9207 |
IETF | sn |
El xona ˈʃoʊnə,[1] o chiShona, és l'idioma nadiu dels xones, un poble africà. És una de les llengües nigerocongoleses de la branca de les llengües bantus del sud i 11 milions de persones la tenen com a llengua materna, bàsicament distribuïdes entre Zimbabwe i Moçambic, països on s'ensenya a les escoles (no sempre com a llengua principal).
El terme també s'utilitza per identificar els pobles que parlen un dels dialectes xona: Zezuru, Karanga, Manyika i Korekore, a vegades també el Ndau. Alguns investigadors inclouen el kalanga, però altres afirmen que és una llengua diferent. El diccionari bàsic anglès-xona i xona anglès de Desmond Dale comprenen un vocabulari especial per als dialectesKaranga, Korekore, Manyika i Zezuru, però no per al Ndau o el Kalanga.
Parlants
El xona és la més parlada de les llengües bantus pel criteri de nombre de parlants nadius. Segons Ethnologue,[2] el xona, juntament amb els dialectes Karanga, Zezuru, i Korekore és parlat per 10,8 milions de persones. Les variants del xona manyika i ndau,[3][4][5] relacionats separadament per Ethnologue,[6] són parlats per 1.025.000[7] i 2.380.000[8] persones respectivament. La xifra definitiva de parlants xona seria d'uns 14,2 milions de persones. El zulu és la segona llengua bantu més parlada amb 10,3 milions de parlants segons Ethnologue.[9]
Instruccií
El xona és una llengua escrita estàndard escrita estàndard amb ortografia i gramàtica codificades durant el segle XX i fixada en la dècada de 1950. La primera novel·la en xona, Feso de Solomon Mutswairo, fou publicada en 1957. El xona és ensenyat a les escoles però no és el mitjà general d'instrucció. Té una literatura i compta amb diccionaris monolingües i bilingües (principalment xona - anglès). El xona modern es basa en el dialecte parlat pels Karanga de la província de Masvingo, la regió al voltant de Gran Zimbabwe, i els zezuru del centre i nord de Zimbabwe. No obstant això, tots els dialectes de zona són considerats oficialment d'igual importància i s'ensenyen a les escoles locals.
Llengües vernacles relacionades
El xona és membre de la gran família de llengües bantus. En la classificació zonal de Malcolm Guthrie la zona S10 designa un continu dialectal de varietats estretament relacionades, que inclou el xona, manyika, nambya i ndau, que es parlen a Zimbabwe i Moçambic central; Tawara i Tewe, que es troben a Moçambic; i ikalanga de Botswana i Zimbabwe occidental.
Gramàtica
El xona compta amb cinc vocals (a, e, i, o, u), sons xiulats i nombroses africades, característiques de la fonètica de la regió. La seva gramàtica va estandarditzar-se als anys 50 i destaca per l'ús de prefixos nominals (la flexió es fa més amb prefixos que sufixos) i per la varietat de modes verbals, que permeten expressar diferents matisos de l'actitud del parlant cap a l'acció del verb. S'escriu en alfabet llatí.
Referències
- ↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
- ↑ Xona a Ethnologue
- ↑ Stabilization in the Manyika Dialect of the Shona Group, Hazel Carter, Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 26, No. 4, Oct., 1956, pp. 398-405
- ↑ Report on the Unification of the Shona Dialects. By Clement M. Doke. 1931
- ↑ University of Pennsylvania Language Center
- ↑ Ethnologue's list of Shona (S.10) languages
- ↑ Ethnologue's Manyika entry
- ↑ Ethnologue's Ndau entry
- ↑ Ethnologue's list of languages by size
Bibliografia
- Biehler, E. (1950) A Shona dictionary with an outline Shona grammar (revised edition). The Jesuit Fathers.
- Brauner, Sigmund (1995) A grammatical sketch of Shona : including historical notes. Köln: Rüdiger Koppe.
- Carter, Hazel (1986) Kuverenga Chishóna: an introductory Shona reader with grammatical sketch (2nd edition). London: SOAS.
- Doke, Clement M. (1931) Report on the unification of the Shona dialects. Stephen Austin Sons.
- Mutasa, David (1996) The problems of standardizing spoken dialects: the Shona experience, Language Matters, 27, 79
- Lafon, Michel (1995), Le shona et les shonas du Zimbabwe, Harmattan éd., Paris (francès)
- D. Dale:
- Basic English – Shona dictionary, Afro Asiatic Languages Edition, Sept 5, 2000, ISBN 978-0869220146
- Duramazwi: A Shona - English Dictionary, Afro Asiatic Languages Edition, Sept 5, 2000, ISBN 978-0869220146
Enllaços externs
- «The History of the Shona People».
- Pan African Localization report on Shona
- Exemple de Shona, Lyrikline.org pàgina del poeta Chirikure Chirikure, amb àudio i traduccions de l'anglès.
- Curs bàsic de xona (llibre + arxius d'àudio) USA Foreign Service Institute (FSI)
- Diccionari xona
Hi ha una edició en xona de la Viquipèdia |